Internacional  /  Europa 18/06/2022

Guia per entendre les decisives eleccions legislatives de França

Aquest diumenge els francesos voten a la segona volta dels comicis per escollir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional

3 min
Un cartell electoral de l'agrupació de Nupes, el front comú de les esquerres que lidera Jean-Luc Mélenchon per a les legislatives franceses.

ParísGairebé dos mesos després de les eleccions presidencials en què Emmanuel Macron va ser reelegit, els francesos voten aquest diumenge a la segona volta de les eleccions legislatives per escollir els 577 diputats de l'Assemblea Nacional. A la primera volta, celebrada el 12 de juny, la majoria presidencial de Macron (Ensemble) i la unió de les esquerres (Nupes) van empatar amb percentatge de vots , però el dia decisiu per conèixer la composició del Parlament serà aquest diumenge. A França, les legislatives es coneixen popularment com la tercera volta.

Què voten diumenge els francesos?

Escullen els 577 diputats que formaran part de l'Assemblea Nacional. El sistema de votació és a doble volta i hi ha 577 circumscripcions, una per a cada diputat. A cada circumscripció s'hi presenten candidats de diferents partits (o fins i tot sense partit) i només passaven a la segona volta, que es va celebrar el 12 de juny, o bé els dos candidats més votats o tots aquells que aconseguissin un 12,5% del vots tenint en compte el total de ciutadans cridats a les urnes. A la pràctica, són com 577 minieleccions presidencials.

Què passa si Macron no aconsegueix conservar la majoria al Parlament?

El partit del president, La República en Marxa, es presenta a les eleccions amb una coalició, Ensemble, que inclou altres partits més petits com el Moviment Demòcrata (MoDem) de François Bayrou, que fins ara formaven part de l'anomenada "majoria presidencial" a l'Assemblea i donaven suport parlamentari a Macron. Però l'èxit electoral de la unió de les esquerres (Nupes) a la primera volta fa pensar que Ensemble podria perdre la majoria a l'Assemblea. Nupes aspira fins i tot a superar en nombre d'escons Ensemble, una situació poc probable però no impossible. Si fos així, el president de França es veuria obligat a nomenar un nou primer ministre i govern sorgit de la nova majoria parlamentària. Seria el que es coneix com a cohabitació: un president i un primer ministre de colors diferents.

El sistema polític francès està dissenyat per evitar aquesta situació –que pot dificultar molt la governabilitat–, però no seria la primera vegada. La Cinquena República ha conegut tres cohabitacions.

¿Macron haurà de fer canvis al govern?

El president haurà de canviar de dalt a baix el govern si les esquerres aconsegueixen una majoria d'escons. Nupes aspira que sigui nomenat primer ministre la cara més visible de la coalició, Jean-Luc Mélenchon. Però l'insubmís no es presenta com a diputat i Macron ja ha deixat clar que no el nomenaria primer ministre. De fet, el president també ha posat com a condició als ministres del govern d'Élisabeth Borne per poder continuar a l'executiu que siguin escollits com a diputats, una mesura que només afecta els que es presenten a les eleccions.

Per ara tots han passat a la segona volta, però aquest diumenge alguns d'ells podrien veure's obligats a abandonar el govern si no són escollits.

Per què Manuel Valls ja va ser eliminat?

El candidat de Macron a la circumscripció dels francesos residents a Espanya, Andorra, Portugal i Mònaco, l'ex primer ministre Manuel Valls, ja va ser eliminat el 5 de juny perquè les circumscripcions que corresponen als francesos expatriats voten dies abans que la resta de ciutadans. Valls va quedar eliminat a la primera volta a l'obtenir només la tercera posició, amb el 15,8% dels vots emesos (però no va superar el 12,5% dels vots del total de l'electorat). El van superar el candidat de Nupes i el candidat macronista que s'havia presentat per lliure després que Macron l'hagués apartat per fer lloc a Valls.

¿L’extrema dreta tindrà grup polític?

És la màxima aspiració de Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional. En l'actual Assemblea, el partit d'extrema dreta no té grup polític però les enquestes li atorguen al nou Parlament entre 20 i 50 escons, prou per formar grup propi. De fet, Le Pen podria obtenir el millor resultat de la història de l'extrema dreta si supera els 35 que va aconseguir el seu pare, Jean-Marie Le Pen, el 1986. En canvi, les enquestes preveuen que l'ultradretà Éric Zemmour no obtingui cap escó.

stats