Les guerres que hi ha darrere les terres rares i els minerals crítics

BarcelonaLes terres rares d'Ucraïna poden ser la clau que desencalli un futur acord de pau, després de l'acord signat aquesta setmana pel govern de Donald Trump i el de Volodímir Zelenski. L'avidesa dels Estats Units per aquests metalls i altres minerals crítics, com el liti, el cobalt, el níquel i el tantali, són al centre de la seva implicació en la guerra d'Ucraïna, però també el motiu pel qual Donald Trump amenaça amb l'annexió de Groenlàndia i el Canadà. Però els Estats Units no són l'única potència immersa en la febre dels minerals crítics. La Unió Europea també ha definit com a prioritat estratègica "aconseguir una cadena de subministrament segura i sostenible" de 34 matèries primeres crítiques, que inclouen aquests i altres minerals indispensables per a la tecnologia verda i digital, però també, i ara més que mai, per a la creixent indústria militar.

Actualment, la Xina pràcticament monopolitza el mercat de 19 d'aquests 34 minerals. L'afany de la resta de potències mundials per trencar la seva dependència de Pequín ha obert una cursa pels minerals crítics que alimenta conflictes armats, socials i ambientals als països -majoritàriament del Sud Global- que tenen reserves d'aquests minerals.

Ucraïna

El territori ucraïnès posseeix un 5% del total de recursos minerals del món: té reserves de 22 dels 34 minerals crítics classificats per la UE, segons dades del govern de Kíiv. A més de titani, gal·li, escandi, manganès, caolinita, ferro, grafit i urani, té jaciments sense explotar de liti i terres rares. El problema és que bona part d'aquestes reserves cauen en territori ocupat per l'exèrcit rus o en jaciments encara indeterminats. "Els mapes d'aquestes reserves provenen de l'era soviètica i probablement estan sobredimensionats", apunta Emily Iona Stewart, cap de minerals de transició de Global Witness. L'acord entre Kíiv i Washington que permetrà als Estats Units accedir al 50% dels beneficis que s'extreguin d'aquests minerals ucraïnesos (com també del gas i el petroli), a canvi de la seva mediació amb Rússia per a un acord de pau, és una de les cartes de Kíiv en la negociació. Però també és una carta per a Rússia, que controla el 20% del territori ucraïnès, on també hi ha terres rares, titani i liti i que té reserves al seu propi territori: és el primer productor mundial de pal·ladi.

La guerra del coltan

La negociació de l'acord amb Ucraïna va fer que el govern congolès veiés una oportunitat per guanyar la seva pròpia guerra. El febrer passat, el president de la República Democràtica del Congo (RDC), Félix Tshisekedi, va enviar una carta a Donald Trump per oferir-li accés a les grans reserves de minerals crítics del seu país a canvi d'ajuda militar per derrotar el grup paramilitar M23, que té el suport de Ruanda. Aquest grup rebel és precisament qui té actualment el control de la principal mina de coltan del país, la de Rubaya a la província del Kivu Nord. L'avenç de l'M23, que ja controla la capital d'aquesta província, Goma, i part de Kivu Sud, ha estat possible gràcies a l'ajuda de l'exèrcit de Ruanda, "un dels més poderosos de l'Àfrica, que compta amb material militar d'alta tecnologia", explica l'especialista en l'Àfrica de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, Josep Maria Royo.

"L'origen d'aquest conflicte no està en els minerals, però sí que han contribuït a alimentar els combatents i a allargar la guerra", adverteix. L'ONU ha documentat la presència de 4.000 soldats de Ruanda en territori congolès, malgrat que el govern ruandès ho nega. I, de nou, l'avidesa per metalls que fomenten aquests conflictes no és només dels Estats Units. La Unió Europea (UE) va signar l'any passat un acord sobre minerals crírics amb el govern de Ruanda, "un país que no té minerals" i que els està extraient de la RDC, cosa que "està perpetuant el conflicte", explica Stewart. El mateix Parlament Europeu va votar el febrer passat una resolució que reclama a Brussel·les suspendre l'acord, pensat per contribuir al subministrament europeu de tantali, tungstè, or i niobi, amb "potencial per a l'extracció de liti i terres rares", segons la mateixa UE.

Els esclaus del cobalt

Al sud de la República Democràtica del Congo (RDC) no hi ha guerra, però les mines de cobalt generen un altre tipus de conflicte, el de l'explotació infantil, la semiesclavitud, la contaminació i la violació dels drets humans. En aquesta regió de la RDC es concentren el 60% de les reserves mundials de cobalt, que són explotades per empreses majoritàriament xineses. Al contrari que el coltan, el cobalt sí que pot extreure's a mà i això ha fet que s'estengui l'anomenada mineria artesanal, on una població molt empobrida, incloses criatures, excava per treure el tresor mineral i vendre'l a les cases de canvi (majoritàriament controlades també per empreses xineses) per un o dos dòlars al dia.

