Eleccions presidencials a Portugal: el gran altaveu de l'Abascal portuguès

BarcelonaTots els sondejos donen la victòria al candidat socialista en les eleccions presidencials d'aquest diumenge a Portugal, però a la pràctica, André Ventura, el líder de l'extrema dreta portuguesa, té entre mans convertir la derrota en el seu millor momentum. D'alguna manera, el president de Chega i cap de l'oposició, ja ha guanyat. Primer perquè el 19 de gener ja va fer història i va aconseguir forçar una segona volta electoral en unes presidencials per primer cop des del 1986. I segon perquè ha posat sobre la taula una dicotomia que ja secunda un de cada quatre els electors portuguesos –que poden créixer fins a un terç a partir de diumenge–. S'ha abraçat el debat, també des dels mitjans, de si cal continuar amb el sistema democràtic nascut fa cinquanta anys amb la Revolució dels Clavells o impulsar una "quarta república". És "el canvi més gran en el sistema polític portuguès des del 25 d'abril" del 1974, en paraules del mateix Ventura.

Les presidencials d'aquest diumenge a Portugal se celebren en un clima d'estat d'emergència pels temporals que assolen la Península des de fa dues setmanes. Primer va ser la dana Kristin, amb vents huracanats que van deixar milions de cases al centre del país sense llum; després la crescuda dels rius amb el Leonardo, que ha desbordat tant el Tajo com el Duero, i diumenge està previst que el temporal Marta acompanyi els votants a les urnes. Una tempesta meteorològica i política que pot alterar a última hora els resultats que vaticinen els sondejos a causa de l'increment de l'abstenció.

Segons els darrers sondejos, el candidat António José Seguro, exministre socialista i company pròxim a l'ex primer ministre António Guterres –actual secretari general de l'ONU–, aconseguiria un 67% dels vots. Ventura, al seu torn, sumaria un terç dels electors. Una xifra remarcable si es té en compte que el seu sostre de vot és del 23%, el mateix que va treure en les legislatives del maig de l'any passat en què Chega es va convertir en la segona força parlamentària de Portugal.

"Ventura arriba a la segona volta de les presidencials amb exactament el mateix resultat electoral que va treure fa set mesos –detalla a l'ARA António Costa Pinto, sociòleg i historiador especialitzat en feixisme i salazarisme–. Ara el gran interrogant, que Ventura vendrà com una victòria i arma negociadora amb el govern actual, és si aconsegueix créixer i arribar al 33% com diuen els sondejos". Això voldrà dir, en funció de la participació, que el líder de Chega aconseguiria sumar més vots amb la decisió de presentar-se a les presidencials després de fer-ho a les darreres legislatives. Una anomalia, segons Costa Pinto, que deixa clara la "personalització extrema" del partit entorn de la figura del seu líder.

Crida a l'ajornament

La recta final de la campanya ha estat marcada pels temporals, després que Ventura demanés l'ajornament una setmana –veient que el vent li bufava en contra pel descontentament creixent per la gestió del govern– i el primer ministre conservador, Luís Montenegro, li respongués que no està contemplat a la llei. De fet, els ajuntaments tenen la potestat de fer-ho en algunes zones, tal com ha passat en tres de les localitats més afectades per les inundacions de fa dues setmanes, que acabaran votant el diumenge de la setmana que ve.

El cas és que les inclemències climàtiques d'aquest hivern han posat de manifest la falta d'inversió en infraestructures i sobretot en el cablejat elèctric, que va deixar gairebé mig milió de persones sense llum. Un malestar que abona els problemes de saturació al sistema sanitari, la inflació sumada a sous baixos i dificultats d'accés a l'habitatge a les grans ciutats.

El diferencial populista

Els resultats de diumenge posaran sobre la taula el sostre electoral del que el 2025 es va anomenar el terratrèmol Chega. Per primera vegada en cinquanta anys de democràcia, els partits tradicionals, el socialista i el socialdemòcrata (PSD, que actualment governa), no van aconseguir sumar una majoria constitucional de dos terços. Des de llavors, el partit de Ventura s'ha convertit en una peça clau en les negociacions de l'executiu de Montenegro i ha condicionat sobretot la política migratòria. Acostumat a ser un país que expulsa els joves, l'onada migratòria dels darrers anys ha augmentat els índexs de xenofòbia, de persecució de persones racialitzades i el govern ha respost aprovant una de les lleis migratòries més restrictives de la Unió Europea –actualment aturada al Tribunal Constitucional.

S'acabava així el diferencial ibèric format per dos governs socialistes amb polítiques progressistes amb un fenomen més tardà que el de Vox a Espanya però amb més suports. Ara bé, els analistes portuguesos coincideixen en remarcar les diferències entre Ventura i Abascal. Encara que tots dos procedeixen de partits de centredreta, com el PP i el PSD, per a Costa Pinto, el líder de Chega té un perfil "molt més populista". El periodista Miguel Carvalho, autor del llibre Por dentro de Chega (2025), fruit d'una investigació d'anys, va més enllà: "Comparar Chega amb Vox, per exemple, des del punt de vista ideològic, és com comparar l'aigua i el vi. Dins de Chega no hi ha un debat ideològic perquè el seu líder és qui ho decideix tot". Segons Carvalho, es tracta d'una formació política que suposa un "perill per a la democràcia" de Portugal perquè posa en dubte la "separació de poders i l'estat de dret".

Ventura contempla ser president de la República i al mateix temps continuar sent president de Chega. Una possibilitat que no és il·legal, però que no ha passat mai a la història. La seva campanya ha estat la de la "victimització constant", en paraules de Costa Pinto, que celebra que almenys hagi servit perquè la majoria de candidats de la dreta demanessin el vot per a una opció "democràtica" com la de Seguro. El pròxim president portuguès substituirà el carismàtic Marcelo Rebelo de Sousa després de deu anys i haurà de fer d'"àrbitre" de les decisions del Parlament, com ha fet el fins ara cap d'estat amb les polèmiques lleis migratòries.