La protesta incansable de Geòrgia contra el frau electoral i per un futur a la UE
El país viu l'onada de protestes més llarga en anys en una lluita per la democràcia, la justícia i un futur europeu
TbilisiDavant de l'edifici de Radiodifusió Pública, una trentena de persones s'agrupen en semicercle. Un jove llegeix un manifest on s'exigeix justícia. Els altres l'escolten en silenci, amb el rostre cobert: mascaretes, mocadors, antifaços. Molts porten un tapaboques, amb un petit punt negre pintat, el mateix amb què havien marcat la papereta electoral. “A les eleccions havíem de dibuixar un punt i pintar-lo, sobre el partit que votàvem, perquè fos més visible. Ara fem servir el punt com a reclam, per fer veure que votem una altra cosa”, expliquen els que els porten.
Després de les eleccions parlamentàries del 26 d'octubre del 2024, en què el partit al poder des del 2012, Somni Georgià (SG), liderat de facto per Bidzina Ivanishvili, va renovar el seu mandat amb el 54% dels vots, les protestes no s'han aturat a Geòrgia. Segons observadors internacionals, com l'OSCE o el Parlament Europeu, en el 24% dels col·legis es va comprometre el secret del vot, hi va haver compra de vots i electors que van votar més d'una vegada, sobretot en zones rurals. Organitzacions civils, com l'Associació de Joves Advocats de Geòrgia, van demanar anul·lar els resultats en més de 2.000 col·legis. “Les organitzacions civils es van organitzar per poder tenir observadors electorals a tot el país. Vam poder veure moltes irregularitats com coaccions per votar pel SG o confusió a les paperetes”, explica una de les observadores.
La població de la capital i d'altres grans ciutats, com Batumi o Kutaisi, van sortir als carrers exigint una repetició electoral. Durant diverses setmanes al novembre i al desembre, centenars de persones van protestar al país. Però les mobilitzacions van ser fortament reprimides: es van fer servir canons d'aigua o gas pebre, i centenars de manifestants van ser detinguts. I no només això. Sortir al carrer també volia dir exposar-se a multes primer de 500 laris (uns 160 euros); però les han apujades i avui arriben fins als 5.000 (uns 1.600 euros). Per saber qui hi participava, el Parlament va instal·lar sistemes de reconeixement facial a les càmeres de la ciutat. Es van obrir plataformes de micromecenatge per donar suport als detinguts en els seus processos legals, però el govern les va tancar. Igual com va passar amb mitjans de comunicació independents com Batumelebi i Netgazeti. Hi ha desenes de periodistes detinguts.
Protesta constant, amb menys gent
Avui la ruta canvia. En lloc de caminar cap al Parlament, com cada nit des de fa gairebé cinc mesos, giraran cap al Teatre Estatal Vasil Abashidze. Allà ha començat una altra concentració. Es creuen al carrer, se saluden i coregen a l'uníson: “Sense justícia no hi ha pau”, “Fora els oligarques”.
I és que, tot i que siguin més reduïdes, les mobilitzacions mantenen una constància sorprenent. Mentrestant la marxa avança pels carrers, els cotxes els toquen el clàxon i els saluden en senyal de suport encara que bloquegin les carreteres. “A vegades sembla que només estiguin esperant que torni a passar alguna cosa greu per tornar a intentar-ho”, diu un jove en la marxa.
La crisi política es va aprofundir encara més quan, el desembre passat, ja en plenes protestes, es van celebrar unes eleccions presidencials que els manifestants van qualificar de no legítimes. El motiu era que, des de la reforma constitucional del 2017, aquestes eleccions van passar a ser indirectes: és a dir, que el president és elegit per un col·legi electoral compost per membres del Parlament i representants locals, i no pels ciutadans.
D'aquesta manera, Mikheil Kavelashvili, del SG, va ser elegit sense oposició i la majoria dels partits van boicotejar el procés. La presidenta sortint, Salome Zourabichvili, es va negar a reconèixer els resultats, mentre participava ella mateixa en les manifestacions davant del Parlament. “No reconec la legitimitat d'aquest president. Aquestes eleccions han estat una farsa i una operació de desinformació orquestrada per Moscou”, va dir llavors.
L'objectiu: formar part de la Unió Europea
Després de la Revolució de les Roses el 2003 i la Guerra dels Cinc Dies contra Rússia el 2008, Geòrgia va iniciar un camí ferm cap a la integració euroatlàntica, i la població denuncia la constant intervenció russa al país: “El 20% del país està ocupat per Rússia, per la qual cosa no es pot negar que estem encara intervinguts per Rússia”, remarca l'observadora.
El 2022, juntament amb Moldàvia i Ucraïna, va sol·licitar formalment l'adhesió a la Unió Europea, però tan sols se li va atorgar una “perspectiva europea”, subjecta al compliment de 12 reformes clau. Finalment, el desembre del 2023, el Consell Europeu va concedir a Geòrgia l'estatus de país candidat. No obstant això, el desembre del 2024 Kobakhidze va anunciar la suspensió del procés d'adhesió fins al 2028, cosa que va augmentar la crisi al país. “Les eleccions van ser les més pro Unió Europea, i és que veníem del referèndum a Moldàvia –l'octubre del 2024 va votar una esmena constitucional per fixar l'adhesió a la UE com a objectiu estratègic del país–, i per això tots els que votaven a l'oposició sí que eren clarament europeistes”.
Els georgians fa més de 140 dies que són als carrers. Ja no és, només, una protesta per exigir una repetició electoral, sinó que la societat de Geòrgia vol un canvi de sistema; vol que es respectin els contrapesos democràtics, exigeixen justícia per als que han lluitat pels seus drets; però, sobretot, com reclama una pintada al costat del Parlament, volen “ser Europa”.
