Putin es fortifica a la plaça Roja envoltat de líders mundials en una exhibició sense públic

MoscouUn dia per al poble, però sense el poble. Vladímir Putin ha celebrat el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial escudat entre 27 líders mundials a la plaça Roja de Moscou, però amb els carrers buits de gent. La desfilada militar del Dia de la Victòria li ha servit per mostrar al món que no està sol i que té la força per continuar amb la guerra a Ucraïna, tot i que, per aconseguir-ho, hagi hagut de blindar el centre de la ciutat i deixar mig país sense internet per l’amenaça dels drons.

La disposició de la llotja d’autoritats resumia perfectament la imatge que el president rus vol projectar. A la seva dreta, com a convidat d’honor, Xi Jinping, amb qui ha estat comentant tota la cerimònia. El president xinès, principal aliat de Putin, lidera l’oposició a les potències atlàntiques en un bloc també representat a la tribuna pel brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, el veneçolà Nicolás Maduro o el cubà Miguel Díaz-Canel, a més de tres europeus: el serbi Aleksandar Vucic, el líder de la minoria sèrbia de Bòsnia, Milorad Dodik –en crida i cerca internacional–, i un únic dirigent díscol de la UE, el primer ministre eslovac, Robert Fico.

A l’esquerra, el president rus hi tenia asseguts dos veterans centenaris de la Segona Guerra Mundial, teòrics protagonistes del 9 de Maig, per bé que des de l’inici de la invasió a Ucraïna s’han convertit en una simple comparsa per glorificar els nous protagonistes, els nous veterans. No ha estat casual que darrere de Putin hi situessin la vídua i el fill d’un tinent coronel mort en combat a la regió de Kursk, a més de diversos militars acusats de crims de guerra a Ucraïna.

En el seu discurs, el líder rus ha insistit en el paral·lelisme entre 1945 i 2025 quan ha afirmat que Rússia “ha estat i serà una barrera indestructible contra el nazisme, la russofòbia i l'antisemitisme”, i s’ha mostrat convençut que la societat li ha comprat el relat. “Tot el país dona suport als participants de l'Operació Militar Especial, la justícia està del nostre costat”, ha dit.

1.500 veterans de l’actual guerra han desfilat entre els més d’11.000 soldats que han caminat per la plaça Roja. També s’hi han deixat veure brigades de tretze països estrangers, per exemple la Xina, a més de comandants de Corea del Nord que han combatut a Kursk, amb qui Putin ha estat especialment afectuós en acabar l’acte. 

L’exhibició d’armament ha estat la més gran des del 2022, però molt més modesta que en anys anteriors per l’escassetat de material bèl·lic. Els vehicles més nombrosos han estat els tancs T-34, de fabricació soviètica, ara ja pràcticament obsolets. L’esperat míssil Oreixnik no ha aparegut, però sí que ho han fet els Iskander, els més letals que s’utilitzen a Ucraïna. I com a gran novetat, els drons de combat, motiu d’orgull però també d’angoixa. 

Una desfilada sense públic

La por que Zelenski estronqués el 80è aniversari de la Victòria amb una pluja de drons ucraïnesos ha obligat a paralitzar el centre de la capital russa com mai. El Kremlin ha deixat sense connexió a internet tota la Rússia europea, és a dir, prop d’un 60% del país. Les autoritats havien recomanat als moscovites que portessin al damunt diners en efectiu perquè els datàfons no funcionarien i els havien advertit de no pujar als ascensors a risc de quedar-hi atrapats i no poder demanar auxili.

La policia ha tallat els carrers d’accés a la plaça Roja perquè ningú s’acostés als carros de combat. Les voreres del centre estaven farcides d’agents de seguretat, però buides de ciutadans i en silenci, i tampoc es permetia als veïns dels carrers per on passaven els tancs treure el cap per la finestra. En definitiva, una exhibició sense espectadors, només per als convidats del Kremlin i per a la televisió. L’argument per barrar el centre de Moscou ha estat la seguretat, evitar sabotatges, com si calgués protegir els míssils i els tancs de la gent, i no al revés.

Un quilòmetre més enllà s’agrupaven els primers grups de ciutadans amb ganes de reivindicar el Dia de la Victòria però sense lloc on anar, abandonats per un govern que els ha exclòs de les celebracions. Alguns d’ells han vingut de fora de Moscou portant fotos dels seus avantpassats, veterans de la Segona Guerra Mundial, per passejar-les en una marxa que les autoritats han acabat prohibint.

La Kimziale i els seus germans, de l'Azerbaidjan, volien retre homenatge al seu besavi, ferit en combat. "El dia d'avui és d'alegria i alliberament, però amb llàgrimes als ulls", expliquen a l'ARA. Per a la Kàtia, el 9 de Maig és "un dia d'orgull pels avis" que, segons diu, "van lluitar per regalar-nos la vida". Passat i present, però, són ja inseparables: també és aquí perquè el seu germà va morir al front d'Ucraïna. "Ell ens va protegir, però s'hi va quedar", diu.

El discurs de Putin ha fet forat. El Valentin, de 87 anys, vestit d'oficial de les forces de míssils, replica el relat oficial del Kremlin: "Déu vulgui que allò no es torni a repetir, però no els hem derrotat i ara s'acumulen a Ucraïna". Altres, encara més radicals, llueixen banderes del grup Wagner, els mercenaris de Ievgueni Prigojin, com l’Aleksei, que ja ha encadenat dos contractes a l'exèrcit com a voluntari: “La victòria implica com a mínim passejar per Varsòvia, per Riga… Crec que hem de recuperar els països bàltics”.

El dol pels familiars perduts i l’eufòria ultranacionalista, dues emocions massa intenses per a una festa mesurada al detall, dissenyada per al consum extern i celebrada per a més glòria d’un president que ja fa quatre Dies de la Victòria que promet la victòria a Ucraïna.