“Hem vingut al funeral per donar les gràcies al papa Francesc”

RomaEl primer metro del matí, el de les 5.30 hores, anava ple com si fos hora punta d'un dia feiner qualsevol. La majoria dels que viatjaven, però, no eren treballadors sinó una marea humana que es dirigia al funeral del papa Francesc a Roma. Hores abans de l'inici de la cerimònia, la plaça Sant Pere del Vaticà i tots els voltants ja eren un formiguer de gent amb una paciència infinita, disposada a esperar dreta o asseguda a terra tot el temps que calgués per rendir el seu últim homenatge al pontífex. El matí ha començat fred. Calia abrigar-se.

Ni tan sols els que han tingut la sort de passar el control de seguretat que hi ha sota de la mítica columnata de Bernini i entrar dins de la plaça Sant Pere podien veure gaire cosa. L'altar, habilitat per al funeral just davant de la basílica de Sant Pere, es veia al lluny i els capellans amb sotana que feien els últims preparatius per a l'eucaristia semblaven, des de la distància, petites taques negres. Quedava clar que l'única manera de seguir bé la cerimònia seria a través de les grans pantalles instal·lades per a l'ocasió. ¿Aleshores no hauria estat millor quedar-se a casa?

"Veure-ho a la televisió és massa còmode. Estar aquí quatre o cinc hores drets és una manera de retre homenatge a un papa que s'ha esforçat tant per la gent", contestava sense dubtar-ho Steve Emejuru, originari de Nigèria però que fa 43 anys que viu a Itàlia i que aquest dissabte s'ha presentat al funeral amb un vestit negre amb dibuixos de lleons. Maria Zani, de la ciutat italiana de Brescia, al nord del país, contestava el mateix. “Vaig sortir de Brescia amb autocar divendres a les onze de la nit i he arribat aquí a dos quarts de sis del matí d’avui dissabte”, detallava. O sigui, que no havia dormit gens durant la nit. “La meva presència aquí és una manera de donar gràcies al papa Francesc”.

Altres persones eren allà per pura casualitat, com Elena Fernández Tagle, que ha viatjat des de Madrid i era a la plaça Sant Pere enfundada amb una bandera espanyola i un crespó negre. El seu pla inicial era anar a la ciutat d'Assís, al centre d'Itàlia, per la canonització del jove Carlo Acutis, prevista per a aquest diumenge, i que ha estat ajornada per la mort del Papa. “Per mi ser aquí és un regal”, assegurava. Com ella, molts altres també van modificar el seu destí a l'últim moment: Angelica Martínez López, provinent de Los Angeles; les germanes María Fernanda i María Cecilia Leonel, del Brasil; o l'australiana Georgina Brazaer, que va saber que no hi hauria canonització però sí funeral just en el moment que embarcava a l'avió a Sydney.

El sentiment general

“Ser a Roma i no venir a un esdeveniment tan important em semblava imperdonable”, argumentava la catalana Mariola Borrell, que fa tres anys que treballa a la capital italiana i que també era a la plaça Sant Pere amb la intenció d'honrar el Papa. “El món que has estimat és aquí avui per donar-te les gràcies”, es podia llegir en una pancarta que portaven dues monges italianes, sor Maria Isola i sor Analisa Gasbarro, i que no podia resumir millor el sentiment general.

“Començarem la santa missa resant el rosari”, han dit per megafonia a les 9.20 hores. Aleshores, molts s'han posat a pregar, fins i tot de genolls, però d'altres també han seguit asseguts o estirats a terra per intentar recuperar alguns minuts de son. Un helicòpter anava sobrevolant la zona i ofegava, amb el seu brunzit, la lletania de la pregària. També aleshores els mòbils s'han quedat sense cobertura. Totes les autoritats internacionals que han assistit al funeral estaven a punt de fer la seva aparició.

A les 10 del matí han sonat les campanes, s'ha fet un silenci sepulcral i l'helicòpter ha començat a volar més alt per no molestar amb el seu soroll. Un aplaudiment llarg, emotiu, sentit que posava els pèls de punta. Així és com les desenes de milers de persones concentrades allà han rebut el fèretre del Papa quan l’han tret a la plaça.

Després ja han començat els càntics gregorians, i més i més càntics gregorians. Alguns fidels en seguien la lletra amb un llibret publicat per a l'ocasió amb tots els salms previstos per al funeral. Quan feia quaranta minuts que havia començat la cerimònia, amb prou feines s'havien cantat unes quantes pàgines del llibret, cosa que feia presagiar que el funeral anava per llarg.

Aleshores el fred del matí ja havia desaparegut i un sol ardent cremava sense pietat. La gent intentava cobrir-se amb gorres, barrets, paraigües... Altres buscaven refugi en els escassos llocs amb ombra: sota la columnata de Bernini, o sota els petits tendals de les botigues de souvenirs. Uns quants abandonaven la missa durant una estona per esmorzar en alguna cafeteria propera. Però la gran massa de gent continuava allà, dreta, sota el sol, entregada. L'eucaristia ha durat més de dues hores.

El trasllat del fèretre a la basílica de Santa Maria Major també ha col·lapsat el centre de Roma, però no ha semblat que molestés ningú. Una dona explicava per què: “Francesc es mereixia tot això i més”.