Oriol Bartomeus: "Hi ha una possibilitat que guanyi Le Pen, i això és un escenari totalment nou"

BarcelonaOriol Bartomeus, politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, analitza l'escenari polític a França a les portes de la segona volta de les presidencials que disputaran Emmanuel Macron i Marine Le Pen aquest diumenge.

Un altre cop Macron i Le Pen rivalitzen per la presidència de França. És la repetició del 2017?

— El 2017 va ser un any de canvi brutal, amb Donald Trump a la presidència dels Estats Units i el Brexit. A França el Partit Socialista va quedar per sota del 10% amb la derrota de Lionel Jospin, cosa que va canviar totalment el sistema, i la pugna va ser entre Macron, que es presentava com un candidat nou, i Le Pen. Ara tenim el mateix, però reforçat: el Partit Socialista s'ha ensorrat, però els gaullistes (republicans) també. Això vol dir que s'ha culminat la transformació del sistema. Els partits que havien dominat la V República els últims trenta anys han quedat del tot escombrats i el vot s'ha mogut cap a opcions abans minoritàries. L'eix tradicional esquerra-dreta ha perdut força i ha emergit l'eix establishment contra anti-establishment. Una part de la ciutadania ha desconnectat del sistema, ha anat abandonant els partits tradicionals i ha passat als partits que l'impugnen.

Com explica que un de cada tres francesos hagi votat la ultradreta?

— Aquestes eleccions van del poder adquisitiu. La cosa més sorprenent és que Le Pen té molta credibilitat en aquest tema: ha sigut un gran encert de la seva campanya. L'altre candidat ultradretà, Eric Zemmour, s'ha centrat en el seu espai més tradicional ultra (antiimmigració, islamofòbia, terrorisme) i ha contribuït a fer que Le Pen semblés més centrada. Ella ha jugat amb elements que històricament estan associats a l'esquerra: atur, preus, inflació... i això ha mogut l'escenari. Macron és vist com el candidat dels rics i Le Pen com qui s'ocupa dels problemes de la gent.

Els votants de l'esquerra de França Insubmisa (que va quedar a les portes de la segona volta amb un 22% dels vots, a només 1,1 punts de Le Pen) seran claus en la segona volta. En una enquesta interna auquest diumenge, la majoria deien que no anirian a votar o que votarien en blanc.

— Jean-Luc Mélenchon va obtenir un resultat molt per sobre de les expectatives. Cosa que demostra que va ser absurd que el Partit Comunista presentés el seu propi candidat, perquè si hagués cridat al vot pels insumbisos el duel ara seria entre Macron i Mélenchon. Ara Mélenchon té un capital important per jugar i, de fet, d'això és del que van les eleccions a doble volta. El seu vot serà clau si Macron vol guanyar, però sap que els seus electors no volen fer-li costat i que un percentatge important votarà Le Pen. Ha de fer certs equilibris, perquè després venen les legislatives.

Com es pot votar Mélenchon a la primera volta i Le Pen a la segona?

— Perquè és l'espai compartit del votant que se sent desprotegit, que creu que la globalització i les grans empreses han enfonsat l'economia i la societat. El vot antielitista i antiestablishment és contra tot el que representa Marcon. Cada cop és més difícil el vot útil, que va funcionar amb els electors de l'esquerra el 2002 que van votar "amb la pinça al nas" Jacques Chirac per barrar el pas a Jean-Marie Le Pen. Amb la polarització actual, això ja no funciona: el votant es fidelitza i es radicalitza i està menys disposat a cedir el vot. I també s'està perdent la por dels invents: en una part de l'electorat hi ha la idea de provar-ho, de donar l'oportunitat a Le Pen de ser presidenta. En part, del vot de l'esquerra, i, en general, en part del vot hi ha la idea que els de tota la vida han fallat i que s'ha de provar una cosa nova. S'ha perdut la por. I això va molt a favor de Le Pen, com va anar a favor de Trump. I com més diaris benpensants demanin el vot per a Macron, més gent diu "a la merda".

Com és que Le Pen no paga factura per les seves amistats perilloses amb Putin?

— La guerra d'Ucraïna va tenir un moment estel·lar durant les primeres setmanes de la campanya, quan els francesos es van embolcallar amb la bandera rere Macron. Macron ha aparegut com un president distant que parla de geopolítica, quan els francesos el que volen ara és que parli dels preus.

Els números diuen que Le Pen pot guanyar.

— Sense forçar-los, els números diuen que Macron pot acabar amb el 57% dels vots, però també amb el 52%, i Le Pen pot arribar al 52%. Hi ha una possibilitat, mínima però real, que Le Pen guanyi, i això ens posa en un escenari totalment nou.