Internacional  /  Europa 01/12/2022

Que Rússia pagui la reconstrucció d'Ucraïna? El desig de Brussel·les

La Comissió Europea vol impulsar la creació d'un tribunal per jutjar els crims de guerra de l'exèrcit rus

3 min
Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea

Brussel·lesLa guerra sembla que està lluny d'acabar-se, però la Unió Europea ja es vol començar a preparar per a la reconstrucció d'Ucraïna i jutjar els crims de guerra comesos pel règim liderat per Vladímir Putin. Aquest dimecres la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, ha anunciat que proposarà expropiar els diners congelats a Rússia i invertir-los en la recuperació del país ucraïnès. "Amb els nostres socis, volem assegurar-nos que Rússia pagui la devastació que ha provocat amb els fons dels seus oligarques i actius del banc central", ha assenyalat la presidenta de l'executiu comunitari.

Von der Leyen també ha recalcat que la Unió Europea compta amb els mitjans perquè Rússia pagui per la "destrucció" que ha provocat, que segons la Comissió Europea ja ascendeix a un cost total de 600.000 milions d'euros. Tanmateix, fonts comunitàries han matisat més tard que "no hi ha una base legal" que permeti "confiscar de manera permanent" els diners russos i n'han qüestionat la viabilitat. "Els propietaris tenen el dret a recuperar-los i, segurament, amb un interès mínim", han admès tècnics de Brussel·les. Per aquest motiu, l’esborrany de la nova normativa que planteja la Comissió Europea ja advoca per "gestionar activament i invertir" els recursos confiscats de manera temporal per obtenir "beneficis significatius" abans que hagin de ser retornats als titulars.

Ara bé, més enllà de si els diners confiscats s'haurien de tornar o no, la Unió Europea tampoc disposa d'una legislació comunitària que permeti confiscar actius que no estiguin lligats a un delicte. Per facilitar-ho, la Unió Europea ja ha harmonitzat el reconeixement de la vulneració de les sancions comunitàries com a delicte comú, i aquest divendres la Comissió Europea té previst formular als estats membres una nova normativa per concretar i reforçar la definició d'aquest tipus d'infraccions i vincular les penes associades al congelament de fons. En la mateixa línia, l'executiu comunitari el maig passat ja va presentar una altra iniciativa, que està a l'espera del vistiplau dels Vint-i-set, que donaria més poder a les autoritats estatals per confiscar béns encara que no hi hagi una condemna ferma del propietari.

Fins ara, a través dels diferents paquets de sancions contra Rússia, la Unió Europea ja ha congelat prop de 19.000 milions d'euros d'actius privats russos i uns 290.000 milions d'euros de les reserves del Banc Central rus que es trobaven en territori dels Vint-i-set o dels socis del G-7. Brussel·les també preveu, tal com demanen els països bàltics i alguns estats nòrdics, que aquests diners siguin transferits a un fons comunitari o al pressupost de la Unió Europea i que es creï un instrument internacional per gestionar-los almenys de manera temporal.

Gent inspeccionant un edifici danyat en el bombardeig rus d'un edifici residencial a Kíiv

Però, tot i que la Unió Europea ja estigui pensant en la recuperació d'Ucraïna i en passar comptes amb Rússia, el final del conflicte encara queda lluny. Els diferents líders comunitaris coincideixen que qualsevol negociació que pugui acabar amb la guerra ha de dependre només de la voluntat del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que sempre ha dit que no acceptarà cap acord que no impliqui respectar la integritat territorial d'Ucraïna, incloent-hi Crimea i les zones del Donbass. Ara bé, la veu de la Unió Europea no és unànime i comencen a guanyar força posicions que, com les del president francès, Emmanuel Macron, fa temps que recorden que "la pau només s'aconseguirà asseient-se en una taula".

Les opcions per jutjar els crims de Rússia

Després que Zelenski ho hagi demanat en repetides ocasions, aquest dimecres Von der Leyen també ha anunciat a través d'un vídeo penjat a Twitter que la Unió Europea col·laborarà amb el Tribunal Penal Internacional (TPI) per crear una cort especialitzada per jutjar els "crims terribles" de Rússia i ha assenyalat que l'exèrcit rus ja ha matat 20.000 civils ucraïnesos. La Comissió Europea pretén investigar "casos sòlids de crims de guerra, contra la humanitat i de genocidi" i, després d'emetre les ordres d'arrest, entregar els declarats culpables al TPI. "Estem preparats per començar a treballar amb la comunitat internacional per obtenir el suport internacional més ampli possible per aquest tribunal especial", ha dit Von der Leyen.

Tanmateix, és molt complicat que Moscou accepti la jurisdicció d'aquest nou tribunal i entregui cap sospitós a la justícia comunitària. A més, el TPI "no pot jutjar cap dels principals líders russos mentre estan en el càrrec", perquè tenen immunitat. En tot cas, assenyalen fonts comunitàries, el nou tribunal necessitaria "el suport polític, financer i administratiu" de les Nacions Unides.

stats