"Groenlàndia no està en venda!": pànic i indignació entre els danesos per l'amenaça de Trump
Milers de manifestants surten als carrers de Dinamarca per rebutjar els plans dels Estats Units d'annexar-se l'illa àrtica
CopenhaguenLa bandera de Groenlàndia aquests dies oneja en diversos edificis emblemàtics de Copenhaguen, com en el famós parc d’atraccions Tivoli, a la cèntrica plaça Norreport, i al Palau de Christiansborg, on es troba la seu del Parlament danès: “Dinamarca sempre ha cregut en els valors democràtics i de diàleg, per això des del Folketing hem hissat la bandera per mostrar el nostre suport als groenlandesos davant l’actual pressió dels polítics nord-americans”, va expressar el president de la cambra parlamentària, Soren Gade, el dia que una delegació de congressistes estatunidencs visitava la capital danesa.
Des que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat les amenaces per aconseguir “a les bones o a les males” el control de Groenlàndia, hi ha un gran consens al país nòrdic amb les mostres de suport cap a Groenlàndia i amb el rebuig cap a la política de Donald Trump, la qual consideren expansionista. Tant és així que els fabricants danesos diuen que el 90% de les seves vendes aquestes setmanes són de la bandera del territori autònom àrtic que forma part del Regne de Dinamarca.
Aquest suport també s'ha pogut comprovar dissabte en una manifestació que ha reunit milers de persones a les principals ciutats del país nòrdic “per demanar respecte per la població de Groenlàndia i pel seu dret d’autodeterminació”, va explicar Sika Kristensen, membre d’una de les organitzacions convocatòries de l’acte a Copenhaguen. Sota lemes com "Groenlàndia no està en venda" o "Traieu les mans de Groenlàndia", milers de manifestants s'han reunit a la mateixa hora a la capital del país i a Nuuk. "En aquests temps, és important que mostrem un front unit i que col·laborem àmpliament entre nosaltres –va afegir Kristensen–. No es tracta només d’una lluita per Groenlàndia, hem de fer valer els drets a tot el món”.
Les reaccions dels danesos als comentaris que pràcticament cada dia esbomben Trump o algun dels seus col·laboradors de la Casa Blanca, sobre la necessitat de conquerir l’illa àrtica, van des de l’estupor fins al pànic i a la indignació. A Dinamarca hi ha la sensació que estan jugant a un joc geopolític sense regles en què tot s’hi val. Sobretot des que a principis d’any els EUA van entrar de manera il·legal a Veneçuela per capturar-ne el president, Nicolás Maduro, molts danesos es van qüestionar preocupats si Groenlàndia seria el següent objectiu de Washington. De fet, segons una enquesta publicada fa uns dies per l’agència pública Ritzau, el 38% dels danesos creuen que els EUA envairan Groenlàndia durant el mandat de Trump: “Els somriures i les bromes que es feien abans, ara han desaparegut quan es parla del tema”, assegura el politòleg Mads Hagmund Jedzini, investigador del think tank Europa, amb seu a Copenhaguen.
Dinamarca contempla el pitjor escenari
Després de l'anunci de Dinamarca aquesta setmana de desplegar efectius militars a Groenlàndia, que va anar acompanyat d’un moviment semblant per part d’altres països europeus, Jedzini va afirmar que “la situació és prou greu perquè el govern de Dinamarca tingui oberts tots els escenaris possibles i assumeixi que una confrontació militar amb els EUA no es pot descartar i que és un escenari molt real pel govern danès”.
En canvi, l’investigador de l’Institut Danès d’Estudis Internacionals (DIIS), Rasmus Sinding Sondergaard, creu que la probabilitat d’una acció militar nord-americana a Groenlàndia ha augmentat en les darreres setmanes després dels comentaris recents de Trump, però, tot i això, continua sent “relativament improbable” que passi.
“Ni seguretat ni minerals, Trump vol el control”
Mentre molts es pregunten a Copenhaguen si Trump parla seriosament quan amenaça amb plantar per la força la bandera nord-americana sobre el gel i els recursos naturals de Groenlàndia, dimecres passat es van reunir a Washington cara a cara per primera vegada els ministres d’Exteriors de Dinamarca i Groenlàndia, i van fer front comú davant del vicepresident dels EUA, J.D. Vance. Els esforços de la delegació danesa i groenlandesa han estat elogiats en els seus països i s’han interpretat com una manera de guanyar temps davant les amenaces nord-americanes.
La reunió es va seguir amb molta expectació i nerviosisme des de Copenhaguen i Nuuk, encara que a les dues capitals hi hagi el dubte de si la via diplomàtica encara pot tenir algun efecte davant de Trump. “En el fons, els governs saben que les ambicions de Trump sobre Groenlàndia no tracten sobre coses concretes –diu el politòleg Mads Hagmund Jedzini–. Trump no vol l’illa àrtica per defensar la seguretat nacional, ni tampoc es tracta del poder militar, ni del seu accés als minerals. Tot això ja ho pot aconseguir arribant a acords, però per a Trump es tracta de prendre el control de Groenlàndia”.
“Hem de collar els americans”
En una petita botiga de roba vintage de Copenhaguen, aquests dies el seu propietari Jesper Tonnesen ha fet fortuna amb unes gorres que s’han fet virals a les xarxes socials i als mitjans de comunicació de Dinamarca i Groenlàndia. A Tonnesen fa dies que no li para de sonar el mòbil per fer entrevistes i perquè hi ha gent que li pregunta quan tornaran a la venda les famoses gorres vermelles amb el lema en danès “Ja n’hi ha prou!” (Nu det Nu uk!). Un joc de paraules amb el nom de la capital, Nuuk. En el lateral de la gorra, a l’estil MAGA, hi posa “Make America Go Away” (Fes que Amèrica se’n vagi). Conec molta gent que ara no pot suportar seguir les notícies perquè tot va malament. Però al final t’acabes cansant d’estar en un racó trist i espantat per aquesta situació, crec que hem de collar una mica els americans”, va dir Tonnesen.
Per als groenlandesos que viuen a Dinamarca, la situació encara és més difícil, assegurava Julie Rademacher, representant de l’associació Uagut: “La gent té atacs d’ansietat i no pot dormir”.
Amb tot aquest soroll de fons, també hi ha més veus a Dinamarca que urgeixen “la necessitat de parlar sobre la relació actual amb Groenlàndia”, afirmava Mads Hagmund Jedzini. “Mai un primer ministre danès havia demanat obertament perdó pel passat colonial de Dinamarca, però ara ha passat, sens dubte això agafa pes en l’actual conflicte amb els EUA”, va dir l’expert.