Un exmilitar pro-rus guanya les eleccions a Bulgària

Plovdiv (Bulgària)El pro-rus i euroescèptic Rumen Radev ha guanyat amb claredat les eleccions legislatives a Bulgària, una victòria que fins i tot li podria permetre governar en solitari, segons els sondejos a peu d'urna. Radev, que el gener va deixar la presidència per poder presentar-se a les legislatives, és un exgeneral i expilot crític amb les elits polítiques, amb un discurs anti-corrupció i que no amaga les seves simpaties per l'ultranacionalista hongarès, Viktor Orbán. El seu partit, Bulgària Progressista, hauria obtingut el 38% dels vots, de més de 20 punts sobre la segona formació, el partit conservador Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), liderat per l’exprimer ministre Boyko Borissov.

En segona posició queda, a certa distància, el partit conservador Ciutadans per al Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB), liderat per qui va ser tres vegades primer ministre, Boiko Borisov, amb al voltant del 16% dels vots. La coalició europeista de perfil liberal Continuem el Canvi - Bulgària Democràtica (PP-DB) obtindria fins al 14,3%, mentre que la formació DPS - Nou Començament, liderada per un empresari sancionat pels Estats Units i el Regne Unit per corrupció, sumaria fins al 8,4%. També entraria al Parlament la formació ultranacionalista i prorussa Resurrecció, amb fins al 5%, que ha registrat una caiguda notable des del 13% assolit en les eleccions d’octubre del 2024 i que s’atribueix a un transvasament de votants cap a Radev.

Bulgària ha celebrat aquest diumenge les vuitenes eleccions des del 2021, en un clima de malestar ciutadà que l'exmilitar ha capitalitzat, afavorit pel rebuig a una classe política percebuda com a corrupta i per la frustració per la manca de millores en el nivell de vida al país més pobre de la Unió Europea (UE). Les eleccions es van precipitar després de l'onada de protestes antigovernamentals del desembre passat, on el jovent va ser protagonista. Una de les claus del resultat ha estat l'increment de la participació, en un país on l'elevat abstencionisme sol ser la norma. Després de les repeticions electorals s'ha imposat el vot protesta, també amb un fort component jove.

Antic comandant en cap de les Forces Aèries, Radev de 62 anys havia iniciat la seva carrera militar el 1987, encara sota el règim comunista, s'havia format als Estats Units (va ser el millor estudiant estranger a l'Air Command Staff College) i havia arribat a ser un dels militars més destacats del país abans de fer el salt a la política. El 2016 va ser elegit president com a candidat independent amb el suport del Partit Socialista (l'antic Partit Comunista) i el 2021 havia revalidat el càrrec, que va deixar un any abans d'acabar el mandat. Ha centrat la seva campanya en la lluita contra la corrupció i la inflació, disparada per les guerres de l'Iran i Ucraïna i per la recent entrada de Bulgària, el país més pobre de la UE, a l'euro. L'expilot també ha defensat reobrir el diàleg amb Rússia per aprofitar els seus recursos energètics. Aquest mateix diumenge ha assegurat, després de votar, que buscarà al poder unes relacions "pràctiques i de respecte mutu" amb Moscou i ha tornat a subratllar que cal una cooperació entre la UE i Rússia.

Contra els polítics tradicionals

Com a president, Radev va mantenir una relació tensa amb el líder populista conservador Boyko Borissov, el polític més destacat del país en els últims 15 anys, a qui responsabilitzava de tolerar la corrupció. És aquest enfrontament amb els polítics tradicionals que li va donar popularitat, especialment en donar suport a les protestes ciutadanes. Ara, amb un missatge nacionalista centrat en la regeneració de l’Estat, la seguretat nacional i la rendició de comptes, Radev ha aconseguit capitalitzar el descontentament ciutadà. El seu discurs ha combinat elements euroescèptics amb una crítica frontal a les elits polítiques i econòmiques, a les quals ha acusat de beneficiar-se del sistema en detriment de la ciutadania.

El seu objectiu declarat és "transformar Bulgària", i el seu estil és molt personalista. Admirador del fins ara primer ministre hongarès, Víktor Orbán, que diumenge va perdre les eleccions després de 16 anys al poder a Budapest, Radev es veu com una figura més pragmàtica i mai no ha posat en dubte la pertinença de Bulgària a la UE ni a l’OTAN. Sí que ha qüestionat el Pacte Verd Europeu i els drets LGBTI. I s'oposa enviar ajuda militar a Ucraïna. El 2025 va promoure, sense èxit, un referèndum sobre l’adopció de l’euro, al qual Bulgària es va incorporar el gener passat, subratllant que una decisió d’aquest calibre havia de comptar amb un ampli consens social, especialment en un país on un terç de la població viu en risc de pobresa.

En saber-se els primers resultats, Radev s'ha mostrat obert a coalicions: "volem un govern estable i sòlid". No queda clar si Bulgària Progressista podrà governar en solidari o si necessitarà socis. Boyssov ja ha declarat que no entrarà en cap coalició. Podria pactar amb la tercera força, la coalició liberal Seguim el Canvi i Bulgària Democràtica (PP-DB), amb qui comparteix la lluita contra la corrupció i la defensa de la reforma judicial o també amb Renaixement, que ha entrat al parlament.