Les “gàbies” de la polèmica a França
Centenars d’advocats demanden el govern pels recintes de vidre on els acusats són tancats durant el judici
París“No és normal que al segle XXI es jutgin persones tancades en gàbies com animals”. Així de contundent es va mostrar l’advocat Gérard Tcholakian davant del tribunal de primera instància de París. Juntament amb Tcholakian, desenes de penalistes van argumentar la seva oposició a la col·locació de vidres de protecció als bancs dels acusats de tots els tribunals francesos. “És una mesura que debilita la presumpció d’innocència”, va afirmar aquest advocat en nom del SAF, el Sindicat dels Advocats de França.
Si bé en algunes jurisdiccions ja existien aquestes estructures de vidre en alguns tribunals, el ministeri de Justícia francès va emetre una ordre l’estiu del 2016 que establia la instal·lació d’aquesta protecció als bancs dels acusats de totes les sales d’audiència de França. En ple estat d’emergència després dels atemptats terroristes, la decisió va passar sense pena ni glòria.
El desembre passat, però, la SAF va portar davant dels tribunals el mateix ministeri de Justícia i l’agent judicial de l’estat francès per falta greu. Demanen que es desmuntin totes aquestes estructures de protecció, tant les que estan fetes de vidre com les que són de metall amb barrots. De moment, la ministra Nicole Belloubet -el socialista Jean-Jacques Urvoas va ser qui va decidir instal·lar les estructures- ha ordenat suspendre’n el desplegament. El portaveu de la cartera de Justícia va anunciar la suspensió justificant que pretenen “fer un inventari de les dificultats, tant tècniques com estructurals”.
Rússia, que també fa servir aquesta mena de recintes de vidre per tenir-hi els acusats durant els judicis, va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans per haver-hi tancat l’opositor polític Iaroslav Belousov mentre se’l processava.
El respecte al principi de la presumpció d’innocència és la raó a la qual s’aferren els advocats que s’oposen a l’ús d’aquest tipus d’estructures als jutjats. Aquestes proteccions “presenten els acusats com a culpables”, va denunciar Tcholakian. Des de l’ADAP, l’associació d’advocats penalistes, van anar més enllà i van apuntar que “la construcció d’aquestes gàbies atempta contra la dignitat humana”. Aquesta organització va argumentar que “la lliure comunicació entre l’advocat i el client és el més important de la professió d’un advocat penalista”.
“La presència de l’acusat a la sala és un element fonamental i essencial en un judici”, va justificar també un altre advocat, Henri Leclerc, expresident de la Lliga dels Drets de l’Home i amb un bagatge en la professió de més de 60 anys. “Aviat recorrerem a les videoconferències per a les audiències”, va ironitzar Leclerc. No és l’únic que ho va fer: “Per què no jutgem els acusats directament des de les presons? I així ens estalviem els riscos”, es van preguntar, al seu torn, des del Col·legi d’Advocats de Versalles.
“Només per a animals”
“L’acusat ha de comparèixer lliure”, va insistir Leclerc, que va fer referència a l’article 318 del Codi del Procediment Penal. “He consultat en diversos diccionaris quina és la definició de gàbia, i tots diuen que està destinada a tancar-hi un animal, [...] mai una persona”, va especificar l’advocat que representava el Consell Nacional d’Advocats.
Entre els arguments del ministeri de Justícia per col·locar les estructures de vidre als tribunals i tancar-hi els acusats durant els judicis hi ha la lluita contra el terrorisme i la voluntat d’evitar els incidents a les audiències. El 2016 es van produir només 88 incidents en 700.000 judicis, és a dir, un incident per cada 8.000 processos. És per això que alguns apunten que la veritable raó és econòmica.
“L’objectiu real és el pressupost. Es vol estalviar diners amb els escortes”, van detallar des de l’ADAP. Segons alguns advocats, el ministeri de Justícia voldria, a llarg termini, destinar a altres tasques els dos guàrdies que vigilen l’acusat al banc. Una hipòtesi que el govern nega.
Aldarulls i enfrontaments violents per un pot de Nutella
Aldarulls, corredisses i fins i tot baralles: tot plegat per un pot de Nutella. Alguns supermercats de França van viure ahir escenes caòtiques per un descompte del 70% en els pots de la coneguda marca de crema de cacau. Les aglomeracions i les presses per aconseguir un pot o més de Nutella a un preu tan econòmic (va passar dels 4,5 euros habituals a 1,4 euros) van provocar fins i tot trucades a la policia per alguns enfrontaments violents.
“Són com animals. A una dona li estiraven els cabells, una senyora gran ha acabat amb una caixa al cap i una altra amb sang a la mà”, denunciava una clienta als mitjans. Les escenes van tenir lloc a la cadena de supermercats Intermarché, on es feia el descompte. En algunes de les sucursals els pots de Nutella es van exhaurir en només 15 minuts i havent deixat algun ferit entre els clients i fins i tot el personal del centre.
Es van repetir escenes semblants en uns quants supermercats, i alguns mitjans ho descrivien com a “disturbis”. Així mateix, les xarxes socials es van omplir de comentaris i fotografies dels clients embogits comprant el producte.
