Un estiu sense estiuejants a les platges italianes

RomaGandules buides i para-sols tancats. Aquesta ha estat la postal d’aquest estiu a Itàlia. Els preus desorbitats i la caiguda del poder adquisitiu han obligat moltes famílies a retallar els dies d’estiueig, i gairebé la meitat dels italians (un 49,2%) s’han quedat a casa els mesos de juliol i agost. Acabada la temporada, als operadors turístics no els surten els comptes.

Des de Ligúria fins a Sicília, la costa italiana ha registrat fins a un 90% menys d’afluència que el 2024. Segons el Sindicat Italià de Balnearis, l’afluència ha baixat un 20% de mitjana i fins a un 30% en regions com Calàbria i Emília-Romanya. Aquesta última, destinació tradicional del turisme familiar de platja, i pasta al forno, ha vist platges buides especialment de dilluns a divendres, mentre que qui s’ho pot permetre aprofita el cap de setmana –només– per fer una capbussada al mar.

“En realitat el juny no va ser tan dolent, però el juliol sí que va registrar un descens”, comenta Simone Battistoni, president del Sindicat Italià de Balnearis a la regió d’Emília-Romanya. Battistoni reconeix que es tracta d’un fenomen irregular, més limitat a localitats que solen penjar el cartell de complet, com Rímini, però adverteix que el més preocupant és el canvi en els costums. “ Si abans la gent venia dues setmanes, ara només es queda una setmana o bé només el cap de setmana”.

Ho confirma Bernabé Bocca, president de Federalberghi, la principal associació empresarial italiana del sector turístic. “Aquest any els italians han intentat organitzar vacances més curtes, allotjar-se en apartaments i reduir despeses en restaurants”, explica.

Els analistes consideren que el que està en crisi en realitat és el model turístic italià, condicionat per un greu problema estructural: la gestió privada de les platges. La meitat del litoral està gestionat, amb concessió pública, per establiments privats. Una tradició centenària i un negoci del qual depenen prop de 7.000 empreses a tot el país –moltes familiars–, que donen feina a més de 60.000 persones.

Concessions hereditàries

També és tradicional que aquestes concessions s’heretin entre els membres d’una família, perquè en la majoria dels casos es renoven automàticament des de fa dècades. La Unió Europea va exigir el 2006 a Itàlia que liberalitzés el mercat i concedís les llicències per concurs públic, però no va ser fins al 2022 que l’ex primer ministre Mario Draghi va nomenar una comissió per abordar la situació, que finalment va quedar en res.

Els balnearis s’estenen de nord a sud del país, incloent-hi les illes, i n’hi ha per a tots els gustos i butxaques. Des de simples guinguetes fins a elegants beach clubs amb piscina i restaurant, on llogar un para-sol i una hamaca pot arribar a superar els 1.500 euros al dia. A les platges de la regió del Laci –la capital de la qual és Roma– és difícil llogar dues hamaques i un para-sol per menys de 30 euros al dia. Una xifra que puja fins als 295 euros en algunes localitats de moda a la Pulla. Allà, el cost de llogar una gandula és de mitjana un 17% més car que fa quatre anys, segons dades de l’associació de consumidors Altroconsum.

En algunes regions, les platges privades ocupen fins al 70% del litoral disponible, com a la Ligúria i la Campània. Tot i que el cas més extrem és el de Nàpols, on en 27 quilòmetres de costa només hi ha 200 metres d’accés lliure al mar. Això sense comptar amb Sicília, on els gestors de la platja de Mondello, a la capital, Palerm, van decidir instal·lar torniquets perquè ningú s’hi pogués colar.

Tot i ser un debat que es repeteix cada any, aquest estiu sembla que els italians han dit prou, atiats per les denúncies a les xarxes socials de nombroses cares conegudes i els vídeos virals d’un jove polític. Matteo Hallissey, un bolonyès de 22 anys que és el president de +Europa, ha recorregut durant l’estiu els establiments balnearis de la costa italiana per reivindicar que la platja és de tots.

El seu modus operandi és simple: es presenta als xiringuitos amb un para-sol i desafiant la definició de “platja privada”, i ho documenta tot amb una càmera. Els seus vídeos han acumulat milions de visualitzacions.

“Per cada cent euros d’ingressos, els balnearis en paguen un a l’estat”, va denunciar en una entrevista al diari La Repubblica. Hallissey proposa aplicar la directiva europea que imposa la competència al sector serveis. “És cert que a Itàlia tenim molt poques platges lliures i que les platges es gestionen de forma hereditària, però també hi ha platges a l’estranger. La diferència és que som els únics que no fem licitacions”.