Macron entona el 'mea culpa' en el 14 de Juliol del coronavirus

S'obre a negociar la reforma de les pensions i anuncia un pla d'estímuls d'almenys 100.000 milions

Emmanuel Macron confessa errors. El president francès ha entonat el mea culpa en la gestió del coronavirus que s’ha cobrat la vida de 30.000 francesos i que “està rebrotant una mica”, segons ha dit. També ha admès el seu fracàs a l'hora de reconciliar el país i tornar-li la confiança perduda en l’onada d’atacs terroristes d’anys anteriors o en la crisi dels armilles grogues. A menys de dos anys d’acabar mandat i passar la revàlida de les urnes, el president ha admès errors, sí, però s'ha reafirmat en l'agenda reformista per impulsar la recuperació econòmica, amb l’anunci d’un paquet extra de "com a mínim" 1000.000 milions d’euros. Els detalls de com i on es distribuiran es coneixeran pròximament. “No m’he sabut explicar i els francesos estan avui més dividits”, ha afirmat.

Obligat per les circumstàncies, Macron s’ha posat la mascareta –que serà obligatòria a partir de l’1 d’agost als espais públics tancats– i ha presidit aquest dimarts la celebració del 14 de Juliol més atípica i segurament més sentida: amb la meitat dels militars que en anys anteriors i uns convidats inusuals en actes de la grandeur francesa, que han estat al peu del canó en els dies en què la ciutadania es va haver de quedar tancada a casa.

El coronavirus ha fet ajustar la posada en escena, i en aquesta ocasió la tribuna d’honor ha posat al centre de la grandeur sanitaris, mestres, caixers de supermercats, policies, bombers, treballadors de la funerària i fins i tot operaris d’empreses de mascaretes i tests de diagnòstic, a més d'unes desenes de familiars de metges i infermers morts per coronavirus.

Tedros i el personal essencial

Si fa un any el govern francès va mostrar musculatura militar, amb la participació del que es va batejar com l’ home de l’espai, i el compromís de cooperació militar amb Europa, avui les circumstàncies passen més per les UCI dels hospitals que pels tancs i els drons. Macron no ha oblidat el cop d’efecte europeista i ha convidat Alemanya, Luxemburg, Àustria i Suïssa per agrair-los que s’hagin fet càrrec de l’atenció mèdica de 161 de pacients francesos greus a falta de llits als centres locals. Tampoc no ha faltat el doctor Tedros Adhanom, director general de l’OMS. La seva presència s’ha de llegir com el suport de l’Elisi a un dirigent en el punt de mira de Donald Trump per la gestió de la pandèmia.

El coronavirus marca una nova etapa que requereix un "nou camí" sense renunciar, però, a les grans reformes pendents, com per exemple la de les pensions. La proposta del govern va encendre la França precoronavirus i sectors com el de l'ensenyament i el transport públic van aconseguir paralitzar l'activitat i portar el malestar al carrer. Les mobilitzacions van fer rebaixar el to de l'executiu, que va acabar per modular algunes de les mesures. Divendres el govern es reunirà amb la patronal i els sindicats per reiniciar una nova tanda de converses amb què espera recuperar la confiança de la ciutadania i el diàleg social deteriorat per les últimes crisis sociolaborals. Per a aquesta nova etapa, el "nou camí", Macron compta amb la força d'un govern acabat d'estrenar i dirigit per Jean Castex, el flamant primer ministre. Macron confia que sàpiga convèncer els seus interlocutors gràcies a la seva habilitat i "cultura de diàleg". 

Contra el canvi climàtic

El gran repte, però, és la recuperació econòmica i en especial la creació d’ocupació, sobretot entre els més joves. Per a això el govern anuncia la injecció de 100.000 milions d’euros que s’afegirien als més de 400.000 milions ja promesos per al paquet de mesures contra la pandèmia. Ni d'esquerres ni de dretes, s'ha posicionat un Macron que ha descartat que per assumir les despeses i inversions extres es plantegi un augment d'impostos. A més, el president s'ha mostrat d'acord a modificar "com més aviat possible" la Constitució per blindar la defensa del planeta i la lluita contra l'escalfament global.

Juntament amb l'inèdit format reduït de la desfilada militar, la jornada ha comportat que Macron s'autoesmeni i recuperi l'entrevista televisada al president pel 14 de Juliol que ell mateix va descartar el 2017 quan va arribar a l'Elisi per distanciar-se del que va dir que era el "vell món de la política". Ara ha justificat el canvi de parer perquè "el país està traumatitzat" pels efectes de la pandèmia. Durant gairebé una hora ha respost les preguntes del canal públic France 2 i el privat TF1 en la seva primera entrevista en 15 mesos. Macron necessita refer-se de tres anys en què el macronisme ha fracassat a l’hora d’implantar-se en el territori i la macrofília de la campanya ha deixat pas a uns més que pobres índexs de popularitat.