Jessica Berlin: "De cap manera es poden fer concessions a Putin"

BarcelonaJessica Berlin, experta en geopolítica i afers transatlàntics, és fundadora de CoStruct, una consultora que dissenya projectes de desenvolupament sostenible. Ciutadana estatunidenca i alemanya, resideix a Berlin, i ha participat en una jornada a Barcelona sobre amenaces híbrides organitzada pel Cidob.

Vostè ha afirmat que el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president francès, Emmanuel Macron, s'han convertit en els "idiotes útils" de Putin amb la invasió d'Ucraïna.

— Aquesta és una referència específica a un concepte utilitzat per la Unió Soviètica per referir-se a persones de països adversaris que es creien, seguien i donaven suport a la propaganda russa i que, indirectament o sense ser-ne conscients, ajudaven els objectius de l'URSS. Així és com Putin els veu [a Scholz i Macron]. El fet que estiguin donant més atenció i mostrant més respecte a ell que al president ucraïnès està ajudant Putin. Fan declaracions assegurant que no hi haurà cap negociació sense Ucraïna, però alhora tenen una conversa telefònica, tots tres, sense Volodímir Zelenski. Això debilita el que diuen.

Creu que pot afectar la reputació internacional d'Alemanya?

— Absolutament. De fet, ja ho ha fet. En els últims tres mesos, Scholz ha destruït 20 anys de bona disposició cap a Alemanya a l'est d'Europa i els països bàltics.

Els principals arguments per no enviar armes pesants a Ucraïna són la por a una resposta de Rússia i a una escalada del conflicte. Què n'opina?

— Són arguments que no s'aguanten. La mateixa Angela Merkel va dir fa uns dies que Putin només entén el llenguatge de la força. El fet que no actuï en conseqüència fa que Scholz mostri debilitat i treballi directament en favor de l'estratègia russa. Rússia té l'avantatge de l'artilleria i les armes pesants. Poden relaxar-se i bombardejar Ucraïna mentre esperen que la voluntat política i l'atenció dels països occidentals es debiliti. Si poden aguantar prou temps, creuen que poden guanyar. I, malauradament, quan el país més poblat i més ric d'Europa només fa promeses buides, de fet està donant suport a Putin. Alemanya també és el quart productor mundial d'armes, i no ha entregat ni una petita part del que han enviat a Ucraïna països molt més petits com Estònia i Lituània. És un error i una traïció de proporcions històriques.

Al principi de la guerra, la UE semblava més unida que mai. Ara potser no sembla tan clar, sobretot pel que fa a les sancions a Rússia que afecten el gas.

— Hi ha dues parts, en aquest problema. La primera, la fatiga: en qualsevol crisi, al cap d'unes quantes setmanes, la gent s'acostuma a tot. L'altra és la butxaca: els humans ens movem per l'interès propi. Per això ara necessitem lideratges polítics que ajudin la gent a entendre què està en joc i deixar clar que qualsevol cost a curt termini serà una inversió per a la nostra seguretat i prosperitat futura. Si no fem aquests sacrificis ara, ho perdrem tot més endavant. Tenim l'exemple de la pandèmia: vam haver de fer sacrificis socials i econòmics enormes, però hem sobreviscut i hem salvat milions de vides. També la Segona Guerra Mundial, quan ciutadans ordinaris, d'Amèrica i de tota Europa, van haver de racionar el menjar i l'energia. I el que se'ns demana ara és molt petit en comparació amb el que els nostres pares, avis o besavis van fer per lluitar contra els feixistes.

Ara està en joc el bloqueig dels cereals d'Ucraïna. Els països occidentals han de negociar amb Rússia?

— De cap manera. No es pot negociar amb un terrorista, amb un abusador. Fer concessions a Putin mentre està retenint gra que ha robat amb violència només enfortiria la seva posició. Desencadenarà una crisi alimentària mundial i en culparà Ucraïna i l'OTAN. Crec que hi hauria d'haver una resposta global: una flotilla comercial internacional, sense armes, sota banderes internacionals, no només de l'OTAN, sinó també de països neutrals, que accedís als ports ucraïnesos per poder transportar els cereals de manera segura a través del mar Negre. Si Putin s'hi nega, llavors ja tenim la resposta: manté com a ostatges milions de persones amb l'amenaça de la fam.

¿La decisió de Suècia i Finlàndia d'unir-se a l'OTAN suposa un risc potencial o una millora de la seguretat global?

— Després de totes les amenaces sobre l'expansió de l'OTAN, fins i tot justificant la guerra d'Ucraïna com a prevenció davant l'ampliació de l'aliança, Putin pràcticament no ha respost als anuncis de Finlàndia i Suècia. L'entrada d'aquests dos països és una notícia excel·lent per a l'OTAN. Són socis forts, tant políticament com tàcticament, especialment Finlàndia. Crec que una de les lliçons que hem d'aprendre a l'Europa Occidental dels països bàltics i nòrdics és que són ells els que entenen millor Rússia: han viscut durant segles sota l'ocupació de l'Imperi Rus i soviètic, d'una manera o d'una altra. Els hem d'escoltar.