EUROPA

Les institucions europees busquen presidentes

Després de les eleccions, els líders europeus volen que les presidències de la Comissió, el Consell, el Parlament Europeu i el BCE i també l’Alta Representació siguin paritàries

Margrethe Vestager

És l’actual comissària de Competència, coneguda per haver multat els gegants tecnològics Google i Apple. També ha estat la principal candidata dels liberals ALDE, que han sortit reforçats de les eleccions europees gràcies en bona mesura a la injecció de diputats del partit d’Emmanuel Macron, que s’ha sumat als liberals. Com que ALDE s’ha convertit en una peça clau per als futurs pactes a l’Eurocambra, Vestager és un dels noms que més sonen per a la presidència de la Comissió Europea, pel seu perfil més conegut i perquè el candidat dels populars, Manfred Weber, s’enfonsa a les quinieles.

Dalia Grybauskaite

La presidenta de la República de Lituània és la primera dona que ocupa aquest càrrec. Abans havia estat comissària en l’època de José Manuel Durão Barroso. El seu nom sona per rellevar Donald Tusk al capdavant de la presidència del Consell Europeu. Té un perfil carismàtic i mediàtic. Ja fa deu anys que va a les cimeres europees com a presidenta de Lituània. És contundent en les seves afirmacions, també en contra de Rússia, i això genera reticències en certs sectors, perquè ocuparia una presidència entesa com a més neutral, ja que el Consell Europeu és qui acull les reunions de tots els líders.

Christine Lagarde

És l’actual directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). Aquesta francesa va ocupar diversos càrrecs al govern francès, també el de ministra d’Economia i Finances amb el govern de Dominique de Villepin. Va ser la primera dona ministra d’assumptes econòmics del G-8 i la primera directora del Fons Monetari Internacional. No és la primera vegada que el seu nom sona per presidir la Comissió Europea, i també compta per a la presidència del BCE com a relleu de Mario Draghi. El 2011 va ser investigada per “abús de poder” quan era ministra d’Economia per un litigi amb Crédit Lyonnais.

Kristalina Gueorguieva

Podria ser la primera presidenta de la Comissió Europea d’un país exsoviètic (Bulgària). Va ser vicepresidenta de la Comissió Europea amb Juncker fins al 2016. També va ser comissària de Pressupostos i abans de Cooperació Internacional i Ajuda Humanitària en l’anterior Comissió Europea. Des del 2011 és l’executiva en cap del Banc Mundial i fins l’abril d’aquest any va ser-ne presidenta interina. Un dels seus compromisos en aquesta organització amb seu a Washington és aconseguir la paritat de gènere interna el 2020, però es dedica principalment a la cooperació i l’ajuda humanitària.

Mairead McGuinness

És una de les vicepresidentes del Parlament Europeu, però podria ser el relleu d’Antonio Tajani, fins ara al capdavant de la institució. El seu nomenament seria un gest també de compromís amb Irlanda (el seu país) després del Brexit i també amb l’equilibri geogràfic, pel qual les institucions europees s’han compromès a donar càrrecs als països més petits de la UE. Tot i això, la voluntat d’ALDE seria que el PPE deixés la presidència de l’Eurocambra en el futur repartiment. L’equilibri de poders i pactes determinarà quines presidències conserven els populars, que, malgrat la sagnia, van ser la força més votada.

Les institucions europees són dels homes blancs

Més continguts de