Dins d’un búnquer a Copenhaguen: Dinamarca treu la pols dels antics refugis antiaeris

CopenhaguenSota els carrers de Copenhaguen queden uns vestigis de la Guerra Freda que el Parlament de Dinamarca vol desempolsar. El subsol de la capital danesa va acollir durant dècades una xarxa de 6.000 búnquers públics per protegir-se dels bombardejos aeris. Avui, amagats entre les males herbes i coberts per grafitis, encara queden 1.000 refugis que són una relíquia del passat que tothom havia oblidat.

Un dels búnquers passa pràcticament inadvertit sota la gespa d’una cèntrica plaça de Nørrebro. Des del carrer només es pot veure una porta metàl·lica amb un cadenat rovellat que el cap dels bombers de la Regió Capital, Tim Simonsen, s’ha d’esforçar per obrir. Del forat en baixen unes escales estretes cobertes de fulles seques. A dins, la foscor és total per la falta d’electricitat, i la humitat cobreix les parets gruixudes de formigó; una forta olor de tancat ho impregna tot.

Les comoditats són mínimes, en aquest espai de 35 metres quadrats pensat per donar refugi a 50 persones: en una banda hi ha bancs de ferro, i, a l’altra, dues galledes separades per una cortina de plàstic que fa de lavabo. “Ara mateix es fa difícil pensar que el refugi pugui ser funcional; més aviat és una deixalla de la Guerra Freda. Però si l'hem de tornar a utilitzar, hem de fer feina per preparar-los”, admet Simonsen.

Podria semblar que els refugis antiaeris són una pàgina del passat, però d’ençà de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, l’Agència Danesa de Gestió d’Emergències ha fet un recompte dels búnquers que queden al país, i ha constatat que hi ha 3,6 milions de places, una xifra que suposa el 61% de la seva població actual. Tanmateix, en la majoria dels refugis no s’ha fet cap manteniment durant dècades, per la qual cosa el govern ha demanat fer un inventari per esbrinar quins d’aquests búnquers serien útils realment.

Més enllà d’això, quatre formacions del Parlament han demanat reintroduir les lleis que exigeixen que els refugis han d’estar preparats per poder-se utilitzar en cas que esclati un conflicte. Fins a l’any 2003, els municipis estaven obligats legalment a tenir els refugis a punt per ser funcionals en un termini de 24 hores. Aquesta llei es va derogar en temps de pau, període durant el qual els refugis han quedat com a trasters, pàrquings de bicicletes o han estat abandonats.

Els partits polítics justifiquen la proposta de tornar a tenir a punt els refugis seguint els passos de Suècia i Finlàndia, països en què la preparació de la població civil en cas d’un conflicte no s’ha deixat mai de banda. Des del ministeri de Defensa danès, s’ha reiterat que no hi ha cap amenaça militar convencional contra Dinamarca, tot i que en els últims anys l’executiu ha anat fent passos per augmentar la preparació dels ciutadans en cas d’una crisi o una guerra. Dinamarca ha sigut un dels països que ha reiterat d'una manera més ferma el seu suport a Ucraïna des del començament de la invasió. Des de l’any 2022, el país també ha viscut diversos incidents atribuïbles al Kremlin, com ciberatacs o episodis amb drons sobrevolant infraestructures energètiques.

“Ens trobem en la pitjor situació de seguretat des de la Segona Guerra Mundial”, tornava a advertir fa unes setmanes el ministre de Gestió d’Emergències, Torsten Schack Pedersen. Per tant, “cal fer tots els esforços per crear un sistema de preparació sòlid que impliqui tota la societat”, deia el ministre, en referència al risc de patir atacs de guerra híbrida però també a emergències com ara talls de llum o fenòmens meteorològics extrems.

“Durant anys, a ningú li ha interessat parlar dels búnquers ni destinar-hi cap pressupost, però en el moment de més inseguretat a Europa, hem de tornar-ho a plantejar”, constatava Tim Simonsen. El problema, segons el cap de brigada dels bombers, és que des del govern encara no s’ha establert quines haurien de ser les prioritats per preparar els refugis. “Suposo que en els temps moderns haurien de tenir electricitat i xarxa de dades mòbils, ja que és important mantenir les comunicacions i que la gent estigui ocupada mentre és aquí baix”, diu.

Segons Simonsen, un altre dels factors importants és la potència de l’armament actual. Durant els anys 1960, els refugis antiaeris es van equipar amb filtres de sorra que havien de protegir de la radiació nuclear. “Però no sé si això encara seria eficient”, admet. A més, la xarxa de búnquers es va plantejar seguint un mapa antiquat de la capital; “ara la ciutat ha canviat molt; s’han construït nous barris on abans no hi havia res”, explica l’expert.

Per posar remei a la falta de construcció de nous búnquers, des de l’autoritat del transport han admès que estan avaluant fer servir la xarxa de metro com a refugi. Perquè això sigui possible, estan comprovant que els panells de vidre que filtren la llum a les andanes siguin prou resistents a les explosions; que les entrades a les estacions de metro puguin quedar blindades, i que quedi garantida l’arribada d’oxigen als passadissos del metro en un escenari de fallida elèctrica a gran escala.