La Unió Europea s'acosta a la Xina en busca d'alternatives a Trump
Brussel·les i Pequín fan gestos d'acostament, però les diferències sobre Putin i els conflictes comercials dificulten la seva relació
Brussel·lesLa relació de la Unió Europea amb la Xina és complicada. Tan aviat són amics i acosten posicions, com són víctima de les desconfiances i volen reduir els llaços comercials. Sovint el grau de vincle depèn del context i de les necessitats de cadascuna de les dues potències. En la primera victòria de Donald Trump, Brussel·les va mirar cap a Pequín buscant un soci alternatiu, però amb la pandèmia —quan van quedar paleses les dependències—, i amb Joe Biden a la Casa Blanca, es va produir un canvi de rumb i es van anar allunyant de mica en mica. No ha sigut fins als darrers mesos, amb el retorn del magnat novaiorquès a la presidència dels Estats Units, que el bloc europeu torna a temptejar el terreny per recuperar l'amistat refredada amb Pequín, tot i que amb més recels i divisió interna que en el passat.
De fet, la UE té classificada la Xina com "un rival sistèmic", però també com un "soci". I, durant els últims dies, sembla que la Comissió Europea vol aprofundir en la segona part d'aquesta definició. L'últim gest en aquest sentit ha sigut l'acord al qual van arribar dimarts passat per retirar les restriccions diplomàtiques que les dues potències tenien des del 2021, quan la UE va afegir a la llista negra quatre dirigents xinesos per la repressió contra el poble uigur. Es tracta d'un moviment simbòlic important que van voler fer coincidir amb el cinquantè aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre Pequín i Brussel·les.
Abans, però, ja hi havia hagut símptomes d'acostament. Poc després de l'inici de la guerra comercial provocada per l'administració Trump, el president del Consell Europeu, António Costa, va mantenir una trucada telefònica amb Xi Jinping i van acordar que enguany celebrarien una cimera entre la Unió Europea i la Xina que no es produeix des del 2023.
Pocs dies després, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que fins ara era una de les veus més crítiques amb l'establiment de relacions comercials amb el gegant asiàtic, va canviar completament el to i va passar a defensar-les públicament com una oportunitat a explotar. "Crec que podem arribar a un acord que fins i tot podria ampliar els nostres vincles comercials i d'inversió", va assegurar la cap de l'executiu comunitari.
En aquest context, els estats que són més favorables a reforçar els vincles amb Pequín, com Espanya i Alemanya, estan aprofitant per redoblar la pressió dins de la UE a favor de la relació comercial amb la Xina i compensar les reticències que tenen països com, per exemple, França. Per això, en el punt més crític de la guerra comercial entre els EUA i la UE, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va viatjar a la Xina i va voler escenificar la recuperació de la bona sintonia amb Pequín en nom de tot el bloc europeu.
Una reconciliació complicada
La reconciliació entre la UE i la Xina, però, pot tenir dos grans entrebancs: la guerra d'Ucraïna i els conflictes comercials que tenen oberts. En aquest sentit, la investigadora del think tank Bruegel, Alicia García-Herrero, assegura que el fet que Pequín no hagi condemnat l'agressió russa a Ucraïna complica la relació i, fins i tot, considera que "pot suposar una amenaça per a la seguretat" europea. De fet, és el que diu l'OTAN, una organització militar de la qual formen part la gran majoria d'estats membres del bloc europeu. En la mateixa línia, el director de l'Institut d'Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS per les seves sigles en anglès), Steven Everts, també recorda que les exportacions xineses d'ús civil i militar "estan augmentant" a Rússia i "contribueixen, almenys en part, a l'agressió russa contra Ucraïna".
En el terreny comercial, segons els mateixos experts, la situació també va a pitjor. García-Herrero alerta que "les exportacions europees a la Xina estan disminuint" i que cada vegada "substitueixen" més les mercaderies que compraven a la UE amb productes fabricats per la seva pròpia indústria. A més, la investigadora de Bruegel denuncia que les "empreses europees veuen com les administracions xineses els posen més dificultats per operar a la Xina", i avisa que, per culpa dels aranzels de Trump, la sobreproducció que el gegant asiàtic exportava als EUA pot acabar anant a parar a la UE, cosa que encara inundaria més el mercat europeu de mercaderies xineses a preus molt baixos.
A tot això se li han de sumar els diversos casos que la UE ha portat a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per, presumptament, haver injectat subvencions milmilionàries a les seves empreses privades perquè puguin vendre a preus encara més baixos a potències estrangeres. De fet, per aquest mateix motiu, Brussel·les ha denunciat Pequín davant l'OMC per aquesta pràctica en el sector agroalimentari, i especialment en l'automobilístic. A hores d'ara, els vehicles xinesos tenen uns aranzels al bloc europeu de fins al 35,3%.
És en aquest context que els experts veuen complicat un gran acostament entre les dues potències, encara que la guerra comercial iniciada pels EUA és una oportunitat. "Els problemes amb la Xina no han desaparegut de cop i volta. La seva relació amb la UE no ha millorat ni en matèria de seguretat ni econòmica malgrat les accions de Trump", constata el director de l'EUISS.