Els gitanos d'Hongria es giren en contra d'Orbán i li posen més difícil la reelecció

BerlínUn comentari racista d'un ministre hongarès sobre els gitanos, que suggeria que haurien de "netejar els vàters fastigosos" dels trens, podria passar factura a Fidesz, el partit del primer ministre ultranacionalista Viktor Orbán, de cara a les eleccions parlamentàries del 12 d'abril. "La reserva d'aquest país és el poble hongarès, no els immigrants. La decisió de tancar la frontera significa que a Hongria s'ha de donar una oportunitat a tothom. No permetrem l'entrada al país a ningú que no sigui hongarès. Si no hi ha immigrants i algú ha de netejar els banys dels trens interurbans, perquè els votants hongaresos no estan disposats a netejar el vàter fastigós d'una altra persona, s'ha de recórrer a la reserva interna. I la reserva interna és la població gitana d'Hongria", va sostenir el ministre de Transports i Construcció, János Lázár, en un míting amb simpatitzants als afores de Budapest.

L'oposició i la comunitat gitana hongaresa van criticar els comentaris racistes del ministre i van exigir-ne la dimissió. "János, ja n'hi ha prou. Retira't de la vida pública com més aviat millor", va exigir el líder opositor, el conservador Péter Magyar, que fa setmanes que lidera les enquestes d'intenció de vot. “Agafa una escombreta de vàter i neteja't”, va reaccionar l'activista gitano János Orsós davant els comentaris del ministre sobre la comunitat romaní.

Davant l'allau de crítiques, Lázár va assegurar que els comentaris no eren racistes, sinó que quan va fer aquestes declaracions parlava del mercat laboral hongarès. "Em referia precisament al fet que no vull que es portin netejadors d'Àsia o del nord d'Àfrica ni tan sols als trens InterCity, mentre hi hagi un sol romaní aturat al país. Aquest és un altre argument en contra de la immigració: donar prioritat als romanís sobre qualsevol altre tipus d'immigrant", va explicar el ministre.

"Cap campanya, ni tan sols el pànic davant la derrota, res en aquest món no pot servir d'excusa per a la humiliació dels gitanos", va considerar l'alcalde de Budapest, l'esquerrà Gergely Karácsony, fent referència als pròxims comicis.

"Siguem clars: no es tracta d'un lapsus. Les declaracions de Lázár són més que una retòrica impactant. Són xenòfobes, racistes i fins i tot tenen connotacions neofeixistes. Aquesta retòrica presenta el poble romaní com a apte per a treballs que consideren degradants per a altres. No s'imagina els romanís com a advocats, metges, professors, investigadors, artistes, líders o el que ells vulguin ser", va lamentar l'activista Judit Ignácz, experta del Centre Europeu de Drets dels Romanís (ERRC), a la seva pàgina web.

Lázár va acabar demanant disculpes, però, de moment, no ha dimitit. "Vull demanar perdó especialment als meus compatriotes gitanos hongaresos a qui han dolgut aquestes poques paraules, aquesta idea. Ho sento, ho sento de veritat", va dir el ministre, que va assegurar que fa 25 anys que treballa a favor dels gitanos.

Sondejos desfavorables per a Orbán

Els experts estimen que entre un 5% i 10% dels 10 milions d'habitants d'Hongria són d'aquesta minoria. La integració de la població gitana continua sent una assignatura pendent al país i els seus membres pateixen alts nivells de pobresa.

Per primera vegada en més d'una dècada, les enquestes suggereixen que Orbán podria sortir derrotat de les urnes el 12 d'abril, quan Hongria celebrarà eleccions parlamentàries. Fidesz, el partit del primer ministre, és segon a les enquestes d'intenció de vot, darrere del partit opositor Tisza de Péter Magyar, excol·laborador d'Orbán. Segons una enquesta recentment publicada al diari Népszava, el 48% dels votants que ja han decidit el vot farien costat a Tisza, mentre que el 40% donarien suport a Fidesz. Els percentatges d'intenció de vot són els mateixos que al desembre.

De la resta de formacions, només el partit d'extrema dreta La Nostra Pàtria (Mi Hazánk) superaria el llindar del 5% de vots necessaris per entrar al Parlament hongarès, segons la mateixa enquesta. Quan falten nou setmanes perquè se celebrin les eleccions a Hongria, s'ha de veure si les controvertides declaracions del ministre es tradueixen en una sagnia de vots més gran per a Fidesz.

Orbán, que es presenta com a campió de la democràcia il·liberal, va tornar al poder a Hongria el 2010 després d'un primer mandat com a primer ministre entre el 1998 i el 2002. El líder populista ultranacionalista ha dut a terme una croada contra els immigrants i el col·lectiu LGBTI. Aliat proper dels presidents nord-americà, Donald Trump, i rus, Vladímir Putin, i molt crític amb Brussel·les, Orbán compta en aquesta campanya electoral amb el suport de líders europeus d'extrema dreta, entre els quals la italiana Giorgia Meloni, la francesa Marine Le Pen, l'alemanya Alice Weidel i el líder de Vox, Santiago Abascal, a més del primer ministre Milei.