Europa
Internacional17/04/2021

La frontera que veu créixer el conflicte entre Rússia i Ucraïna

Moscou consolida el desplegament militar al voltant del Donbass mentre la preocupació augmenta

Novoixàkhtinsk (rússia)L’ambient segueix escalfant-se a l’est d’Europa. Tant Ucraïna com Rússia endureixen el seu discurs i es preparen pel que faci falta. Diaris ucraïnesos acusen Moscou de preparar un atac de falsa bandera contra posicions rebels per justificar-hi una futura intervenció. El govern de Vladímir Putin, de fet, ja ha rebut una advertència de l’OTAN, però segueix desplegant efectius al llarg de la frontera amb Ucraïna. Els pitjors pronòstics parlen d’un conflicte directe entre els dos països o d’una invasió russa en territori ucraïnès.

Cargando
No hay anuncios

Però a Novoixàkhtinsk, una població minera de províncies mitja hora en cotxe de la frontera ucraïnesa, la gent no té por de la guerra. És el cas del Petr, taxista, que assegura que “a Rússia no se la pot guanyar”. “Quants ho han intentat al llarg de la història?”, es pregunta, abans de contestar-se, convençut, ell mateix: “Només un idiota declararia la guerra a Rússia”. La Katia, una altra habitant d’aquesta ciutat minera, dubta que Ucraïna pugui atacar Rússia. “No tenim por. Per què ens voldrien declarar la guerra?”, diu, i afegeix: “[Si hi hagués una guerra] La defensa antiaèria ens protegiria i no ens bombardejarien”.

Però no gaire lluny d’aquí, en aquesta mateixa regió on hi ha la capital dels cosacs -una famosa ètnia guerrera que ha defensat al llarg de la història les fronteres russes-, Putin ha fet arribar militars i tropes per defensar els interessos de Moscou. Va ser a principis d’abril quan van començar a circular imatges de combois militars russos desplegats en zones del sud de Rússia frontereres amb Ucraïna i a Crimea. Algunes fonts xifren en prop de 80.000 els soldats que s’hi han establert. A més, entre els rebels pro-russos de la regió del Donbass també hi ha hagut moviment: l’autoproclamada República Popular del Donetsk, dirigida per rebels pro-russos, va mobilitzar tots els homes de més de 18 anys del seu territori, i voluntaris serbis s’han desplaçat cap al front, disposats a lluitar al seu costat.

Cargando
No hay anuncios

A Novoixàkhtinsk són molts els que confirmen a aquest periodista el pas de combois de vehicles militars dins de la ciutat i per les carreteres pròximes a la localitat. L’Aleksander, cambrer, assegura haver-los vist i remarca la presència de BTRs -un tipus de vehicle militar per transportar tropes-. Fa un gest amb la mà indicant el camí per on haurien passat, davant del restaurant on treballa. “No sé cap on es dirigien”, assegura. Tot i així, el gest amb el qual indica el moviment dels vehicles apunta a una de les sortides de la ciutat, en direcció al control de duanes més pròxim. D’altres veïns, com la Iekaterina, expliquen haver vist com es transportaven peces d’equipament militar a bord de trens de mercaderies a la zona. Això aquí no és cap secret.

Cargando
No hay anuncios

Provocacions i escaramusses

Tampoc és cap secret que els combats de les últimes setmanes entre les tropes ucraïneses i els separatistes pro-russos, que tenen suport militar i polític del Kremlin, són els pitjors en mesos. El conflicte, que fa set anys que dura i que, segons les Nacions Unides, ha provocat 14.000 morts, continua viu. Moscou, que acusa Ucraïna de l’increment de les hostilitats i de “provocacions” per escalfar els ànims i avançar cap a la guerra oberta, ha negat per activa i per passiva que estigui preparant un atac. I com a resposta a les crítiques internacionals al desplegament militar que està fent al voltant de la zona -el més important des del 2014 segons els EUA-, el govern de Vladímir Putin és clar: defensa rotundament que té llibertat per desplaçar el seu exèrcit per on vulgui, sempre que sigui a l’interior del seu territori i per garantir la seguretat de Rússia.

Cargando
No hay anuncios

El 26 de març, la mort de quatre soldats ucraïnesos a prop de la ciutat de Donetsk va fer miques un ja debilitat alto el foc signat el juliol passat. Res excepcional a la zona: era la vuitena treva que quedava interrompuda des de l’any 2018, cosa que evidenciava la dificultat d’aspirar a una solució amb garanties a la zona. Actualment les converses de pau estan encallades, malgrat els intents de mediació de l’anomenat Quartet de Normandia, format per Rússia, Ucraïna, Alemanya i França. Només aquest any dinou soldats ucraïnesos han perdut la vida al Donbass.

I ara evidentment el foc entre els dos bàndols està actiu. Dimecres, des de posicions ucraïneses, es van bombardejar posicions pròximes a l’aeroport de Donetsk, lloc on hi va haver la primera batalla d’aquest conflicte l’abril del 2014. La resposta russa a una represa dels bombardejos ha sigut bloquejar l’estret de Kertx, comprès entre Crimea i el sud de Rússia. D’aquesta manera es deixen les poblacions de Mariupol i Berdiansk sense la possibilitat de rebre la protecció de vaixells ucraïnesos, ja que aquest bloqueig tanca el mar d’Azov.

Cargando
No hay anuncios

Joc d’aliances

En aquest context, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha aprofitat l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca per incrementar la pressió sobre les zones rebels. El nou president dels Estats Units ha mostrat un suport més explícit a Kíev que no pas el seu antecessor, Donald Trump: des del relleu a la presidència, els Estats Units han adoptat una retòrica més directa contra el Kremlin, fins al punt que Biden va arribar a qualificar Putin d’“assassí”, o de sancionar directament Rússia.

Cargando
No hay anuncios

Des de Moscou tampoc no va ser gens ben rebut l’article que el ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitro Kuleba, va publicar al febrer a la web del think tank pro-OTAN Atlantic Council, en què defensava l’adhesió del seu país a l’Aliança Atlàntica. Un moviment d’aquest tipus seria un dels pitjors malsons del Kremlin, que no vol veure com un altre país de la que considera la seva zona d’influència se n’escapa. En aquest sentit, l’ambaixador ucraïnès a Alemanya va anar un pas més enllà fa uns dies i va assegurar que si Ucraïna no entra a la aliança transatlàntica haurà de plantejar-se la fabricació d’armes nuclears per protegir-se.