Macedònia, ofegada sota les escombraries i les rates
La mala gestió dels residus a la capital ha arribat a tal punt que han detingut els responsables de l'empresa municipal de recollida
BarcelonaPiles i piles de bosses de brossa s'acumulen a les voreres de Skopje, la capital de Macedònia del Nord. Fa setmanes que els veïns no poden llançar les escombraries a l'interior dels contenidors perquè estan plens. En alguns punts, les bosses s'enfilen a l'alçada d'un tercer pis, denuncien els veïns. En d'altres, els animals de carrer que tafanegen entre les deixalles escampen els residus arreu de la ciutat. El resultat? Una fortor insuportable i una epidèmia de rosegadors que ha obligat les autoritats a declarar l'estat d'emergència sanitària.
"[Les rates] Surten dels soterranis i de les clavegueres, i s'alimenten i es reprodueixen. D'aquí un mes cada animal produirà una mitjana de 10 cadells", advertia l'epidemiòleg Nikola Panovski en una publicació a Facebook. El principal diari del país, Sloboden Pečat, obria dissabte amb un titular contundent: "Ciutat de rates", acompanyat del dibuix d’un rosegador gegant a la portada. Els veïns tampoc s'estan de fer-ne mofa: corre per les xarxes el rumor que les autoritats han encarregat un "carregament de gats" per posar fi a la plaga.
El problema no és nou. Fa temps que els macedonis viuen ofegats per deixalles sense recollir, mentre proliferen els abocadors il·legals als afores de les ciutats. Allà es cremen els residus sense control i es generen efectes perjudicials per a l'aire, el sòl i la salut de les persones. Però l'abast i la visibilitat de la mala gestió dels residus s'han intensificat recentment, fins al punt que han derivat en conseqüències penals. La Fiscalia de Macedònia va informar aquesta setmana que dos membres de la direcció de l'empresa de recollida de residus municipal, Higiene Comunitària, han estat detinguts, acusats de posar en perill el medi ambient i la salut pública de la ciutadania, així com de mala gestió de fons públics.
El cert és que fa temps que l'empresa és objecte d'un pols partidista entre l'alcaldessa de Skopje, Danela Arsovska, i el consell municipal –dominat per la coalició conservadora VMRO-DPMNE i VLEN–, que n'ha paralitzat la gestió. Mentre que Arsovska denuncia que el consell bloqueja les licitacions de la companyia, els seus rivals l'acusen de mala gestió i de negligència.
Per la seva banda, la companyia rebutja qualsevol responsabilitat i reivindica deficiències estructurals. En una carta als mitjans, el consell d'empresa assegura que ha complert "tots els plans d’inversió i programes operatius exigits per llei" i diu que han advertit reiteradament l’Ajuntament sobre "la inestabilitat financera i la reduïda capacitat operativa" de la companyia. A més, al·lega que entre un 30% i un 40% de la seva flota de camions estava fora de servei a mitjan octubre per falta de fons municipals per mantenir els vehicles i cobrir el cost del combustible.
Contaminació política
Les deixalles també han contaminat la campanya electoral per a les eleccions municipals, que celebren la segona volta aquest 2 de novembre, i han eclipsat la resta de temes de debat. Dels dos candidats que es disputen l'alcaldia, el centredretà Orce Gjorgjievski ha promès "netejar Skopje en 72 hores" si és elegit, mentre que el seu rival d'esquerres, Amar Mecinovic, proposa reformar completament el sistema de residus i invertir en tecnologia per convertir la brossa domèstica en derivats de combustible.
Mentre els candidats s'omplen la boca de promeses, els carrers bruts s’han convertit en símbol d'un fracàs institucional profund. Sobre el paper, Macedònia del Nord s'està acostant als estàndards ambientals europeus, però a la pràctica la gestió de residus continua sent una assignatura pendent. La manca de fons, d'estructura i de consciència cívica i la corrupció endèmica han convertit les deixalles en un problema crònic.
El país gairebé no recicla i no hi ha la infraestructura preparada per assumir el volum de residus que es generen. Segons dades oficials, l'any 2023 es van generar 878.303 tones de residus municipals –és a dir, uns 503 quilos per habitant– i el 99,8% d’aquests residus van anar a parar a abocadors. Segons l’organització Civil Today, el percentatge de reciclatge al país no arriba a l’1%, una de les xifres més baixes de tota la regió balcànica.