Les ulleres de Macron: l’ull del tigre a Davos

BarcelonaDefinitivament, la realitat supera la ficció, especialment en els temps que vivim. I per a una analista de moda com la que us parla, que el president francès, Emmanuel Macron, aparegui al fòrum econòmic de Davos amb unes ulleres de sol com les que va lluir aquest dimarts és gairebé una fantasia feta realitat. Ara bé, acostumada a gratar la superfície per comprendre els significats que subjauen a les construccions d’identitat, aquest cas és d’una evidència tan manifesta que el converteix en un exercici d’anàlisi gairebé infantil.

Ja sabem que el motiu de les ulleres responia a una qüestió mèdica: un lleu vessament de sang en un dels ulls que el feia fotosensible i l'hi havia deixat notablement vermell. Però és evident que l’elecció del model no és gens casual. Podia haver optat per les mítiques Ray-Ban Wayfarer, d’aire juvenil i dissident, consagrades per Tom Cruise a Risky Business. També hauria pogut decantar-se per l’elegància funcional de les Persol 714 que Steve McQueen va convertir en sinònim de llibertat controlada. Fins i tot unes ulleres neutres, discretes i sense capacitat d’acaparar tanta atenció haurien estat una opció perfectament viable.

Però, en canvi, Macron escull un estil molt concret i d’un significat inequívoc: les aviator. I aquestes, en cap cas, són neutres ni innocents. Provenen del món militar i de l’aviació i estan associades històricament a l’autoritat, al comandament i al control de la mirada. No és casual que el mateix Macron ironitzés davant la premsa: “Veieu-ho simplement com una referència no intencional a l’Eye of the Tiger”. Una cançó que, en si mateixa, és tot un manual simbòlic de masculinitat lluitadora i per això va ser la banda sonora de Rocky III, que acompanya el protagonista quan ha de recuperar la fam de combat. Una cançó amb frases tan lluïdes i testosteròniques com “només un home i el seu desig de sobreviure”, “No perdis la fe en els somnis del passat. Has de lluitar per mantenir-los” o “És l’ull del tigre, a punt per lluitar. S’aixeca per reptar el seu rival”. Unes ulleres que, per la seva lent de mirall, reforcen la idea d’opacitat i es caracteritzen per assegurar el control de la mirada: tu no saps on mira el poder, però el poder et pot estar mirant a tu.

En una Europa que calla, dubta o calcula, Macron ha ocupat l’espai del contrapès visible a Trump, sobretot des del moment que els atacs personals del president nord-americà han convertit el desacord polític en un duel de lideratges. No sorprèn, doncs, que les referències militars es multipliquin. Trump ha aparegut en diverses ocasions amb la caçadora bomber, una peça nascuda també a l’aviació de guerra i convertida amb el temps en símbol de poder i virilitat. Macron respon amb unes ulleres que l’emparenten tant amb els aviadors de Top gun com amb el policia paramilitar que lluita, precisament, contra un grup de supremacistes a Cobra, el braç fort de la llei. Figures, totes elles, que no dialoguen, intervenen.

I potser aquí hi ha el problema: mentre els líders juguen a escenificar el poder com si fos una partida de Risk, obliden que no són fitxes el que hi ha sobre el tauler, sinó la vida de milions de persones.