L'optimisme moderat de la Unió Europea a Hongria malgrat la potencial derrota d'Orbán
Les enquestes auguren una derrota electoral del primer ministre hongarès actual, però el principal opositor s'ha mostrat ambigu amb el suport a Ucraïna
Brussel·lesViktor Orbán s'ha convertit en el cavall de Troia i l'eterna pedra a la sabata de la Unió Europea. És el principal aliat del règim de Vladímir Putin –també de l'administració Trump– i el gran dirigent de l'extrema dreta més dura i euroescèptica del club comunitari. Per això, a les institucions europees s'espera amb candeletes la derrota electoral d'Orbán que li auguren les enquestes. Ara bé, l'optimisme és moderat. No només perquè òbviament no es vol cantar victòria fins que arribin els resultats electorals, sinó també per l'escepticisme que desperta el seu principal opositor, Péter Magyar, que lidera les enquestes. Diverses fonts diplomàtiques consultades per l'ARA dubten fins a quin punt Magyar restabliria els estàndards democràtics europeus a Hongria i, sobretot, si trencaria els llaços amb Moscou per fer pinya de manera inequívoca amb Kíiv.
Les fonts es mostren més aviat confiades que una victòria de Magyar suposaria una reducció de la corrupció i una millora dels drets socials i del respecte a l'estat de dret a Hongria. Tot i això, recorden que el principal opositor d'Orbán s'ha mostrat ambigu amb els ajuts que la Unió Europea destina a Ucraïna i les sancions que aplica contra Rússia. En aquest sentit, coincideixen en assenyalar que el primer ministre hongarès actual s'ha fet un país a mida i el seu discurs euroescèptic ha arrelat profundament entre els ciutadans, cosa que no és gens fàcil de revertir.
En la mateixa línia, l'expert del Consell d'Afers Exteriors de la UE en política exterior de la Unió Europea i Hongria creu que Magyar té la intenció de "restaurar la cooperació" entre Brussel·les i Budapest, i "no estaria constantment bloquejant iniciatives" de gran consens entre els socis europeus. "S'alinearia amb l'estat de dret de la UE, [...] però pel que fa a Ucraïna, per exemple, s'ha mostrat contrari a un procés d'adhesió accelerat i és molt cautelós a l'hora de parlar de la guerra", apunta en una conversa amb l'ARA. També constata que Magyar s'adapta a l'opinió pública hongaresa, que és "bastant escèptica" pel que fa al suport europeu a Kíiv.
De fet, l'investigador sobre polítiques europees del think tank EPC Eric Maurice afegeix que el mateix Magyar s'ha mostrat contrari a tallar la importació de combustibles fòssils russos per part de la Unió Europea. Com a eurodiputat, a més, sovint ha votat en el mateix sentit que els representants del partit d'Orbán, Fidesz - Unió Cívica Hongaresa. "És molt i molt escèptic sobre el suport a Ucraïna; si esdevé primer ministre haurà de clarificar el seu posicionament", diu a l'ARA.
Però tots estan d'acord que un canvi de govern seria una alenada d'aire fresc per a Hongria i podria capgirar la tendència cada vegada més autoritària i pro-russa d'Orbán. "La situació actual és realment dolenta i la sensació general és que un canvi a Budapest seria positiu, però s'haurà de veure fins a quin punt", apunta un diplomàtic.
El precedent d'Orbán i la unanimitat
Orbán ha sigut el primer dirigent que ha trencat del tot la unitat del bloc europeu i constantment està vetant iniciatives que compten amb l'absolut suport de la resta de socis europeus. El fet que en alguns àmbits, com en el de política exterior, s'hagin de tramitar les normatives per unanimitat, li dona el poder a Budapest de vetar, per exemple, els ajuts a Ucraïna o les sancions a Rússia. De fet, a hores d'ara, el govern hongarès manté bloquejat el macropréstec de 90.000 milions d'euros, que és clau per al finançament de Kíiv després de l'abandonament dels Estats Units, i del vintè paquet de restriccions contra Moscou.
Ara, però, Hongria ja no està sola: s'han sumat a la dissidència països com Eslovàquia i Txèquia. Orbán ha marcat precedent i, encara que perdi el poder, hi ha altres dirigents que constantment posen traves a la UE i es tem que aquest club d'ovelles negres vagi en augment. En aquest context, cada vegada són més les veus –inclosa la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen– que advoquen per trobar la manera d'acabar amb la unanimitat en alguns aspectes, com en política exterior, i desactivar així la voluntat d'encallar el funcionament del bloc europeu, sobretot en plena guerra d'Ucraïna i la creixent onada internacional de l'extrema dreta.