El socialista António José Seguro s'imposa amb un 66% dels vots a les presidencials de Portugal com a fre a la ultradreta
El candidat de Chega, André Ventura, obté un 34% dels vots, però legitima el seu projecte
BarcelonaEls pronòstics s'han confirmat i el candidat socialista António José Seguro s'ha endut una contundent victòria a la segona volta de les presidencials de Portugal. Seguro s'ha imposat amb el voltant del 66% dels vots, davant el candidat de la ultradreta, André Ventura, líder de Chega (34%), amb el 98% escrutat. La votació s'ha tirat endavant malgrat el temporal Marta que assola el país i que ha obligat tres ajuntaments a ajornar-la fins a la setmana que ve. La participació ha estat del 50%, semblant a la primera volta del 18 de gener. Ventura, però, no s'ha volgut escudar en el mal temps: "No busco excuses, aquest és el resultat i l’assumeixo plenament: el país necessita polítics que assumeixin responsabilitats", ha dit.
A més dels electors socialistes, Seguro s'ha endut el vot del partit de la dreta tradicional, el Partit Social Demòcrata (PSD), després de la desfeta del seu candidat a la primera volta de les presidencials. El PSD és el partit del primer ministre, Luís Montenegro, que no va donar suport personalment a Seguro. "Tots els partits i tots els candidats del bloc de centre, tant el PSD com Iniciativa Liberal, han acabat donant suport a Seguro a les presidencials: hi ha hagut un pseudocordó sanitari", explica a l’ARA Héctor Sánchez Margalef, investigador del Cidob. També destaca com a clau de la victòria del socialista el fet que Seguro es presentés com a president de tothom, mentre Ventura va arribar a dir que utilitzaria la presidència per fer oposició al govern. "Els portuguesos estan enfadats amb la política tradicional, i per això Chega ha obtingut un resultat important a les legislatives i ara també a les presidencials, però la figura del cap d’estat està més allunyada de la gestió del dia a dia i no se la pot culpar de tots els mals del país", afegeix. En canvi, el candidat del partit de govern va quedar en cinquè lloc a la primera volta de les presidencials, el 18 de gener.
El politòleg José Palmeira, en declaracions al Jornal Económico, ho havia formulat en termes de geometria electoral: Ventura s'ha enfrontat a un rival que li ha permès "polaritzar al màxim”, i Seguro, com a "candidat de la moderació”, ha atret un espectre més ampli de l'electorat.
Però seria erroni veure el resultat com una derrota de la ultradreta. Ventura ja es va convertir en guanyador dels comicis al forçar la segona volta, la primera des del 1986, un cara a cara que s'ha convertit en una palanca de legitimació del seu projecte. Seguro ha construït la seva campanya sobre un relat de moderació i defensa del marc democràtic. Ventura s'ha presentat com a víctima d’una “campanya de cancel·lació” i ha denunciat que "el sistema" el "bloqueja". Més que una competició entre dreta i esquerra, les eleccions han estat una disputa entre la moderació i la ruptura.
Sánchez Margalef alerta que no es tracta d'un mal resultat per a Ventura: "No és una derrota per a Chega: han forçat una segona volta que no es veia des de fa 40 anys. És cert que li ha fallat la narrativa perquè ja no es pot presentar com el candidat que uneix tota la dreta, però té la campanya feta". El mateix que va passar a França amb Marine Le Pen, del Reagrupament Nacional, que va perdre la segona volta de les presidencials del 2017 i del 2022 davant Emmanuel Macron, però que continua marcant la pauta a la política francesa.
Polarització
Seguro substituirà Marcelo Rebelo de Sousa, que ha presidit Portugal els últims deu anys. I serà el primer president socialista des de fa vint anys. Però la segona volta ja ha deixat un país més nítidament partit en dues pulsions: una d’ordre institucional i l'altra antisistema. El resultat marca la normalització del populisme de dreta radical en el sistema portuguès. Portugal ja no és una illa de cohabitació harmoniosa entre socialistes i conservadors. I a l'esquerra dels socialistes no es veu, per ara, una alternativa.
Des de les eleccions legislatives del 2019, la irrupció de Chega –que en portuguès significa ja n'hi ha prou– ha sacsejat el sistema polític. El partit, fundat uns mesos abans d'aquelles eleccions, va projectar a primera línia Ventura, que sorprenentment va obtenir un 1,29% dels vots, que li van valer un escó. Chega té un discurs particularment violent, que promet combatre la corrupció, la immigració, el “marxisme cultural” i també els gitanos, que tenen un fort arrelament a Portugal. La germana ibèrica de Vox, observada inicialment com una anomalia, ha seguit una trajectòria meteòrica. Del 12% dels vots el 2021 va passar al 20% en les legislatives anticipades del maig del 2025, i avui compta amb 60 diputats d’un total de 230.
L'octubre passat, Ventura va demanar des del Parlament "un, dos, o fins i tot tres Salazar" per "redreçar" Portugal: una reivindicació oberta de la dictadura i una impugnació de la tradició democràtica forjada després de la Revolució dels Clavells del 25 d'abril del 1974. Un discurs que seria impensable fa pocs anys i que evidencia la profunditat de la crisi política que emmascara el resultat de les presidencials i que posa el país en la línia dels autoritarismes que s'obren pas en altres latituds d'Europa.