"El món avança cap a un gran xoc de models"

BarcelonaLa nova administració nord-americana amb un Trump més imprevisible, la consolidació de la guerra a Europa i la crisi humanitària a Gaza derivada de la guerra genocida d'Israel evidencien un sistema internacional que entra en una etapa fosca, marcada per l'erosió dels consensos que havien sostingut l'ordre global en les últimes dècades, des de la Segona Guerra Mundial. En aquest context, el Centre d'Informació i Documentació Internacional a Barcelona (Cidob) ha presentat aquest dijous la 35a edició de l’Anuari Internacional, que identifica tres grans reptes globals: el nou ordre econòmic internacional, la geopolítica del canvi climàtic i el futur de la guerra.

“Hem de comprendre el món per transformar-lo amb responsabilitat, però un dels problemes és que el gran país, els Estats Units, no busca solucions, sinó negar el problema”, ha dit Josep Borrell, ex alt representant de la Unió Europea i ara president del Cidob. En aquesta part de l'Anuari, el Cidob analitza com els Estats Units han erosionat el sistema d’acords i aliances internacionals, i han debilitat així la seva pròpia seguretat econòmica i han obert la porta a un ordre mundial menys dependent de Washington.

Sobre el futur de la relació d'Europa amb l’administració nord-americana, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha estat contundent: “Ja no podem parlar d’un accident de la història, sinó d’una tendència profunda i destinada a perdurar, amb Trump o sense. Avancem cap a un gran xoc de models, del qual només sortirem ben parats si som capaços de reinventar la Unió Europea i adaptar-la a un món per al qual no havia estat creada”.

En aquest sentit, l’Anuari també analitza el futur del dòlar com a principal actiu de reserva internacional, el concepte de geoeconomia i la creixent competència entre blocs pel control dels minerals crítics i les terres rares, fonamentals per a la transició verda.

El Cidob també apunta com les regles del joc del canvi climàtic han canviat: ja no es tracta només de la lluita per recursos estratègics, rutes de transport o tecnologies, sinó també de la gestió d’un nombre creixent de desplaçats climàtics que alteren profundament totes les regions del planeta.

Aromar Revi, director fundador de l’Indian Institute for Human Settlements i copresident de la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU, ha resumit el desafiament climàtic com un “problema sistèmic que patim per les nostres eleccions i pel model de desenvolupament que hem adoptat”. L'expert ha remarcat la necessitat de fer transformacions massives i simultànies: electrificació accelerada, expansió de les energies renovables i dels sistemes d’emmagatzematge, reforma dels mercats elèctrics, adaptació dels sistemes agrícoles a noves pautes de pluges, transformació de les ciutats perquè siguin més sostenibles i resilients als extrems climàtics, i innovació política i social a gran escala.

"Cal una veritable revolució cultural acompanyada d’un canvi de marc mental a escala nacional per sobreviure a aquest context", ha dit Revi. "S'ha de canviar com la ciutadania entén el consum, la mobilitat, el reciclatge i el seu paper en el planeta", ha afegit. Segons l’expert, la reorganització del model financer, econòmic i social és la millor resposta davant els canvis climàtics, i l’adaptació massiva durant la pandèmia n’és un precedent clar.

L’Anuari també examina el debat sobre el decreixement, la necessitat d’ecologitzar la política industrial europea i l’agenda climàtica creixent dels BRICS+, així com el paper central de la Xina: líder en tecnologia verda però alhora principal emissor de CO₂.

Europa en un punt d'inflexió

En un escenari en què no només el canvi climàtic representa un desafiament, sinó també l’emergència de futurs conflictes armats marcats per la intel·ligència artificial i la desinformació, la Unió Europea esdevé un actor clau, especialment en la defensa del medi ambient i la protecció dels béns públics globals. “Europa s’ha d’unir i construir un nou model basat en la solidaritat col·lectiva, i ja ha començat a fer-ho”, ha determinat Revi.

En la mateixa línia, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de Catalunya, Jaume Duch, ha conclòs la presentació de l’Anuari remarcant el paper d'Europa en aquest context. “Europa pot triar entre gestionar la seva vulnerabilitat o convertir el seu projecte polític en una proposta universal de llibertat, dignitat i prosperitat compartida”, ha afegit, i ha recordat: “Som en un moment en què cal passar del desig a la decisió; ens calen menys declaracions i més capacitat d’acció, més unitat, més coratge i més visió”.