Informar des d'Ucraïna sense morir en l'intent

Sumi (Ucraïna)La guerra que les ha canviat totes. Així solen definir especialistes i analistes el conflicte d'Ucraïna, que entra en el seu cinquè any. Comparada amb la creació del radar de la Segona Guerra Mundial, la tecnologia dels drons ha canviat per sempre la història de les guerres, però no només per als que hi lluiten, sinó també per als que les expliquen.

"Hem tingut discussions ètiques sobre si els nostres reporters han de portar pistoles antidrons que llancen una petita xarxa per aturar els drons FPV. A més, són cares i cal entrenament", diu Aliona Iatsina, fundadora i una de les responsables del mitjà Kordon Media, que treballa a la regió de Sumi. "Malgrat els drons, nosaltres encara anem amb l'exèrcit als pobles que són a prop del front, i en poc temps intentem parlar amb els habitants que encara són allà per saber com viuen, què necessiten. Anar-hi és una motivació, però al mateix temps és un problema", afegeix.

Kordon, que ara aplega a vint-i-sis professionals, va començar sense pressupost i amb un petit equip de corresponsals i professionals amb experiència, que van apostar pel periodisme independent fet gràcies a les donacions. L'Aliona explica que institucions de països com Holanda estan interessades en el seu coneixement per traslladar l'experiència de treballar sota els drons. "Fins i tot a l'estat espanyol em consta que hi estan interessats, no només per preparar-se davant d'un conflicte sinó també per saber com treballar quan hi ha apagades", diu. Amb una expressió eixerida, l'Aliona explica com és la confusió diària: "Quan hi ha un atac es diu que ha estat un Shahed, un Gerbera, un Italmas... Però nosaltres ens esperem i només diem dron, perquè de fet Rússia cada mes o cada dos mesos en crea de nous".

Setze periodistes han mort en aquesta guerra, cinquanta-tres han estat ferits i vint-i-sis informadors ucraïnesos són en presons russes, segons Reporters Sense Fronteres. Gairebé més de sis-cents han rebut suport psicològic per ansietat, depressió o esgotament. "No penso ni somio en la pau, perquè si tens esperança et deceps amb més facilitat. I ara no tinc reserves emocionals per a això", diu. Això sí, com a recurs terapèutic a la redacció tenen l'Odín, un gat que bufa quan sent els drons sobre la ciutat i que els detecta abans que ells, explica rient. 

Combatre la desinformació

A Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país i a només vint-i-quatre quilòmetres del front, hi ha Gwara Media, un mitjà format per gent jove. "Aquí els records sobre l'Euromaidan són de por i resistència. Aquí van guanyar les forces pro-russes, i van venir grups de tota la regió per recuperar l'edifici administratiu que havien ocupat", explica l'editora Iana Sliemzina. Amb la idea de trencar el tòpic que l'est i l'oest i del país estan dividits, el 2016 el seu actual director, Serhí Prokopenko, va fundar Gwara, que en l'ucraïnès de la regió de Lviv vol dir "dialecte".

La feina de la Iana a Gwara, a banda de moure's pel front, també és combatre a les trinxeres de les fake news. "Passem molt de temps als canals de Telegram pro-russos desmuntant les notícies falses. És esgotador, perquè a vegades hem de bregar amb els serveis de premsa de l'exèrcit per convence'ls que facin una declaració, perquè ells ho consideren innecessari. Ja sabem que no distribuïu consoladors com ajuda humanitària, però és important que ens ho afirmeu per al desmentiment", explica la Iana rient.

"A vegades les fake news són subtils. Per exemple, agafen imatges d'una detenció ordenada per la Fiscalia i la fan passar per una mobilització forçada. El vídeo és real, però no el context. O creen vídeos amb logos de mitjans internacionals". L'any 2024 es va produir la denominada operació Overload, en què es va documentar com Rússia va inundar amb mails i tuits més de vuit-cents mitjans i organitzacions internacionals. Aquestes tàctiques buscaven sobrecarregar de desinformació, i va obligar els experts en verificació a treballar hores i hores per desmentir contingut fals. Altres cops es pretenia amplificar afirmacions falses per arribar a un públic més ampli.

La Iana explica com es difonen mentides quan es tracta de matances de civils: "Primer diuen que hem estat nosaltres mateixos. Després, que era un objectiu militar. I finalment, que han estat les defenses antiaèries ucraïneses. És cert que a vegades pot haver-hi víctimes quan s'abaten drons, però és evident que no es produïren si no ens ataquessin. Juguen amb un granet de veritat i amb la mentida, i ho recargolen per convertir-ho en material emotiu". L'editora, amb els ulls cansats per les pantalles, acaba sentenciant que la tasca dels russos és la deshumanització i fer creure que "tothom t'està mentint".

Independència vs. corrupció

Els inicis del Kyiv Independent (KI), el mitjà referent a Ucraïna en llengua anglesa, van marcar el seu caràcter. La seva plantilla està formada per antics treballadors del Kyivpost que van ser despatxats l'any 2021 pel seu propietari i oligarca –ja mort– Adnan Kivan, perquè feien una cobertura crítica amb el govern. "Érem un bon equip, ens coneixíem i treballàvem bé plegats, i a més ja arribaven les primeres informacions de moviment de tropes russes a les fronteres a finals del 2021. No hi havia un mitjà fort ucraïnès en anglès, i si hi havia guerra el país no tindria una bona plataforma de continguts", explica Toma Istomina, editora en cap adjunt. L'inici del conflicte, com explica la Toma, va ser caòtic: un cop es van assegurar que els treballadors estaven segurs, de forma natural van començar a cobrir l'alliberament de Kíiv, de Khàrkiv i la situació al front. "En unes setmanes vam passar de deu mil seguidors a dos milions", diu.

El model de negoci del KI està sustentat per més de vint-i-sis mil subscriptors, que aporten el 70% del pressupost del mitjà, on pràcticament treballen vuitanta persones. "Hem rebut subvencions, però no hi creiem, són intrincades. De fet, quan Trump va tallar les ajudes de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, nosaltres ja no en rebíem i vam fer un mecenatge entre els nostres lectors per ajudar els mitjans independents a l'est que estaven batallant sense l'ajuda".

La Toma explica que ser crítics amb la corrupció actual els ha costat una relació intermitent amb l'oficina presidencial i que fins i tot alguns lectors s'hagin queixat. "Ho entenem , perquè no volem donar peixet a la propaganda russa, però si no ho exposem, i més quan és corrupció en defensa, potser no hi haurà postguerra per informar", conclou.