Un país ingovernable: França es tornarà a quedar sense primer ministre

París"Qui podrà governar demà un país ingovernable?", es preguntava l'editorialista del diari La Depêche, Jean-Claude Souléry, pocs dies després que el primer ministre francès, François Bayrou, anunciés per sorpresa, a finals d’agost, que se sotmetria a una qüestió de confiança a l'Assemblea Nacional el 8 de setembre. Si no hi ha una sorpresa majúscula –altament improbable–, França es quedarà aquest dilluns, de nou, sense govern ni primer ministre.

Bayrou no haurà estat en el càrrec ni nou mesos. El seu predecessor, Michel Barnier, només en va durar tres, mentre que l'anterior primer ministre, Gabriel Attal, no va arribar als nou mesos. El país haurà tingut cinc primers ministres des del 2022, una xifra que il·lustra la dificultat per governar amb una Assemblea sense majories clares. Amb la previsible caiguda de François Bayrou, la crisi política francesa es fa encara més profunda davant la impotència del president, Emmanuel Macron. La situació d'ingovernabilitat no té precedents a la V República i alguns partits ja reclamen obertament la dimissió del president.

Decisió suïcida

Bayrou, de centredreta, no havia donat cap pista de la decisió suïcida que acabaria prenent. El 10 d'agost presentava el seu projecte de pressupostos per al 2026, que havia de negociar amb els grups parlamentaris a partir del setembre. Però, sense esperar a unes converses que s’albiraven més que complicades, tres setmanes després anunciava que se sotmetria a la moció de confiança, sabent des del primer moment que tenia la votació perduda.

Els partits d'esquerra i l'extrema dreta de Marine Le Pen ja fa dies que han anunciat que hi votaran en contra i els seus vots són suficients per fer caure Bayrou i el seu govern, format per macronistes i per forces de centre i de dreta. Les opcions del primer ministre de sortir-ne amb vida són ínfimes.

Economia endeutada

Per què, doncs, ha pres aquesta decisió? Segons ell mateix ha explicat, perquè França viu "un moment preocupant que imposa una clarificació" sobre el compromís dels partits per tirar endavant uns pressupostos destinats a sanejar una economia molt endeutada. "La càrrega del deute es convertirà aquest any en la partida més important dels pressupostos de la nació", va advertir. En resum, apel·lava a la responsabilitat dels partits polítics per evitar el descarrilament dels pressupostos.

L'argument, però, no ha convençut els partits de l'oposició, que ho interpreten com una dimissió encoberta. Tant l'esquerra com l'extrema dreta havien amenaçat Bayrou amb una moció de censura si no feia marxa enrere amb algunes de les propostes dels pressupostos, com la supressió de dos dies festius per a tots els treballadors. Davant l'amenaça d'una moció de censura, el primer ministre podria haver decidit estalviar-se el calvari de les negociacions i avançar el seu comiat. Altres teories apunten que podria ser una maniobra per sortir del govern per preparar-se la seva candidatura a les presidencials del 2027.

La ironia és que Bayrou, quan va ser nomenat, va optar per no sotmetre's a una moció de confiança a l'Assemblea. La llei no obliga els primers ministres a fer-ho, però és habitual que se sotmetin a aquest vot quan presenten les prioritats de govern en la declaració de política general. Bayrou ho va evitar aleshores perquè tenia moltes opcions de perdre.

Ingovernabilitat

Per entendre l'actual crisi de governabilitat cal remuntar-se al 2022. Aquell any, a les legislatives, Emmanuel Macron perd la majoria absoluta i comencen les seves dificultats per governar. Sense majoria parlamentària, l’executiu depenia del suport d’altres forces per aprovar qualsevol llei. Dos anys després, el 2024, Macron decideix per sorpresa –després de la victòria de Le Pen a les eleccions europees amb un resultats històrics– dissoldre l'Assemblea i convocar eleccions anticipades.

El resultat va ser un parlament fragmentat com mai, sense cap grup polític ni bloc amb una majoria clara, en un país poc acostumat als pactes. Des d'aleshores, Macron ha anat nomenant primers ministres de diferents partits. Però sense majoria a l'Assemblea, cap d'ells se n'ha sortit. La governabilitat ha estat gairebé impracticable, i el fracàs de Bayrou n'és una prova més.

A França tothom dona per fet que aquest dilluns el primer ministre perdrà la votació. Fins i tot Macron, que ja ha començat a fer consultes discretes per trobar un substitut a Bayrou. Però qui, amb la situació actual, podrà governar un país ingovernable? Segons algunes informacions filtrades a la premsa francesa, ara Macron podria donar finalment una oportunitat a un primer ministre socialista. La incògnita és si tindria opcions d'evitar la censura i aprovar els pressupostos.

De fet, el primer secretari del Partit Socialista, Olivier Faure, s'ha mostrat disposat a convertir-se en el nou primer ministre si rep l'encàrrec de Macron, segons ha afirmat aquest diumenge en una entrevista al canal de televisió France 3. No ha aclarit, però, amb el suport de quines forces governarà. Simplement s'ha limitat a assegurar que el seu executiu serà només d'esquerres, que té assumit que no disposarà d'una majoria parlamentària, i que haurà de negociar proposta per proposta. El principal problema és que la formació d'esquerres amb més representació a l'Assemblea Nacional, França Insubmisa, ja ha deixat clar que no donarà suport a un govern d'aquest tipus. El seu líder, Jean-Luc Mélenchon, el que de fet vol és que marxi Macron.

Per la seva banda, la líder d'extrema dreta, Marine Le Pen, ha tornat a reclamar aquest diumenge unes eleccions legislatives anticipades i ha dit que "França està en asfíxia democràtica".