Gisèle Pelicot publica les seves memòries: "Estic viva i necessito creure en l'amor"

ParísDesprés d'un judici que va fer la volta al món i va condemnar a 20 anys el seu exmarit per haver-la drogat i lliurat a un centenar d'homes perquè la violessin, Gisèle Pelicot publica aquest dimarts les seves memòries, Un himne a la vida (Ara Llibres). El llibre, escrit originalment en francès, es publica simultàniament a més d'una vintena de països i ha estat traduït a 22 llengües, un fet poc habitual en el món editorial. "Poques vegades he estat l’editora primera d’un llibre traduït a 22 llengües. També és únic en la mesura que és un llibre que té un impacte social important", explicava a BFMTV l'editora de l'obra, Sophie de Closets, i presidenta de Flammarion, l'editorial francesa, que ha posat a la venda 150.000 exemplars.

Gisèle Pelicot es va convertir en icona feminista i en una figura de la lluita contra les violències sexual per la seva valentia a l'exigir que el judici al seu exmarit i als homes que la van violar no fos a porta tancada. Va ser un gest conscient, per exposar aquells homes als ulls de tothom i per cridar l'atenció sobre la submissió química. "Calia que la vergonya canviés de bàndol (...). Calia que tothom veiés els 51 violadors. Eren ells, els que havien d’abaixar el cap, i no jo", escriu Pelicot.

Durant el judici públic es van projectar els vídeos dels homes agredint-la sexualment mentre ella estava estirada al llit, inerta. "M’agradaria que aquesta història servís als altres, que una dona que al matí s’aixequi, que no recordi què va fer el dia abans, es pregunti i es digui: ep, això em recorda el judici Pelicot", ha afirmat en una entrevista a France 5.

Deixar de ser víctima

Tant en les entrevistes que ha concedit aquests dies com en el llibre, Pelicot reivindica la voluntat de deixar de ser una víctima. "Soc una dona que segueix dempeus", és una de les frases que més ha repetit. Explica que ha retrobat la felicitat gràcies als seus nets i a la seva nova parella, Jean-Loup, que la va acompanyar discretament durant el judici i amb qui viu a l'Illa de Ré, situada a la costa atlàntica francesa. "Explicar que estic viva, que necessito creure en l’amor –escriu al llibre–. Explicar que pots renéixer de les teves cendres, que he recuperat l’alegria de viure, que estimo en Jean-Loup i que vaig sovint a deixar flors a la tomba de la seva dona, perquè el present no pot trepitjar mai el passat". També sosté que gràcies a la seva nova parella, es va atrevir a demanar que el judici fos públic: "Estimava i en Jean-Loup m’estimava. Era feliç, i això també hi va influir".

Pelicot assegura que no sent ni odi ni rancor cap al seu exmarit, Dominique Pelicot, i que ha intentat entendre el seu "descens als inferns". Un descens que el va portar a contactar amb altres homes a través d'una pàgina web perquè violessin la seva dona mentre ella estava inconscient, sedada amb medicaments que li havia administrat d'amagat. Al llibre anuncia que anirà a veure'l a la presó per parlar amb ell, "encara que molts m’ho desaconsellin". Des del dia que van anar a la comissaria on la policia li va comunicar que havia estat violada per desconeguts, no ha mantingut cap conversa a soles amb ell. "Ho necessito", assegura.

Material audiovisual, clau per a la condemna

Dominique Pelicot, que també la va violar quan estava sedada, ho gravava tot per al seu propi plaer. El material audiovisual va ser clau en el judici per condemnar Pelicot i la cinquantena d'homes que també la van agredir sexualment. La policia va comptabilitzar un centenar d'agressors, però només en va poder identificar la meitat. Tot es va destapar el 2020, quan l'exmarit de Gisèle Pelicot va ser enxampat en un supermercat gravant amb el mòbil per sota la faldilla de clientes. La policia el va detenir i va requisar el seu ordinador. Allà hi van trobar fotografies i vídeos de les agressions sexuals.

El llibre ha estat escrit amb l'ajuda de la periodista i novel·lista Judith Perrignon, que va passar temporades a casa de Pelicot per poder conèixer-la bé i entrevistar-la. Des del judici, celebrat a finals del 2024, la protagonista del llibre s'havia mostrat molt discreta i no havia fet cap declaració ni aparició pública fins aquests últims dies, que ha concedit entrevistes a diferents mitjans de comunicació amb motiu de la publicació del llibre. Ara iniciarà una gira primer per França i després per altres països per presentar les seves memòries i té previst visitar Barcelona al març. A més, HBO Max prepara un documental sobre la seva història.