Von der Leyen dona cobertura legal als camps de migrants de Meloni fora de la UE

Brussel·lesLa sintonia entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, en matèria migratòria és gairebé absoluta. Brussel·les ha proposat aquest dimarts una reforma legislativa que dona empara legal als camps d'immigrants en països tercers i amb els quals els deportats no tenen cap mena de vincle, com els que Itàlia ha creat a Albània. Així doncs, aquesta mesura se suma a la bateria d'iniciatives que l'executiu comunitari ja ha anat presentant aquests últims mesos per agilitzar i incrementar el nombre de retorns.

Concretament, l'executiu comunitari ha anunciat que ja no serà "obligatori" que els estats membres només puguin expulsar immigrants en països amb els quals el nouvingut té algun vincle. Segons fonts comunitàries, es tracta d'una reforma "coherent" amb la voluntat de fer més eficients els retorns de migrants, tal com demanen una gran majoria de governs europeus. Això sí, els països no estaran obligats a transposar aquesta part de la norma comunitària en la seva legislació estatal.

En cas que els estats membres no vulguin copiar el model Meloni, la Comissió Europea també proposa que es consideri com a "país segur" per deportar un immigrant tots aquells estats pels quals ha passat per arribar en territori europeu. D'aquesta manera, facilitaria que els estats membres de la UE poguessin enviar els nouvinguts a països amb els quals molts dels governs europeus ja tenen acords en matèria migratòria, com el Marroc, Tunísia o Algèria. En tot cas, Brussel·les diu que aquesta mena de pactes hauran de passar per l'avaluació de la Comissió Europea, que garantirà que compleixin amb el dret de la UE.

D'altra banda, Brussel·les pretén que tots els recursos dels immigrants contra les seves expulsions a països tercers ja no comportin una suspensió automàtica del procés de deportació fins que hi hagi una decisió definitiva. Segons fonts comunitàries, l'objectiu és reduir "retards en els procediments i prevenir abusos" de la lentitud d'aquests tràmits.

Amb tot, la reforma legal que la Comissió Europea ha presentat aquest dimarts s'haurà de negociar i aprovar al Consell de la UE –la institució europea que representa els estats membres– i al Parlament Europeu. Res fa pensar, però, que aquestes dues institucions posin impediments a l'enduriment sense precedents de les polítiques migratòries que està impulsant l'executiu de Von der Leyen, ja que a l'Eurocambra la dreta i l'extrema dreta sumen majoria i la gran part de governs europeus –des dels socialdemòcrates fins a Meloni– hi donen suport.

Aquesta proposta arriba mesos després que una majoria de líders europeus es mostrés favorable a la creació de camps d'immigrants fora del bloc comunitari i que la mateixa Von der Leyen avancés a finals de l'any passat que plantejaria "solucions innovadores", l'eufemisme que va fer servir per referir-se a aquests centres. Així doncs, tal com havia promès, Brussel·les ha advocat finalment per permetre que la resta d'estats membres puguin reproduir arreu de la UE el pla de la primera ministra italiana, que ha finançat centres a Albània per deportar-hi immigrants irregulars.

La Comissió Europea assegura que totes les mesures que els estats membres duguin a terme sota el paraigua legal de la nova directiva de retorns de la UE complirà amb el dret internacional i els drets humans. Tanmateix, hi ha dubtes sobre la legalitat d'enviar immigrants a centres fora del bloc comunitari, sobretot si no es té la garantia que es tracta d'un país segur i que no vulnera els drets de les persones que hi han estat desplaçades de manera forçosa. De fet, el model Meloni es troba ara a l'espera d'una sentència definitiva de la justícia europea.