Els incendis de Sibèria cremen una zona tan gran com Catalunya

Putin hi envia avions militars per combatre el foc encara sense control

Ivan Nechepurenko / New York Times

Rússia ha mobilitzat aquest dijous avions i helicòpters militars d’arreu del país per anar a lluitar contra els incendis forestals que han arrabassat ja uns 3 milions hectàrees a Sibèria (una superfície equivalent a tot Catalunya). Greenpeace ja ha qualificat aquests incendis de “catàstrofe ecològica” i activistes mediambientals russos asseguren que es tracta del pitjor foc de la història del país des que se’n prenen registres.

La situació s’ha agreujat per les enormes distàncies que hi ha a la regió i perquè molts dels focus arrenquen en zones remotes i de difícil accés de l’Àrtic. El president rus, Vladímir Putin, hi ha enviat l’exèrcit després que una densa fumerada cobrís les ciutats industrials de l’est de Rússia i provoqués les queixes dels residents.

L’agència russa de protecció forestal aèria, Avialesokhrana, ha reconegut que la majoria dels focs s’estaven estenent sense fer-hi res. En un comunicat, ha dit que uns 2.850 bombers i 21 avions treballen per extingir les flames en una àrea de prop de 116.000 hectàrees, menys del 4% del territori total actualment en flames. L’agència s'excusa amb l’argument que la resta d’incendis “no amenacen els assentaments humans ni els equipaments econòmics”. “El cost previst per eliminar-los supera el dany que puguin ocasionar”, diu.

L’agència ha explicat també que està treballant per sembrar núvols per induir les precipitacions a la zona d’incendis. Els xamans siberians han dit que s’hi uniran per intentar convocar la pluja, segons Interfax, l’agència de notícies russa.

Fins ara no s’ha informat de ferits ni d’evacuacions a causa dels incendis. Les regions russes de Krasnoiarsk, Irkutsk i Iacútia estan actualment entre les més afectades pel desastre. Les autoritats han declarat l’estat d’emergència a tot Krasnoiarsk i Irkutsk, una zona de la mida de l’Europa Occidental, que s’estén des de Mongòlia fins a l’oceà Àrtic. També s’ha declarat l’emergència en algunes zones de Iacútia i en la regió de Buriàtia.

Imatges publicades per la NASA mostren com el fum dels incendis ha arribat fins als Estats Units i el Canadà. El cap de l’agència de predicció meteorològica russa, Rosgidromet, ha advertit que l’escalfament global està empitjorant els incendis forestals al país. “La situació empitjorarà cada any perquè veiem com canvia el clima a tot arreu, fins i tot a Rússia”, ha advertit el cap de l’agència, Maksim Yakovenko.

El primer ministre rus, Dmitri A. Medvédev, va visitar dimecres la ciutat de Krasnoiarsk i va fer una valoració força negativa de la situació. “El pronòstic en aquest moment no és feliç”, va dir. “No hi ha cap perill directe per a la gent, però aquesta no és raó per creure que tot desapareixerà per si sol”.

Molts habitants de Krasnoiarsk van expressar la seva ràbia per les paraules del governador de la regió, Aleksandr Uss, quan va dir que “no té sentit i fins i tot pot ser perjudicial” combatre els incendis forestals. “A l’hivern, quan fa tan fred aquí i hi ha una tempesta de neu, a ningú se li acut que hem d’anar a fondre els icebergs perquè faci més calor”, va dir Uss.

Els incendis fins i tot es van fer presents en una manifestació a quilòmetres de distància, davant de l’Ajuntament de Moscou. En una protesta per la repressió policial, hi havia una pancarta que deia: “Colpejar ciutadans pacífics és econòmicament viable, mentre que anar a apagar els incendis als taigàs siberians no ho és”.

Grigori Kuksin, el cap del cos de bombers de Greenpeace Rússia, va denunciar que les agències de protecció forestal russes reben aproximadament un 10% del finançament que necessiten. “No estem parlant d’enormes quantitats de diners, sobretot si es compara amb els danys que estem patint”, va dir Kuksin.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va trucar dimecres a Vladímir Putin per oferir-li l’ajuda nord-americana per lluitar contra els incendis. Putin va declinar l’oferta, però des del Kremlin es va interpretar la trucada de Trump com un gest positiu que podria millorar les relacions entre els dos països, enfosquides pel conflicte d’Ucraïna i per les acusacions d’ingerència russa en les eleccions nord-americanes.