Europa acorda crear una "força internacional" amb suport dels EUA per protegir Ucraïna després de la guerra

ParísDesprés de mesos de negociacions, els aliats de Kíiv han aconseguit aquest dimarts acordar l'arquitectura de les garanties de seguretat que hauria d'acompanyar un eventual alto el foc a Ucraïna i un futur acord amb Rússia. L'anomenada Coalició dels Voluntaris, formada per 35 països, s'ha reunit aquest dimarts a París per donar una empenta definitiva al pla que es posarà en marxa quan Rússia decideixi abandonar les armes. Un dels avenços més importants és que la participació dels Estats Units va prenent forma, tot i que el seu rol no està del tot definit ni el seu compromís és tan ferm com esperen la resta de països. Segons queda recollit a la declaració final, Washington donarà suport a les garanties de seguretat.

"Això no significa que l'acord porti la pau, però la pau no serà possible sense els progressos que hem fet avui aquí", ha destacat Jared Kushner, un dels enviats de Donald Trump a París, que a més és el seu gendre. El compromís dels EUA és un pas endavant clau. Els països europeus sempre han defensat que el suport de Washington a les garanties –que inclouen el desplegament de tropes europees en territori ucraïnès– era una condició indispensable per dissuadir Rússia de tornar a atacar Ucraïna. Tot i això, per ara cap dirigent nord-americà ha confirmat el rol del seu país en les garanties de seguretat.

El pla recollit en el document inclou la participació en un mecanisme de supervisió i verificació de l'alto el foc liderat pels Estats Units, amb un sistema continu de monitoratge i una comissió especial per gestionar possibles incompliments. A la pràctica, serà Washington qui decideixi si Rússia ha violat o no l'acord de pau. Per al president de França, Emmanuel Macron, aquest compromís nord-americà suposa un canvi substancial respecte a les últimes setmanes. "Ara els americans han dit què estan disposats a fer", ha subratllat.

Força militar internacional

Al finalitzar la cimera, França, el Regne Unit i Ucraïna han signat l'acord per desplegar una força internacional de pau sobre el terreny quan hi hagi l'alto el foc, una perspectiva que ara per ara queda lluny. Els aliats de Kíiv es comprometen a mantenir un ampli suport militar a llarg termini a les Forces Armades d'Ucraïna, que continuaran sent la primera línia de defensa i dissuasió, així com l'accés a recursos logístics, finançament i assistència tècnica per reforçar les capacitats defensives del país.

Els aliats no han posat xifres sobre la taula, però el president francès, Emmanuel Macron, ha avançat que França contribuirà a l'anomenada Força Multinacional amb "diversos milers" de soldats. "No són forces que s’enviïn a combatre", ha puntualitzat Macron. Països com Itàlia han rebutjat enviar tropes a Ucraïna i d'altres, com Alemanya, només accepten enviar soldats a països fronterers. Espanya, en canvi, sí que podria participar en la força internacional. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta aquest dimarts a enviar soldats sobre el terreny en una roda de premsa a París. "Si ho hem fet en altres regions, per què no ho hauríem de fer a Europa", ha assegurat. És la primera vegada que Sánchez admet aquesta possibilitat. Fins ara la posició de l'executiu era que la discussió era "prematura".

Suport a l'exèrcit ucraïnès

La força militar internacional, concebuda per donar suport a la reconstrucció de l'exèrcit ucraïnès i reforçar la dissuasió, seria liderada pels socis d'Europa i s’activaria a petició de Kíiv un cop hi hagi una aturada "creïble" de les hostilitats per part del Kremlin. Fins ara, però, Moscou sempre ha refusat la presència de soldats occidentals al territori d'Ucraïna.

És precisament en aquest punt on emergeix l’ambigüitat sobre el paper dels Estats Units. El document assenyala reiteradament que el dispositiu comptarà amb "el suport dels Estats Units", una formulació que suggereix implicació política i operativa, però que evita concretar l’abast, la naturalesa o el caràcter vinculant d’aquest suport. A més, algunes referències al paper dels EUA que apareixien en l'esborrany del comunicat han estat, finalment, suprimides.

Washington apareix com a actor indispensable –especialment en el monitoratge de l'alto el foc i en la coordinació general– però sense compromisos explícits equiparables als que els europeus es disposen a formalitzar. La Coalició també es compromet a definir garanties vinculants en cas d'un futur atac rus, que podrien incloure capacitats militars, suport d'intel·ligència, logística, iniciatives diplomàtiques i noves sancions.

En el comunicat final, els participants coincideixen en el fet que la capacitat d'Ucraïna per defensar-se continuarà sent un element central de la seguretat europea i euroatlàntica. En aquest sentit, la Coalició defensa que qualsevol pacte amb Moscou haurà d'incloure mesures de seguretat "robustes" i jurídicament vinculants, que s'activarien un cop entri en vigor l'hipotètic alto el foc, i que se sumarien als acords bilaterals ja existents.