Macron allunya la possibilitat d'eleccions i promet nomenar un nou primer ministre abans de 48 hores
Guanya pes la possibilitat d'un executiu d'esquerra o un acord amb els socialistes per no censurar un executiu de dreta
ParísFrança haurà d'esperar almenys fins divendres per saber si tindrà un nou govern o si el president de la República convocarà eleccions legislatives anticipades. Aquest dimecres al vespre acabava el termini perquè el primer ministre dimitit, Sébastien Lecornu, arribés a un acord amb els partits per formar un executiu i per aprovar els pressupostos del 2026, però no ha estat possible tancar el pacte amb un marge de temps tan estret. El cap de govern en funcions ha traslladat al president Macron que les negociacions estan ben encaminades i que hi pot haver un acord i un nou primer ministre "d'aquí a 48 hores". Posteriorment, l'Elisi ha confirmat en un comunicat que el cap de l'estat nomenarà el primer ministre a tot estirar divendres.
L'optimisme de Lecornu i la confirmació de l'Elisi allunyen la possibilitat d'una dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria d'eleccions anticipades. "Hi ha una majoria absoluta de forces parlamentàries que no volen eleccions", ha assegurat el primer ministre en funcions en una entrevista a France 2 aquest vespre. En una breu declaració pública al matí ja havia assegurat que després de parlar amb la majoria de les forces veia que hi ha una "voluntat" d'aprovar els pressupostos abans de finals d'any.
Sébastien Lecornu, figura del cercle més íntim de Macron, passa ara el relleu de les negociacions al president de la República perquè acabi de lligar l'acord governamental. "Soc un monjo soldat. Aquesta nit la meva missió ha acabat", ha assegurat. La resposta deixa entreveure que no tornarà a ser primer ministre, tot i que aquest dimecres han circulat algunes informacions en aquest sentit. El pròxim cap de govern serà el sisè del segon mandat de l'inquilí de l'Elisi.
El president de la República, Emmanuel Macron, va donar temps a Lecornu fins aquest dimecres per continuar negociant amb els partits, i va suggerir que convocaria eleccions legislatives anticipades si fracassava l'intent d'acostar posicions pels pressupostos i la formació del govern. L'amenaça d'eleccions era un toc d'atenció tant per a partits com Els Republicans (dreta) com per als socialistes, dues formacions clau per evitar que el govern sigui censurat i a qui no interessen unes eleccions que els podrien deixar amb menys diputats que els actuals.
Tot i que Lecornu no ha avançat quins partits formaran part del govern, en les últimes hores ha guanyat força la hipòtesi d'un executiu d'esquerra, liderat per un primer ministre socialista o ecologista. Els partits d'esquerra, que es van presentar a les eleccions legislatives del 2024 units sota la marca de Nou Front Popular, van guanyar les eleccions, però Macron ha rebutjat sempre nomenar un primer ministre d'esquerra. Tots els caps de govern que hi ha hagut en els últims dos anys són macronistes, de la dreta o de centredreta. Ara podria donar-los una oportunitat, tot i que no és clar que un govern progressista pugui sobreviure a una moció de censura a l'Assemblea.
Govern de cohabitació
El líder dels socialistes, Olivier Faure, ha defensat aquest dimecres un govern de cohabitació integrat únicament per partits d'esquerra i ha descartat, per tant, un executiu integrat per macronistes i socialistes. Només amb una excepció: acceptaria que els ministres d'Afers Estrangers i de Defensa siguin macronistes perquè són àrees que són competència essencialment del president de la República. En principi, França Insubmisa, el partit considerat d'esquerra radical i liderat per Jean-Luc Mélenchon, no formaria part d'un govern d'esquerra, però tampoc el censuraria.
Una altra de les pistes que porten a pensar que el futur govern podria ser d'esquerra és que Lecornu ha parlat de rebaixar el dèficit al 5% del PIB el 2026. És una xifra més elevada que la que preveien els pressupostos de François Bayrou (4,6%). És a dir, que Macron i Lecornu estarien disposats ara a acceptar una retallada més suau de la despesa pública a canvi d'aconseguir fer passar els pressupostos a l'Assemblea. És una altra concessió als partits progressistes, que han convocat en les últimes setmanes tres jornades de vaga i protestes contra les retallades previstes en l'anterior projecte de pressupostos.
Reforma de les pensions
També hi ha una altra qüestió damunt la taula de les negociacions: la polèmica reforma de les pensions de Macron, aprovada el 2023, que allargava l'edat de jubilació fins als 64 anys. Segons va assegurar dimarts la ministra d'Educació en funcions i ex primera ministra, Élisabeth Borne, els macronistes podrien estar disposats a suspendre l'aplicació de la reforma com a concessió a l'esquerra, que fa anys que en reclamen la derogació. Tanmateix, el líder socialista ha refredat les expectatives després de la seva reunió amb Lecornu. "No tenim cap garantia d'una suspensió de la reforma de les pensions", ha assegurat. En l'entrevista d'aquest vespre, Lecornu ha admès que aquesta qüestió és un dels esculls de les negociacions.
La reforma es va aprovar quan Borne era primera ministra. El fet que hagi evocat la possibilitat de deixar-la en suspens ha provocat les crítiques no només de la dreta sinó també del bloc presidencial. Segons assegura la premsa francesa, l'actual ministra d'Educació en funcions va llançar la idea sense haver-la concertat ni amb Lecornu ni amb el president Macron.
En qualsevol cas, tot està obert i tampoc no es descarta que el nou govern estigui format, com fins ara, per macronistes, centristes i la dreta. En aquest cas, els socialistes podrien haver pactat concessions a canvi de no censurar l'executiu i d'aprovar els pressupostos. Segons el ministeri d'Economia, posar en pausa la reforma costaria 500 milions d'euros el 2026 i 3.000 milions més el 2027.
Mentrestant, l'extrema dreta de Marine Le Pen, que ha rebutjat reunir-se amb Lecornu, insisteix en reclamar eleccions legislatives i apuja el to. "Ho censuro tot. La broma ja ha durat prou. És temps de xiular la fi de l'hora del pati", ha dit Le Pen en un missatge a X. El seu número dos i president del partit, Jordan Bardella, ha denunciat que Macron "intenta guanyar temps i mantenir el seu poder costi el que costi".
Si el president de la República decidís finalment convocar eleccions legislatives en les pròximes setmanes, la líder de Reagrupament Nacional no es podria presentar als comicis i deixaria de ser diputada perquè està condemnada a cinc anys d'inhabilitació per malversació de fons del Parlament Europeu. El procés d'apel·lació se celebrarà entre el gener i el febrer.