Dinamarca va ordenar la setmana passada als seus soldats preparar-se per a un atac dels EUA

CopenhaguenLa influència i la solidesa dels aliats dins de l’OTAN no només es mesura pel nombre de tropes o per les xifres del pressupost en defensa. Dinamarca il·lustra clarament aquesta realitat. Malgrat ser una nació petita amb unes forces armades amb un nombre modest d’efectius, el país nòrdic s’ha construït una reputació de ser un membre crucial pels interessos de l’OTAN. Això es deu a la seva posició geogràfica i per la seva fiabilitat política, ja que històricament ha estat un dels aliats més pròxims i fidels a Washington.

Però davant les ànsies de Donald Trump per annexionar-se Groenlàndia, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, fa unes setmanes va contestar amb to dur dient que “una invasió nord-americana a l’illa àrtica trencaria amb els vuitanta anys de l’aliança”. Ara també sabem, gràcies a la cadena pública danesa DR, que fa una setmana el govern danès preveia el “pitjor escenari possible” a Groenlàndia, per la qual cosa va donar l’ordre als seus soldats desplegats de respondre amb força militar en el cas que l’illa àrtica fos atacada pels EUA. La cadena ha explicat que la quantitat de soldats que han arribat les últimes setmanes a Groenlàndia és extraordinària i que també ho és el fet que vagin vestits amb equip de combat, cosa que mostra que estan preparats per actuar ràpidament.

Aquest nou escenari representa un canvi de paradigma ple d’incerteses en el panorama de seguretat de Dinamarca i per l’Aliança Atlàntica. Però abans que el taulell geopolític es capgirés a l’Àrtic, quan a Copenhaguen es tractava de garantir la seva seguretat sempre havien mirat cap a Washington. Ara la vella confiança entre aliats que tenien els EUA i Dinamarca s’ha fet miques, però el país nòrdic continua sent un membre clau pels interessos de l’OTAN, també als ulls dels Estats Units.

Garantir el control militar de Groenlàndia

Quan es va fundar l’OTAN l’any 1949, a l’inici de la guerra freda, “Dinamarca controlava des de la primera línia de front l’entrada de vaixells i submarins russos al mar bàltic” explica l’analista en l'Acadèmia de Defensa Danesa, Peter Viggo Jakobsen. Amb la caiguda del Mur de Berlín i la reunificació d’Alemanya, “naturalment que aquest paper ha perdut rellevància, però, en canvi, el gran actiu que ha aportat Dinamarca a l’OTAN ha estat el control de Groenlàndia”, assenyala Jakob Linnet Schmidt, investigador de l’Institut Danès d’Estudis Internacionals (DIIS).

A mesura que el canvi climàtic i el desgel han fet augmentar la competència entre les potències globals a la regió de l’Àrtic, gràcies al fet que Groenlàndia forma part del Regne de Dinamarca, “a la pràctica els EUA han controlat militarment l’illa des de la Segona Guerra Mundial”, assenyala Jakobsen. Tot i això, puntualitza l’analista, “en els últims 20 anys els EUA no hi ha fet absolutament res allà dalt”, ja que “dels 15.000 soldats que tenien durant la Guerra Freda, només en queden 150, i no hi tenen cap mena d’armament més enllà d’un radar”.

Fidel als EUA

El control de Groenlàndia sota el paraigua dels EUA era una de les raons per les quals Washington i Copenhaguen s’havien entès tan bé fins ara dins del marc de l’OTAN, però n’hi ha més. “Dinamarca sempre ha estat un soci de l’OTAN que ha prioritzat les seves relacions amb els EUA i més reticent amb Europa –diu Jakob Linnet Schmidt–, tot i que ara això ha canviat”.

Aquesta entesa s’ha traduït en el fet que Dinamarca ha aportat un gran nombre de soldats, i també ha contribuït amb el seu suport polític, en les múltiples guerres en què s’han involucrat els EUA en les últimes dècades. Dinamarca va tenir un paper destacat en les operacions de l’OTAN als Balcans, en la intervenció amb les forces aèries a Líbia l’any 2011, i a la guerra de l’Afganistan de l’any 2002, en què el país nòrdic va tenir el nombre de soldats morts per càpita més alt entre tots els països de l’aliança.

Un altre exemple va ser l'any 2003 quan Dinamarca va donar suport a la invasió per part dels EUA a l’Iraq, “una guerra que va ser tremendament impopular a Europa, però en la qual els danesos també vam anar”, assenyalava Peter Viggo Jakobsen. Per a l’expert del DIIS, Jakob Linnet Schmidt, “tot això Dinamarca ho va fer, com qui diu, sense demanar res a canvi als nord-americans, que ara perdran una veu dins de l’OTAN que solia alinear-se amb Washington quan hi havia divisions dins de l’aliança”.

Un suport robust a Ucraïna

Amb la invasió de Rússia a Ucraïna, l’OTAN ha remodelat el seu mapa estratègic i de defensa, ja que la regió del mar Bàltic s’ha convertit en un punt central per a la dissuasió, la vigilància i la resposta ràpida davant de Rússia. En aquest sentit, Dinamarca ha passat a estar més a prop de la primera línia de defensa de l’OTAN, per la qual cosa el país nòrdic s’ha rearmat i és un dels països que s’ha mostrat més compromesos en incrementar el seu pressupost en defensa, que actualment ja arriba al 3% del PIB. Amb tot, “Dinamarca ha sigut un dels països que més ajuda ha enviat a Ucraïna”, assenyalava l’analista del DIIS, Mikkel Runge Olesen, “i ha sigut el primer aliat a donar avions F-16 a Kíiv”.