RomaLa delicada salut del papa Francesc i les especulacions sobre una possible renúncia seguint els passos del seu predecessor havien propiciat, darrerament, un gairebé permanent estat de preconclave al Vaticà. Des de fa mesos circulava una llista de possibles successors del pontífex argentí. Una travessa de candidats papables tan àmplia com incerta.
Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
El desenllaç del conclave per triar el nou líder de l'Església catòlica –que arrencarà oficialment la setmana vinent (del 5 al 10 de maig)– és, per tant, impredictible; però la maquinària vaticana ja està en marxa. Conservadors, progressistes, tradicionalistes, reformistes sí, ma non troppo... Francesc va morir deixant un col·legi cardenalici més polaritzat que mai, dividit entre els membres que estan alineats amb l'Església progressista que va promoure davant d'una minoria conservadora, òrfena després de la desaparició de Benet XVI, que vol que el nou papa enterri les reformes impulsades pel pontífex argentí.
Al llarg dels seus 12 anys de pontificat, Francesc va dissenyar una nova geopolítica eclesial i també va deixar com a llegat un dels col·legis cardenalicis més nombrosos (252) i heterogenis que es recorden, en què gairebé un 80% dels membres han estat nomenats per ell. Una assemblea de bisbes més internacional que mai, allunyada dels centres de poder, amb cardenals de més de 70 països, alguns procedents de racons del món fins ara sense representació o on el cristianisme és practicat per una minoria com Algèria, Lesotho o l'Iran, i amb un perfil molt semblant al seu.
Cares noves per a un col·legi cardenalici rejovenit, com les de l'ucraïnès Mykola Bychok, bisbe de la ciutat australiana de Melbourne, que amb els seus 45 anys serà el papable més jove de l'assemblea després de ser ordenat cardenal a l'últim consistori celebrat al desembre. Un títol que fins aleshores corresponia al missioner italià Giorgio Marengo, de 51 anys, prefecte apostòlic d'Ulaanbaatar, a Mongòlia.
El problema és que molts ni tan sols es coneixen entre ells. Alguns probablement es van veure per primer cop aquesta setmana. Dimarts passat, un dia després de la mort del Papa, es va celebrar la primera congregació de cardenals, l'assemblea on es reuneixen per decidir els passos immediats després del decés del pontífex, com ara la data del funeral. Hi participen tots els cardenals presents a Roma, no només aquells amb dret de vot –els menors de 80 anys (133)–. I s'hi van incorporant segons van arribant: divendres eren 149.
La seva missió més immediata serà decidir la data d'inici del conclave, que s'haurà de celebrar entre 15 i 20 dies després de la mort del pontífex i serà convocat un cop s'acabi el període de nou dies de dol que segueix a la mort del Papa, que en aquesta ocasió acabarà el 4 de maig, les anomenades novenes.
Però un cop enterrat Francesc, aquestes reunions absolutament confidencials (sota amenaça d'excomunió) es transformen en una mena de fòrums on reflexionar sobre el futur de l'Església, el perfil proper del sant pare proper... i començar a fer campanya.
Bergoglio va ser escollit tres dies abans del conclave
En realitat, és en aquestes reunions preconclave diàries, que es fan a l'aula del sínode, on s'escull el successor. És el que va passar l'última vegada. El moment decisiu va ser el 9 de març del 2013, tres dies abans que els electors entressin a la Capella Sixtina. El llavors arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, es va alçar davant dels seus “germans” cardenals i va llegir un breu discurs que va aclarir qualsevol dubte sobre la seva idoneïtat. I, de passada, va avançar el que seria el full de ruta del seu pontificat.
“L'Església està cridada a sortir de si mateixa i anar a les perifèries, no només les geogràfiques, sinó també les existencials”, va asseverar després de renyar els presents pels escàndols financers i els abusos sexuals clericals que van fer tremolar el Vaticà durant el pontificat de Benet XVI. Les intervencions dels cardenals són confidencials, però el discurs de Francesc va transcendir perquè el cardenal cubà Jaime Ortega, impressionat pel que acabava de sentir, va demanar a Bergoglio el text.
“La discussió acaba de començar”, ha assegurat aquesta setmana el cardenal progressista Reinhard Marx, exresponsable dels bisbes alemanys rebels que van llançar un desafiament a Francesc per accelerar reformes com el celibat sacerdotal al marge de l'Església de Roma. “Però el conclave durarà pocs dies”, va afegir Marx. Una predicció, o potser només un auguri, que demostra que, quan el mestre de les cerimònies litúrgiques pontifícies pronunciï les paraules en llatí extra omnes (fora tots) i es tanquin les portes de la Capella Sixtina, la decisió, probablement, ja estarà presa.
Milers de persones visiten la tomba del papa Francesc el primer dia que s'obre al públic
L'endemà del multitudinari funeral del papa Francesc i del seu enterrament privat a l'església de Santa Maria Major, la seva làpida –amb una inscripció senzilla del seu nom en llatí, Franciscus– s'ha obert al públic perquè els fidels la puguin visitar. Milers de persones han passat ja aquest matí de diumenge per la tomba, amb un ferri control de seguretat. La policia convidava els visitants a anar-se'n tan bon punt havien pogut veure la tomba per mantenir en moviment la llarga cua que s'havia format.
Al mateix temps, unes 200.000 persones s'han congregat a la plaça Sant Pere del Vaticà per assistir a una nova cerimònia en honor del pontífex. Aquest diumenge és el segon dels nou dies de dol oficial per a l'Església catòlica mundial. Bona part de la multitud congregada estava formada per joves amb uniformes d'escoltisme o samarretes de colors que formaven part de delegacions arribades des de tot Itàlia i d'altres països que volien assistir, en un principi, a la cerimònia per proclamar el primer sant catòlic de la generació mil·lenial. Un acte que s'ha hagut de suspendre per la mort del pontífex i que s'ha reconvertit en una nova cerimònia d'homenatge a Francesc.
En lloc d'honorar Carlo Acutis, un noi italià que va morir de leucèmia als 15 anys el 2006, els fidels reunits han honorat Francesc, que va morir als 88 anys el 21 d'abril després de 12 anys liderant l'Església. "Fins i tot havent de canviar de plans és una alegria recordar Francesc", deia a Reuters Samuele Arregetti, un jove de 18 anys que havia vingut de Bèrgam, al nord d'Itàlia, per a la missa. "Estem molt tristos per la seva mort, però ara, pensant en ell, també estem contents", afegia. Entre la multitud es van sentir crits de "visca Francesc!".
El cardenal Pietro Parolin, secretari d'estat del Vaticà, va dirigir la cerimònia. En el seu sermó, va dir als joves presents que Francesc hauria volgut "trobar-vos, mirar-vos als ulls i passar entre vosaltres per saludar-vos". Parolin, considerat un dels principals candidats en el conclave papal, va fer un discurs molt breu de només 11 minuts, i va emfatitzar alguns dels temes centrals del papat de Francesc.
L'atenció ara se centra en qui podria succeir Francesc. És poc probable que el conclave secret comenci abans del 6 de maig, i potser no començarà fins diversos dies després, cosa que donarà temps als cardenals per celebrar reunions regulars per avaluar l'estat de l'Església. La pròxima reunió de cardenals, coneguda com a "congregació general", se celebrarà demà, dilluns al matí, quan podrien fixar la data del conclave.