Lleó XIV és el nou papa: "Pau, diàleg i bastir ponts"

RomaPassaven pocs minuts de les sis de la tarda quan, a través de la xemeneia col·locada sobre la teulada de la Capella Sixtina, a pocs metres de la cúpula de la basílica de Sant Pere, un fum blanc es va elevar al cel del Vaticà. Fumata blanca!

Gairebé una hora més tard, a les 19.12 h, el cardenal protodiaca, Dominique Mamberti, anunciava l’esperat “Habemus papam!” I pocs minuts després, les cortines del finestral de la façana de la basílica de Sant Pere s’obrien completament per revelar la identitat del papa número 267 de l’Església catòlica: Robert Francis Prevost, el primer nord-americà a asseure’s a la càtedra de Sant Pere, que governarà amb el nom de Lleó XIV. Un nom que apel·la a la doctrina social de l’Església impulsada pel pontífex romà Lleó XIII.

Una plaça Sant Pere plena de gom a gom des de primera hora de la tarda va esclatar en aplaudiments davant la confirmació que els 133 cardenals tancats des del dia anterior en el conclave més universal i incert que es recorda havien aconseguit elegir en la quarta votació el successor de Francesc. Ha sigut un conclave breu, malgrat les previsions menys optimistes. Les campanes de totes les esglésies de Roma van començar a sonar, mentre un ampli desplegament policial tallava ràpidament els accessos als voltants de la plaça Sant Pere. La música de la banda de la Gendarmeria vaticana també va irrompre amb una de les seves marxes, seguida per la Guàrdia Suïssa, que van formar un piquet d’honor per rebre el nou papa.

“Que la pau sigui amb tots vosaltres, estimats germans i germanes”, va dir en un italià perfecte però amb un marcat accent nord-americà. Les primeres paraules del papa Lleó XIV van ser per al desaparegut Francesc, que el Diumenge de Pasqua, un dia abans de morir, va sortir en aquell mateix balcó per última vegada per impartir la seva benedicció urbi et orbi. “Encara conservem la veu sempre valenta del papa Francesc que beneïa Roma”, va recordar, i va despertar els aplaudiments de la multitud.

Reformista i progressista

Considerat un reformista i progressista, Lleó XIV comparteix amb Jorge Mario Bergoglio la seva visió d’acollida als migrants i la defensa de la pau. “Una pau que desarmi, humil i perseverant”, va dir, donant potser algunes pistes del que serà el seu pontificat acabat de començar, i en què un dels seus primers reptes serà precisament recuperar la influència diplomàtica de la Santa Seu en un món convuls. Lleó XIV va demanar aleshores “construir ponts amb el diàleg, amb la trobada" i que ens portem "tots a ser un sol poble sempre en pau”.

En un discurs llegit, més extens del que és habitual, i sense poder dissimular l’emoció, el nou cap de l’Església catòlica va voler agrair també als cardenals haver-lo elegit i els va instar a caminar “junts buscant sempre la pau i la justícia”, llançant un missatge d’unitat en un moment en què l’Església catòlica travessa greus tensions. “Hem de buscar com ser una Església missionera, que construeixi ponts i diàleg. Sempre oberta a tots els qui tenen necessitat de la nostra caritat, la nostra presència. Una Església sinodal, una Església que camina, que busca sempre la pau. Que busca sempre estar a prop, especialment dels qui pateixen tant”, va dir.

Nascut a Chicago fa 69 anys, i amb una mare d’ascendència espanyola, Robert Francis Prevost va passar gairebé trenta anys al Perú abans d’entrar a formar part de la cúria el 2023 com a prefecte de la influent Congregació per als Bisbes, l’organisme encarregat d’assessorar el papa en el nomenament dels preveres. Un any després, Francesc el va fer cardenal.

Al país llatinoamericà hi va arribar en missió l’any 1985, només tres anys després de ser ordenat sacerdot, i hi va tornar el 1988 per dirigir el seminari agustinià de la ciutat de Trujillo, on va passar deu anys més. El 2014 va tornar al país com a administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i després va ser bisbe d’aquella localitat del nord del país. Al Perú, la seva elecció va ser celebrada amb grans titulars: “El papa és peruà!” Un entusiasme que el més llatinoamericà dels cardenals papables nord-americans va tornar saludant en perfecte castellà la seva “estimada diòcesi del Perú, un poble fidel que ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe i ha donat tant per continuar sent una Església fidel a Jesucrist”.

Contrapès de Trump?

Existeix una regla no escrita que dicta que un cardenal dels EUA no pot convertir-se en papa perquè el Vaticà necessita una figura capaç d’actuar com a contrapès de la primera potència mundial. Però Robert Francis Prevost ha estat el primer a trencar aquest tabú. No és l’únic que el nou papa, Lleó XIV, ha fet miques amb la seva elecció. El cardenal de Chicago és també el primer prelat de l’orde dels Agustins a asseure’s a la càtedra de Sant Pere.

La seva elecció va ser una sorpresa absoluta en un conclave en què el principal favorit era el secretari d’Estat de Francesc, Pietro Parolin. En els últims dies, però, el seu nom es va colar a la llista de papables gràcies a la seva discreció –no ha concedit ni una sola entrevista– i a la seva trajectòria impol·luta, que només en l’últim moment va ser qüestionada per la seva presumpta responsabilitat en l’escàndol del grup ultracatòlic peruà Sodalicio, que el papa Francesc va dissoldre una setmana abans de morir.

Com a membre de la dividida Conferència Episcopal Nord-americana, la seva elecció podria servir com a mur de contenció davant el govern de Donald Trump, qui des de la Casa Blanca va felicitar sense gaire entusiasme el nou bisbe de Roma: “Prevost, primer papa nord-americà. Un honor”.