Fracassa l''impeachment' contra Trump

El Senat absol el president dels càrrecs d'abús de poder i obstrucció a la justícia

Hi ha gent que sempre cau dreta. Donald Trump s’ha passat 73 anys fent-ho. Ahir a la nit una altra vegada. Dues setmanes i un dia després de l’inici del judici polític al Senat, el president va quedar definitivament absolt dels dos articles de l’ impeachment aprovats per la Cambra de Representants abans de Nadal. Ni abús de poder ni obstrucció al Congrés: aquest és el veredicte partidista del Senat. Trump podrà seguir exercint el càrrec almenys fins al gener, quan prengui possessió el nou president o ell mateix renovi la presidència per quatre anys més. Amb la partició política del país en dos, era un resultat més que anunciat. Però lluny de quedar perjudicat, el mandatari sembla sortir reforçat. A les portes de la votació dels senadors, una enquesta de Gallup li atorgava una aprovació del 49%. La més alta de tota la seva presidència.

Els republicans i la defensa del president han insistit en els últims dies que han de ser els nord-americans els que decideixin a les urnes si les accions de Donald Trump mereixen un canvi a la Casa Blanca o, per contra, el premi d’un segon mandat. Malgrat això, el missatge del Senat és perillós. Estableix un precedent a què aquest i futurs presidents es podran acollir. Congressistes i senadors, almenys els del Partit Republicà, han aprovat amb el seu vot per salvar Trump que és permissible implicar un país estranger en el procés electoral nord-americà, en referència a les pressions del mandatari nord-americà a Ucraïna per perjudicar la figura de Joe Biden. Pot causar enrenou, però, pel que hem vist, no es penalitza.

És cert que algun republicà està disgustat pels fets descoberts durant la investigació de l’ impeachment, però el seu malestar no ha passat de la retòrica. En el moment de la veritat, només va trencar files l’excandidat a la presidència Mitt Romney, que ahir va votar de manera favorable a la destitució pel càrrec d’abús de poder. “No puc pensar en res que impliqui un atac més atroç contra la nostra Constitució que intentar corrompre una elecció per mantenir-se en el poder -va apuntar Romney-. I això és el que va fer Donald Trump”. La seva decisió va permetre que aquest càrrec sumés 48 vots favorables a la destitució del president, rebutjada per 52 dels 53 republicans. El d’obstrucció al Congrés va sumar 47 vots favorables i 53 en contra. Per ser efectius, cadascun d’ells requeria dos terços dels vots de la cambra alta.

Irònicament, el mateix president sobre el qual va planar la sospita d’haver conspirat amb Rússia per arribar al poder el 2016 -sospita de la qual la investigació de Robert Mueller no va trobar prou proves-, acaba exonerat després que els demòcrates hagin demostrat que va intentar involucrar Ucraïna en els comicis del 2020 per beneficiar-se electoralment. És un fet que ja gairebé ningú discuteix. Simplement, no implica conseqüències.

Susan Collins, única republicana amb Romney en votar divendres amb els demòcrates per citar John Bolton i altres testimonis, va votar ahir per exculpar el president, tot i reconèixer que la seva conversa telefònica amb el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski , “va ser impròpia”. En una entrevista amb la CBS, Collins va assegurar que “el president ha après d’aquest cas”. L’ impeachment ha estat, segons la senadora, una “enorme lliçó” per al líder nord-americà.

Si alguna cosa ha demostrat aquesta Casa Blanca és el seu innegable poder per controlar els republicans del Congrés, un fet que neutralitza la capacitat del legislatiu per fiscalitzar l’executiu. Els conservadors vinculen la seva sort a la de Trump, ja sigui per convicció o per conveniència. Té el suport de més del 90% de l’electorat conservador. Els que es van revoltar contra Richard Nixon als anys 70 ho van fer contra un president que, en el moment de dimitir, tenia una popularitat del 24%. Aquell Congrés va obrir la investigació contra Nixon per 410 vots favorables i només 4 en contra.

A més, Trump també influeix en la posició d’alguns demòcrates que han de renovar el seu seient en districtes i estats on va vèncer el republicà. El seu vot no tenia rellevància en el resultat final, però cada petita desviació del partit s’amplifica des de la Casa Blanca com una catàstrofe per als demòcrates. Sigui com sigui, el president celebrava més tard amb un muntatge de vídeo a Twitter el seu triomf en el judici: van passant els anys i les eleccions i ell continua sent president. Sempre.

Pelosi estripa els papers de Trump i 4 moments clau més del discurs de l'estat de la Unió