Irlanda s'enfronta al seu passat religiós més fosc i comença l'excavació d'una fossa amb 800 nadons

LondresOnze anys després que la historiadora local Catherine Corless revelés que 796 nadons i infants van morir entre el 1925 i el 1961 a la institució de mares i nadons de Tuam, a la localitat irlandesa de Galway, aquest dilluns s’ha iniciat formalment l’excavació forense del solar. El procés, que es preveu que duri dos anys, té com a objectiu localitzar, exhumar, analitzar i –si és possible– identificar les restes humanes enterrades a l’indret, així com dignificar-les amb una nova inhumació i un memorial permanent.

L’inici de les tasques d'exhumació, que ha sigut a les 10.30 h sota una forta vigilància, marca una fita en la lluita llarga i dolorosa dels supervivents i les famílies de les víctimes. L’Oficina del Director d’Intervenció Autoritzada, dirigida per Daniel MacSweeney, ha tancat completament l’accés al públic amb tanques de 2,4 metres i vigilància les 24 hores per garantir la integritat forense del lloc. La setmana passada els familiars van poder visitar l’espai per última vegada abans del tancament definitiu.

La tragèdia de Tuam és només un episodi més en un patró recurrent d’abusos institucionals a Irlanda. Durant dècades, fins ben entrats els anys noranta, l’estat va derivar les mares solteres i els seus fills a institucions dirigides per ordes religiosos, conegudes com a “llars de mares i nadons” o “bugaderies de Magdalena”. Amb el suport financer del govern irlandès, aquestes institucions operaven sota un model que criminalitzava la maternitat fora del matrimoni en nom d’un ideal nacionalcatòlic. Els nadons, considerats una taca per a la societat, van ser víctimes de negligència i de malalties evitables i, segons diferents estudis, objecte d’experiments mèdics i proves de vacunes.

Les primeres excavacions realitzades el 2016 i el 2017 ja havien revelat una gran quantitat de restes en una fossa comuna improvisada en el que semblava una antiga fossa sèptica, situada al darrere d’un edifici que havia estat gestionat per les monges de l’ordre del Bon Secours. Només dos dels infants que es tenen per morts consten enterrats oficialment en cementiris locals. La resta, segons es creu, podrien haver estat abandonats clandestinament en aquest espai.

Diverses investigacions, incloent-hi la Comissió Ryan sobre els abusos a menors, han documentat taxes de mortalitat infantil de fins al 50% en algunes d’aquestes institucions. L’Adoption Rights Alliance ha qualificat el tracte rebut pels infants d'“inhumà” i assenyala que molts van morir per infanticidi o per desatenció mèdica greu.

Demanda de responsabilitat

Anna Corrigan, que creu que dos dels seus germans, John i William, són entre les víctimes, ha declarat a la premsa irlandesa que el moment és “alhora benvingut i dolorós”. Corrigan exigeix responsabilitats: “No descansaré fins que els meus germans rebin sepultura cristiana com cal, i fins que es faci justícia amb tot el pes de la llei, tant nacional com internacional. El que va passar a Tuam va ser criminal. L’Església i l’estat han de retre comptes”.

Malgrat la magnitud de l’escàndol, la resposta de les autoritats irlandeses ha estat tèbia. El govern ha demorat les actuacions i les forces de l’ordre no han impulsat cap investigació criminal en profunditat. L’arquebisbe de Dublín, Diarmuid Martin, ha reconegut públicament la gravetat del cas, però la justícia encara no hi ha arribat. El 2021 l’aleshores taoiseach Micheál Martin va demanar disculpes oficials a les víctimes i la congregació del Bon Secours també va emetre una disculpa i va reconèixer haver fallat a les dones i als infants de Tuam.

Amb l’inici de les excavacions, Irlanda torna a mirar de cara un passat fosc, però els supervivents i els observadors internacionals exigeixen molt més que exhumacions i memorials: volen veritat, responsabilitats penals i una reparació digna. Si no es prenen un seguit de mesures en aquest sentit, la història de Tuam tornarà a quedar enterrada altra vegada.