La guerra invisible

Les mines de terres rares a la província de Kachin, al nord de Myanmar, estan alimentant l'enfrontament entre l'exèrcit birmà, que va prendre el poder al país en un cop d'estat el 2021, i la milícia de la regió, anomenada Exèrcit per la Independència de Kachin (KIA). El país està immers en una guerra civil des del cop d'estat, però en aquesta regió el conflicte ve de molt més enrere per la lluita de resistència del grup ètnic majoritari. En els últims anys, s'hi han multiplicat les explotacions mineres en mans de la junta militar i els seus grups paramilitars afins, però també les que controla el KIA. "L'impacte sobre la salut dels treballadors, el medi ambient i les comunitats locals continua sent terrible", alerta un informe de Global Witness. Aquestes últimes setmanes, mines que estaven en mans de l'exèrcit han caigut sota control del KIA. "Estem a l'espera de veure quins canvis implica", afegeix Stewart. Però tant en un cas com en l'altre, i en molts casos d'extracció il·legal, qui compra tots aquests minerals és la Xina, que ha externalitzat la seva producció de terres rares a aquesta regió de Myanmar: l'extracció xinesa a Kachin ja duplica la del seu propi territori, segons Global Witness.

Conflictes en potència

Les ambicions expansionistes de Donald Trump amenacen de generar nous conflictes internacionals que tenen com a motivació principal la febre dels minerals crítics. És el cas de Groenlàndia, que Trump vol comprar o annexionar-se perquè assegura que és una prioritat "de seguretat nacional". En el fons, el que ambiciona són les seves reserves de terres rares, les més grans del món sense explotar: només al jaciment de Kuannersuit es calcula que hi ha 7 milions de tones de terres rares. De la mateixa manera, l'amenaça de Trump de convertir el Canadà en el 51è estat dels EUA també té una lectura vinculada als minerals crítics, perquè aquest estat veí no és ric només en petroli i gas, sinó que té grans reserves de coure, níquel, liti i terres rares. En general, tot l'Àrtic és una regió de potencial conflicte en aquest terreny, perquè el desgel propiciat per la crisi climàtica està obrint noves rutes comercials i també nous terrenys de possible explotació de minerals crítics.

Els grups armats i el narco

A Colòmbia s'ha pogut provar que grups armats que encara operen en zones del país, com les FARC i l'ELN, exploten il·legalment mines de coltan i d'or. Alhora, càrtels de la droga també exploten il·legalment or i coure. A més, Colòmbia té reserves de liti i níquel que, igual que l'or, estan generant conflictes socials i de resistència de les comunitats locals.

Resistències locals i indígenes

Més enllà de conflictes armats, la febre de les terres rares i altres minerals crítics està generant a tot el món conflictes socials i ambientals. Per extreure aquests minerals de la roca calen uns processos químics molt contaminants i alguns d'ells, com les terres rares, solen aparèixer acompanyats de materials radioactius. A Malàisia, per exemple, no hi ha mines, però les terres rares que Austràlia extreu del seu subsol s'envien a aquest país per ser-hi processades i això ha generat resistències per l'enorme contaminació que deixa. A més de contaminació, l'explotació d'aquests recursos també genera el desplaçament de comunitats indígenes i locals, que han plantat batalla en molts indrets del planeta. L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ha documentat fins a 28 conflictes per les terres rares a tot el món, des de Madagascar fins a la Xina, on hi ha la mina de terres rares més gran del món, Bayan Obo, que ha tingut un impacte terrible en els ecosistemes i en la salut de la població local. Però les resistències no són només al Sud Global: a Suècia, el país cap on mira la Unió Europea per trencar la seva dependència de la Xina en aquest camp, també hi ha conflictes oberts per mines de terres rares i altres minerals que estan afectant població indígenes com els sami.

"La Unió Europea s'ha compromès a arribar al 10% de l'extracció d'aquests minerals al seu territori i el 40% del processament, amb un 25% que vingui del reciclatge, però per al 2030 ho veig sincerament molt just", explica Claudia Custodio, autora de l'estudi de l'ODG. Al triangle del liti de l'Amèrica llatina, format per Xile, l'Argentina i Bolívia, també hi ha resistències locals per l'alt impacte mediambiental. "A Xile ens consta que el govern treballa per implicar les comunitats locals en els procesos i fer les coses bé, però en canvi el govern de Javier Milei a l'Argentina, amb la seva agenda desreguladora, està intentant vendre el liti al preu més baix possible en detriment dels drets dels indígenes", explica Stewart. I afegeix a la llista les Filipines, on "hi ha violència contra les comunitats que intenten defensar la seva terra contra concessions de mines".

La mà de Trump a Sèrbia

Una part de les enormes protestes socials dels últims mesos a Sèrbia s'han organitzat en contra d'una mina de liti de l'empresa Rio Tinto. La justícia del país va aturar el projecte d'explotació de la mina per preocupacions mediambientals, però el govern serbi està decidit a explotar-la i fins i tot "manté converses amb els Estats Units" per explotar aquest mineral clau, segons Stewart. La investigadora afirma que el govern de Trump ha filtrat al serbi les dades dels organitzadors d'aquestes protestes, a les quals ha tingut accés perquè rebien finançament de la desmantellada agència d'ajuda exterior USAid, i això ha propiciat la detenció d'aquests activistes. "USAid aportava fons a moltes organitzacions prodemocràtiques de l'Europa de l'Est que lluitaven contra la influència russa a la regió i ara s'han quedat sense", alerta Stewart.