De la foto amb Netanyahu a les sancions contra Israel: l'evolució de la UE sobre Gaza
El bloc europeu ha anat virant lentament cap a posicions propalestines i més crítiques amb Tel-Aviv
Brussel·lesDues imatges resumeixen l'evolució de la Unió Europea respecte a la guerra de Gaza. La primera foto és de pocs dies després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del Parlament Europeu, Roberta Metsola, van viatjar fins a Israel per reunir-se amb autoritats israelianes, com Benjamin Netanyahu, i van reivindicar amb vehemència el dret a defensar-se d'Israel.
Un moviment per part de les dues dirigents conservadores que va ser molt criticat per les veus més propalestines de la Unió Europea. Tel-Aviv ja havia anunciat la primera gran ofensiva contra civils a Gaza com a resposta i Von der Leyen va trigar setmanes a recordar a Netanyahu que també havia de complir amb el dret internacional i humanitari, tal com ja feien la resta de líders comunitaris.
El segon moment és el de Von der Leyen al discurs de l'estat de la Unió d'aquest dimecres al Parlament Europeu, amb el qual es donava el tret de sortida al curs polític de les institucions europees. És, per tant, tota una declaració d'intencions. La conservadora alemanya va proposar per primera vegada sancions a Israel, com incloure a la llista negra de la UE els "ministres més radicals" de l'executiu de Netanyahu i colons violents a Cisjordània, la "suspensió parcial" de l'acord d'associació entre el bloc europeu i Israel, o tallar part del finançament que Tel-Aviv rep per part de Brussel·les (a excepció dels destinats a la memòria de l'Holocaust).
Aquesta vegada la mala maror contra Von der Leyen ha canviat de costat. La majoria de les forces progressistes li van donar suport, així com el seu propi partit, el PP Europeu. Tanmateix, els democratacristians no s'esperaven que la presidenta de la Comissió Europea fes un anunci com aquest i adoptés un to tan inusualment dur contra Netanyahu. Per això, més de la meitat de la delegació alemanya del PP Europeu va trencar la disciplina de vot i dijous a l'Eurocambra va votar en contra de la resolució no vinculant que feia costat a Von der Leyen amb les sancions contra Israel.
El canvi de parer de Von der Leyen és el gran símptoma de l'evolució de la Unió Europea cap a posicions més propalestines i més crítiques amb Netanyahu. Tanmateix, el gir no només s'ha vist a Brussel·les, sinó també al Consell de la UE (l'organisme que representa els estats membres) i el Parlament Europeu.
Més pressió a Netanyahu
La primera trobada de caps d'estat i de presidents de la UE després de l'inici de la guerra de Gaza no va acordar ni demanar tan sols "un alto el foc" a les dues parts, sinó "pauses humanitàries". Amb el temps, però, les veus dels estats membres històricament més proiraelians, com Alemanya, Àustria o Hongria, van anar cedint i van acceptar que s'introduís la petició "d'un alto el foc" i, més endavant, "un alto el foc immediat".
Aquestes tímides crides a la pau no van tenir cap mena d'efecte sobre Tel-Aviv i, de fet, Netanyahu sempre ha fet com si sentís ploure a qualsevol petició de la UE, cosa que fa que cada vegada siguin més els països que optin per reforçar les sancions i la pressió diplomàtica a Israel. El maig passat van prendre una decisió que temps enrere semblava impossible: l'acord per majoria qualificada de revisar el pacte d'associació de la UE amb Israel, que estableix un diàleg econòmic i polític prioritari entre les dues parts.
Ara, però, molts estats membres tampoc en tenen prou i demanen anar més enllà. Alguns països, com Espanya, Bèlgica, Irlanda o Eslovènia, han anunciat i ja estan aplicant sancions de manera individual contra el govern i l'estat israelià, i estan guanyant adeptes per replicar aquestes restriccions al global de la Unió Europea. Cal recordar que la Unió Europea és per a Israel el principal soci comercial i li proporciona al voltant del 30% de les armes que importa, si bé a escala europea no s'ha parlat de cap congelament d'armes. Per tant, el poder de pressió del bloc comunitari sobre Netanyahu pot ser determinant.
El principal escull perquè prosperin les propostes de Von der Leyen és que qualsevol sanció a un altre país ha de comptar amb el vistiplau unànime dels vint-i-set estats membres i, per tant, Alemanya i la resta de països més proisraelians les poden tornar a vetar. Tot i això, fins i tot Alemanya està mostrant senyals d'esgotament respecte a Tel-Aviv. Un canvi de postura del país germànic, que és el més gran i influent del bloc comunitari, pot ser definitori perquè el viratge de la UE cap a posicions més propalestines s'acabi traduint en mesures concretes que afectin directament el govern de Netanyahu.