El pla de França per frenar el dèficit: reduir funcionaris, eliminar dies festius i congelar prestacions socials

BarcelonaEl primer ministre francès, François Bayrou, ha presentat aquest dimarts un pla de quatre anys per sanejar les finances públiques, que es basa principalment en la reducció de la despesa pública en tots els àmbits, amb l'única excepció de la defensa. Entre les mesures més destacades hi ha la supressió de 3.000 llocs de treball a la funció pública, la congelació de les prestacions socials l'any que ve i l'eliminació de dos dies festius nacionals.

En un discurs de més d'una hora, en un faristol amb el lema "L'hora de la veritat", Bayrou ha volgut transmetre la gravetat del moment i fins i tot ha comparat la situació actual de França amb la Grècia del 2010, quan va haver de ser rescatada. "No hem d'oblidar mai l'exemple de Grècia", ha recomanat el cap de govern francès.

"Ens hem acostumat al dèficit. Fa més de cinquanta anys que el nostre país no presenta un pressupost equilibrat", ha lamentat. Bayrou ha anunciat que l'objectiu és estalviar 43.800 milions d'euros al pressupost de l'any que ve. França va registrar un dèficit del 5,8% del PIB l'any passat, el més alt de la zona euro, i molt lluny del límit del 3% que marca Brussel·les. Amb aquest pla, l'objectiu és reduir-lo fins al 4,6% el 2026 i que arribi al 2,8% el 2029.

El primer ministre s'ha referit a la "maledicció" del sobreendeutament: "Si tens dèficit cada mes, si et veus obligat a demanar préstecs no per invertir en equipaments sinó per pagar les despeses quotidianes, i cada mes la teva quota mensual augmenta, mes rere mes, t'estàs ofegant".

2026, un "any blanc"

Ha dit que el 2026 serà un "any blanc", és a dir, que no es gastarà ni un euro més que el 2025, tret de la despesa en defensa i de les càrregues del deute públic, que representa actualment el 114% del PIB. El govern i el Banc de França fa temps que adverteixen que els interessos del deute suposen 62.000 milions d'euros (davant dels 30.000 milions del 2020) i que podrien arribar als 100.000 milions el 2029 si no es corregeix el dèficit. Bayrou hi ha incidit aquest dimarts i ha dit que això suposaria que la càrrega del deute es convertís en la primera partida del pressupost públic de França. "Cada segon el deute de França augmenta en 5.000 euros", ha subratllat.

El cap de govern ha detallat que no substituiran un de cada tres funcionaris que es jubilin i que se suprimiran 3.000 llocs de treball del sector públic a partir del 2026. "Tothom haurà de participar en l’esforç", ha advertit.

També ha apuntat a una reducció de les despeses en salut: "Hem de recuperar el control de la nostra despesa sanitària. Si no fem res, la despesa en sanitat augmentarà en 10.000 milions d'euros l'any que ve i en 40.000 en quatre anys". "Hi ha modificacions del comportament individual que poden ajudar a l'equilibri de la Seguretat Social sense degradar-ne la qualitat", ha dit Bayrou, que ha posat com a exemple l'excés de proves de diagnosi com radiografies o escàners. "Hem de ser conscients que la idea de «és gratis, hi tinc dret» és mortal", ha declarat després la ministra del ram, Catherine Vautrin.

A més del pla per reduir el deute públic, Bayrou ha defensat que també cal augmentar la producció de França. Entre les mesures per aconseguir-ho, ha anunciat la retallada de dos dies festius nacionals, i ha proposat el Dilluns de Pasqua i el 8 de maig, quan se celebra el final de la Segona Guerra Mundial. El primer ministre ha defensat que el Dilluns de Pasqua "no té cap significat religiós" i que l'altre dia escollit ajudarà a augmentar la producció "en un mes de maig que s'ha convertit en un autèntic formatge gruyère".

Els mitjans francesos havien especulat amb un possible increment impositiu, però Bayrou ha dit que el govern no té plans de costejar la reducció del deute amb l'augment o la creació d'impostos.

Increment de la despesa militar

Bayrou ha presentat el seu pla d'austeritat només dos dies després que el president francès, Emmanuel Macron, anunciés un increment addicional de la despesa en defensa, de 6.500 milions d'euros els pròxims dos anys. "Per ser lliures hem de ser temuts", va justificar, i va dir que França havia de donar exemple als seus socis europeus. "Mai, des del 1945, la llibertat del nostre continent havia estat tan amenaçada ni havia sigut tan dependent de les nostres pròpies decisions", va sostenir.

Si s'acaba aprovant aquest increment en defensa a l'Assemblea Nacional, la despesa en aquest àmbit s'haurà duplicat en deu anys: dels 32.000 milions el 2017, quan Macron va assumir la presidència, fins als 64.000 del 2027, que suposaran al voltant d'un 2,3% del PIB de França. I l'objectiu és arribar als 67.400 el 2030.

Macron va encarregar al govern de François Bayrou que busqués la manera de poder fer aquest esforç sense haver de recórrer a nou deute. "La nostra independència militar és indissociable de la independència financera", va dir en un discurs diumenge a la nit des del ministeri de Defensa.

Negociacions polítiques

Ara començaran les negociacions, ja que el govern liberal de Bayrou no té majoria a l'Assemblea Nacional. L'anunci abans de les vacances li dona marge, ja que els debats pressupostaris no començaran fins a finals d'octubre. D'aquesta manera, Bayrou intenta que no li passi el mateix que al seu predecessor, Michel Barnier, que va ser nomenat el setembre passat, va haver de redactar un pressupost a correcuita i no se'n va sortir. A principis de desembre la cambra baixa va aprovar una moció de censura contra el primer ministre i el seu executiu amb els vots dels partits del bloc d'esquerra i els de l'extrema dreta de Reagrupament Nacional.

En aquell moment, Barnier va proposar un estalvi de 60.000 milions d'euros en un any, principalment amb l'augment d'impostos als rics i a les grans empreses i la retallada de la despesa, especialment en educació i en sanitat. Però amb la moció de censura i la caiguda de l'executiu, tot plegat va quedar en paper mullat. Ara Bayrou té temps per intentar moure fils i que no li passi el mateix, però sembla clar que haurà de fer concessions per assegurar-se suports externs, de l'extrema dreta de Marine Le Pen i potser també dels socialistes.

De moment, Le Pen ja s'ha mostrat descontenta amb el pla del govern, que considera que "prefereix atacar el poble francès, els treballadors i els jubilats en lloc d'abordar el malbaratament" a través d'estalvi en àmbits com la immigració i la contribució a la Unió Europea. "Si François Bayrou no revisa el seu pla, el censurarem", ha avisat. El líder del partit d'esquerres França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha deixat clar que donarà suport a una moció de censura contra el govern: "Bayrou porta al màxim absurd la política macronista: destruir l'estat i els serveis públics per deixar pas al mercat [...]. Cal destituir Bayrou".