Rússia produeix tres cops més munició que els Estats Units i la UE
Un document de la intel·ligència de l'OTAN, consultat per la CNN, alerta del risc que això suposa per a Ucraïna
BarcelonaRússia produeix tres cops més munició d’artilleria que tota la Unió Europea i els Estats Units conjuntament. Un document de la intel·ligència de l’OTAN, consultat per la cadena CNN, afirma que les potències occidentals tenen capacitat per produir 1,2 milions de projectils anualment, mentre que el Kremlin pot produir-ne 3 milions. Això, evidentment, té conseqüències directes al camp de batalla d'Ucraïna.
Fonts militars occidentals, citades també per la CNN, asseguren que Moscou dispara unes 10.000 bales al dia, mentre que l'exèrcit de Kíiv en dispara unes 2.000, cinc vegades menys que l'enemic. Anteriorment s'havien publicat estimacions similars, però mai la diferència entre exèrcits havia estat tan gran. Si aquesta tendència segueix, l'exèrcit de Vladímir Putin podria estar en condicions de llançar una altra gran ofensiva a finals d'aquest 2024.
I a Occident no hi ha cap senyal que apunti que aquesta dinàmica canviarà. Més aviat el contrari. Amb la guerra estancada, la fatiga és visible entre els aliats, especialment a Washington, on els republicans pressionen Joe Biden perquè talli l'aixeta a Kíiv. En aquest sentit, els Estats Units s’havien proposat produir 100.000 rondes d’artilleria al mes –encara menys de la meitat del que produeix Rússia–, però el bloqueig republicà al paquet d'ajuda militar de 60.000 milions de dòlars impedeix assolir aquest xifra. Si Donald Trump es converteix en president al novembre, l'horitzó serà encara més fosc per als interessos ucraïnesos.
Aquest dèficit, a més, es produeix en el moment més delicat per a Ucraïna des que va començar la invasió, ara fa dos anys. Més enllà de la fatiga dels aliats, la fatiga també és visible entre la població i les tropes ucraïneses. Al front, la contraofensiva no ha funcionat i és Rússia, més còmoda en la guerra de desgast, qui torna a portar la iniciativa.
Els soldats ucraïnesos, de fet, fa mesos que es queixen que no tenen suficient armament per fer front a les tropes invasores. Molts experts i algunes veus del govern de Volodímir Zelenski, de fet, atribueixen la derrota militar a la ciutat d'Avdíivka i la manca d'avenços per part de les tropes de Kíiv a aquest fet.
Els experts asseguren que tot i que les potències occidentals hagin proporcionat eines més sofisticades que les russes a Ucraïna, és probable que el conflicte es decideixi per qui tingui més munició. "Ara estem immersos en una guerra de producció", ha dit a la CNN un alt funcionari de l'OTAN, que ha afegit: "El resultat a Ucraïna dependrà de com cada bàndol estigui equipat per continuar aquesta guerra".
Situacions diferents
Segons aquest alt funcionari de l'OTAN, Rússia té en funcionament les fàbriques d'artilleria "les 24 hores del dia, els set dies de la setmana", en torns rotatius de dotze hores. Segons la CNN, uns tres milions i mig de persones treballen al sector de la defensa rus. Abans de la guerra, aquesta xifra era de dos a tres milions. "Rússia ha posat tot el que té a la seva disposició en joc. La seva màquina de guerra funciona a tota velocitat". També les importacions. Putin, malgrat les sancions, ha intensificat la compra de munició i altres tipus d'armament a Corea del Nord i l’Iran.
Paral·lelament, la invasió russa d’Ucraïna ha demostrat que la indústria armamentística d’Occident, especialment l’europea, no estava preparada per a una guerra a gran escala. Una anàlisi recent del Pentàgon revelava “una indústria mal equipada” si es compara amb la destresa productiva d'èpoques anteriors, especialment durant la Segona Guerra Mundial, quan l’empresa Ford podia muntar un avió de combat en aproximadament una hora. El punt d'inflexió que explica aquest debilitament va ser el final de la Guerra Freda. La caiguda de la Unió Soviètica i, per tant, l’ascens de Washington com a gran potència mundial, va fer que la Casa Blanca no tingués cap competidor amenaçant-lo directament. Com a conseqüència, la despesa militar occidental va caure en picat, i la inversió es va centrar més en la innovació que en la quantitat. La tendència, però, torna a canviar: tant Washington com les capitals europees tornen a invertir en armament, però el procés és massa lent per als interessos ucraïnesos.
