Tres anys després, Meloni s'erigeix com a líder incontestable a Roma i Brussel·les

RomaGiorgia Meloni explica en la seva autobiografia –que acaba de ser publicada als Estats Units i publicitada a les xarxes socials per Donald Trump–, que el seu activisme polític va arrencar a la dècada de 1990, quan la corrupció va enfonsar els partits tradicionals italians. En aquestes mateixes dates, un multimilionari empresari milanès anomenat Silvio Berlusconi va anunciar la seva entrada a l'arena política inaugurant gairebé tres dècades d'inestabilitat i escàndols.

Meloni era llavors la líder de les joventuts d'Aliança Nacional, el partit hereu del postfeixista Moviment Social Italià, i declarava convençuda que “Mussolini era el millor polític italià dels darrers 50 anys”. Pocs podien imaginar-se llavors que 30 anys després es convertiria en la primera dona presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia.

Han passat exactament tres anys des que la líder dels ultradretans Germans d'Itàlia va arribar al poder després de guanyar les eleccions liderant una coalició amb Forza Italia, el partit fundat per Berlusconi, ara a mans del també cap de la diplomàcia italiana, Antonio Tajani; i la Lliga de Matteo Salvini.

Un aniversari que la primera ministra va celebrar amb orgull, alhora que va reivindicar que el seu govern ja és el tercer més longeu de la història d'Itàlia –només superat per Berlusconi–; tot un rècord en un país habituat al caos institucional, que acumula més de 70 executius des del 1946.

“L'estabilitat és un valor que es deu a la continuïtat”, va declarar a la Cambra dels Diputats aquesta setmana. “Em comparen amb Gòl·lum, però em sembla que no han llegit El Senyor dels Anells, perquè Gòl·lum és la metàfora de qui no aconsegueix deixar el poder”, va explicar la mandatària, una coneguda apassionada de la saga de Tolkien. “Jo per mantenir-lo no estic disposada a fer el que he vist que van fer els meus predecessors”, afegia.

Amb França enfonsada en una crisi institucional sense precedents i Alemanya lluitant amb una economia en recessió, Itàlia ha esdevingut sorpresa de molts en un dels països més establits de la Unió Europea, malgrat la seva llarga tradició de crisi, governs tècnics i primers ministres equilibristes.

Aquest estiu, la revista Time, en un llarg article de portada, va descriure la primera ministra italiana com “una de les figures més interessants a Europa”. "Populista i prooccidental, però compromesa amb l'aliança euroatlàntica", sentenciava la publicació. Poc després va ser el Financial Times qui reconeixia que "la coalició de dretes liderada per Meloni" havia "garantit un rar període d'estabilitat política i calmat els mercats, inicialment nerviosos amb la política d'austeritat fiscal".

Enfrontaments entre socis

Però no és or tot el que lluu. Els desacords entre els seus socis de govern han posat en evidència que els tres partits a la coalició mantenen posicions enfrontades no només en política internacional –amb el suport a Ucraïna o el reconeixement a l'estat palestí com a punts de principals del desacord–, sinó també dins de casa.

Aquesta setmana, el govern va presentar l'esborrany dels pressupostos per al 2026, que introdueixen una “contribució” del sector bancari amb què preveuen recaptar 11.000 milions d'euros. Un impost a la banca que va provocar un enfrontament entre Salvini i Tajani, en què Meloni no va intervenir.

Meloni ha aconseguit imposar-se com a líder d'un matrimoni d'interès a tres bandes mantenint-se al marge de qualsevol disputa que la pugui perjudicar. Cap dels seus vicepresidents no li poden fer ombra. Potser aquest és el secret de l'èxit del seu partit, Germans d'Itàlia, que tres anys després lidera les enquestes amb nivells per sobre del 26% que va obtenir a les eleccions del 2022.

Ni tan sols el fracàs del seu projecte estrella per posar fi a la immigració irregular, traslladant a barracons construïts a Albània els immigrants rescatats a la Mediterrània, sembla haver influït en el consens del qual encara gaudeix entre els italians.

Lideratge internacional

Després de ser l'única dona a la cimera sobre Gaza a Egipte i seure a taula al costat d'altres líders europeus a la Casa Blanca per frenar la guerra a Ucraïna, Meloni presumeix d'haver tornat el protagonisme a Itàlia en l'escenari internacional. Un altre punt a favor seu.

La falta d'alternatives a l'oposició i aquest "activisme diplomàtic" de la primera ministra –especialment la seva sintonia amb el president dels Estats Units, Donald Trump–, han aconseguit "consolidar la seva imatge de líder" a Itàlia, assegura el polític Lorenzo Pregliasco, fundador de l'institut d'opinió YouTrend.

“No ha comès cap relliscada important”, tot i que a escala nacional encara no hagi completat cap de les promeses electorals que la van portar al poder. "No penso que sigui una contradicció que fer poc al govern vagi acompanyat d'un suport estable, crec que és una de les raons", sentencia l'analista.