Primer judici a Turquia per l'intent de cop d'estat

29 policies afronten el càrrec de desobediència i una petició fiscal de fins a cadena perpètua

El primer judici relacionat amb el cop d'estat a Turquia el 15 de juliol ha començat aquest dimarts amb 29 policies asseguts al banc dels acusats que afronten el càrrec de desobediència durant la nit de l'alçament.

Des del cop fallit, més de 100.000 persones han estat acomiadades o suspeses de la seva feina en els àmbits militar, policial, judicial o educatiu, entre altres. I unes 40.000 persones han estat detingudes.

La seguretat era extrema, aquest dimarts als jutjats de Silivri, a l'oest d' Istanbul, on ha arrencat el primer judici. A més de molta presència policial, als periodistes no se'ls ha permès entrar ni càmeres ni altres materials a l'edifici.

Els agents de policia estan acusats de desobeir les ordres de defensar el palau del president, Recep Tayyip Erdogan, a Istanbul la nit del cop d'estat, segons l'agència oficial Anadolu. Els advocats dels 29 acusats no han pogut ser contactats per saber si els seus defensats negarien els càrrecs.

Durant l'intent de cop, alguns soldats de l'exèrcit van fer servir tancs, helicòpters i caces a Istanbul i Ankara per atacar l'edifici del Parlament i altres institucions. En total, van morir 240 persones.

"La pena més greu possible"

"Tots els involucrats en l'intent de cop han de tenir un judici just", ha assegurat Orhan Cagri Bekar, un advocat que representa algunes de les víctimes del cop. "Els que es declarin culpables han de ser condemnats a la pena més greu possible, perquè es tracta d'una traïció al país".

La Fiscalia demana tres cadenes perpètues per a 21 dels policies i penes d'entre 7 anys i mig a 15 anys de presó per als altres 8, segons Anadolu.

Tot i que el de dimarts és el primer judici relacionat amb el cop, el que més s'espera és el que es farà contra els considerats líders de l'alçament. El govern va anunciar que aixecaria una construcció especial per acollir aquest macrojudici.

El govern manté que darrere el cop hi ha el clergue musulmà autoexiliat als EUA Fethul·lah Gülen, líder d'un moviment que, fins fa uns anys, era aliat del president Erdogan. Però el mateix Gülen ha negat la seva participació.

Més continguts de