Suècia trasllada una ciutat sencera per culpa de la mineria

BarcelonaA Suècia, si vols trobar el centre d'una ciutat, el més efectiu sol ser buscar on és l'Espresso House, una cadena de cafeteries estil Starbucks omnipresent al país. A Kiruna, a l'extrem nord del país, la cerca de l'Espresso House et porta lluny del centre històric, a uns quatre quilòmetres de distància, on s'està traslladant aquesta petita ciutat. Aquí hi ha la mina de ferro subterrània més gran del món. Activa des del 1898, està obligant a traslladar la ciutat perquè s’enfonsa a poc a poc.

Aquest dimarts ha començat el trasllat de l'edifici més emblemàtic de Kiruna, la seva icònica església vermella de fusta. Amb 40 metres d'alçada, 40 d'ample i un pes de més de 670 tones, l'han carregada sobre un tràiler gegant per moure-la al que serà el seu nou emplaçament, a uns cinc quilòmetres de distància, 113 anys més tard de la seva construcció.

Durant l'últim any s'han fet obres per ampliar la carretera només perquè pogués passar l'edifici, el més gran que es traslladarà com a part de la transformació urbana que va començar a planificar-se fa més de 20 anys. Fins ara, s'han traslladat 23 edificis culturals. El de l'església, que s'ha preparat minuciosament durant els últims vuit anys, s'ha convertit en tot un esdeveniment, i s'està retransmetent en directe per la cadena pública sueca. El temple es mou a un ritme de mig quilòmetre cada hora i està previst que arribi a la seva destinació aquest dimecres a la tarda.

"Ara deixem l'església en les mans de Déu", ha dit poc abans de les 8 del matí la bisbe Åsa Nyström després de beneir-la abans de l'inici de la travessia, contemplat per milers de persones.

Un pressupost de milers de milions

Aquesta gran operació logística l'ha gestionada i finançada LKAB, l'empresa de propietat estatal que explota la mina. El 2004, LKAB va informar les autoritats locals de Kiruna que era necessari traslladar el centre de la ciutat. Era la conseqüència d'haver decidit continuar les operacions mineres a un nou nivell, a 1.365 metres de profunditat. L'explotació del mineral de ferro a aquestes fondàries provoca deformacions del terreny i hi ha risc que s'enfonsi i col·lapsi.

Cada matinada es fan deu explosions per desprendre el mineral, que provoquen petits terratrèmols que, amb el pas de les dècades, han creat un enorme esvoranc a tocar de la població, que es va fundar i va créixer al voltant de la mina, un dels motors productius del país. LKAB produeix el 80% del mineral de ferro d'Europa i preveu continuar ampliant les operacions durant les pròximes dècades.

La ciutat de Kiruna va néixer a les acaballes del segle XIX, quan van començar a explotar el jaciment de ferro. Fins llavors, era una zona habitada per comunitats samis, el poble indígena del nord de Suècia, Finlàndia, Noruega i la península russa de Kola. Les operacions mineres han pertorbat la seva forma de vida ancestral, centrada sobretot en la ramaderia de rens, ja que les infraestructures de transport de la zona s'han desenvolupat per donar resposta a les necessitats de la mina sense tenir en compte les rutes de migració dels animals.

La companyia té previst ampliar encara més la seva activitat minera a Kiruna, no només per continuar extraient ferro, sinó també terres rares, malgrat l'oposició de les comunitats indígenes de la zona.

LKAB està invertint milers de milions en construir la nova ciutat. Només per traslladar l'església es calcula que ha destinat uns 500 milions de corones sueques (uns 45 milions d'euros), tot i que l'empresa no n'ha fet públic el cost.

Algunes de les cases de colors característiques de Kiruna ja s’han traslladat a la part nova, que es va inaugurar el 2022. Altres, les han tirat a terra. Els pròxims deu anys continuarà el procés de trasllat, tot i que només de la part de la localitat amb risc d’esfondrament –almenys, segons les previsions actuals–: unes 3.000 cases i 6.000 veïns. A més, es traslladaran cinc hotels, un hospital, un institut i 450.000 m² de locals públics i comercials. Està previst que el 2035, el centre actual de la ciutat serà desmantellat i el nou centre urbanitzat estarà complet.

"És una pena, són cases molt antigues amb molta història", deia a l'ARA, un matí gèlid de febrer, l'Elisabeth, dependenta de Centrum, una botiga històrica de Kiruna, fundada el 1925 i ara ubicada al nou centre comercial. Ensenyava una maqueta de l'edifici original de la botiga, que ja no existeix. "Però, ¿què hi podem fer? Si volem viure aquí, ho hem d'acceptar", deia resignada. Això sí, admetia que "per al comerç, és millor ara, totes les botigues juntes a la mateixa galeria".

"És clar que fa pena, però ara tot és nou i funciona bé. Abans ja no arreglaven les coses que s'espatllaven perquè s'havia de fer la ciutat nova", deia, pragmàtica la Britta Elisabeth, responsable d'una altra botiga del nou centre comercial de Kiruna, la botiga de records Hedla.

LKAB s'encarrega de buscar noves llars als veïns afectats pel trasllat de la ciutat. Als que viuen de lloguer, se'ls busca un nou habitatge a la part nova i, si el preu és més alt, l'empresa paga la diferència durant vuit anys. Als veïns que tenen un habitatge de propietat, els paguen un 25% addicional al valor de mercat de l'immoble. La companyia està duent a terme el mateix procés uns 130 quilòmetres més al sud, a Gällivare, on explota una altra gran mina de ferro subterrània, i on uns 4.000 veïns s'han hagut de traslladar també pel mateix motiu.