Starmer, Macron i Merz, els germans d'armes que vetllen per Europa?

LondresNou anys després que els britànics votessin pel Brexit, en els darrers deu dies les ferides del divorci de Londres amb París i Berlín –el gran eix sobre el qual històricament avançava la Unió Europea– s'han guarit definitivament. O gairebé. Dijous passat, el canceller alemany, Friedrich Merz, expressava en una conferència de premsa des de la capital britànica la proximitat dels tres líders –Keir Starmer, Emmanuel Macron i ell mateix– i dels tres països en els següents termes: "El Regne Unit, França i Alemanya estan convergint en les seves posicions sobre política exterior, política de seguretat, política migratòria, però també sobre qüestions de política econòmica". Merz ho deia en la seva primera visita a Londres des que va assumir el càrrec al maig, per signar un "històric" acord bilateral, el Tractat de Kensington, que té l'arquitectura de la seguretat europea com a nucli fonamental.

Deu setmanes abans, el mateix dia que Merz aconseguia la investidura del Bundestag, el president francès li deia en un missatge a les xarxes: "Enhorabona per la seva presa de possessió, estimat canceller. Depèn de nosaltres fer que el motor francoalemany sigui més fort que mai. Depèn de nosaltres accelerar la nostra agenda europea de sobirania, seguretat i competitivitat. Per als francesos, per als alemanys i per a tots els europeus”.

I Tres dies després que Merz assumís el poder, Starmer, Macron i l'alemany pujaven junts a un tren, rumb a Kíiv, per expressar la seva solidaritat indestructible amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

França, Alemanya i el Regne Unit, l'anomenat E3 –un grup minilateralista que va començar a treballar de manera informal el 2003 per negociar amb l'Iran el seu programa nuclear– ha revifat. Ucraïna i l'amenaça russa, i el fet que els Estats Units de Donald Trump s'allunyen cada cop més del Vell Continent, ho han fet possible. Macron, amb molts problemes domèstics, esperava, i així ha estat, que amb Merz pogués revifar uns vincles claus per a la Unió i per al Vell Continent.

Tot i els esforços fets amb l'anterior canceller, Olaf Scholz, la relació entre tots dos mai "no va ser bona, i el motor francoalemany d'Europa ha estat funcionant amb el dipòsit buit", en paraules de Sébastien Maillard, investigador associat del Programa Europa, de la Chatham House, de Londres. Que Merz sigui un democratacristià de Renània i francòfil –parla francès, i també anglès–, que té la integració europea al seu ADN polític, ha estat vist com una gran notícia per París.

Una clàusula molt poc inusual

El viatge de Merz a Londres ha tingut lloc deu dies després que Macron fos rebut també al Regne Unit, per a una visita d'estat de tres dies, durant la qual Londres i París van signar la Declaració de Nortwood, per coordinar els seus arsenals nuclears, i per declarar que un atac en un dels dos països suposaria també un atac a l'altre. El mateix principi de l'article 5 del Tractat de l'Aliança Atlàntica, i que s'ha repetit en el Tractat de Kensington. A més, com recorda Nicolai von Ondarza, també investigador de la Chatham House, l'acord anglo-alemany "inusualment per a un tractat bilateral, esmenta explícitament l'objectiu d'intensificar la cooperació trilateral entre el Regne Unit, Alemanya i França".

La cooperació en la indústria militar –empreses britàniques i alemanyes ja col·laboren en la fabricació de l'Eurofighter Typhoon i els vehicles blindats Boxer–, el desenvolupament d'un míssil amb un abast de 2.000 km i l'anomenada Coalició dels Voluntaris, que lidera l'eix París-Londres, són els símptomes evidents que l'E3 intenta aprofundir els seus vincles i abanderar una defensa europea que implica no fer ni un pas més enrere a Ucraïna.

Les tres principals potències europees ara estan vinculades a través dels respectius tractats bilaterals. Però, com apunta Von Ondarza, "per esdevenir un pilar central de la seguretat europea, el format E3 s'ha d’estendre a Polònia i a altres socis europeus dins l’OTAN i de la UE". No debades, en la conferència de premsa de dijous a Londres, Merz es va encarregar de recordar que l'E3 no "és excloent", i que està obert a altres països del Vell Continent. De fet, Donald Tusk, primer ministre polonès, es va afegir a l'esmentat viatge de Macron, Starmer i Merz a Kíiv, de primers de maig.

Europa es rearma, paga la factura que ja no vol satisfer els Estats Units i posa en risc el seu estat del benestar, com succeeix a França, amb retallades de 40.000 milions anunciades aquesta mateixa setmana. I enmig del nou desordre global, l'extrema dreta troba un camp adobat per continuar obrint-se pas.