L'atac brutal a unes dones subratlla els riscos de dir 'no' a la Xina

PequínL'home entra en un restaurant de barbacoa al nord de la Xina i s'acosta a una taula on hi ha tres dones assegudes. Posa la mà a l'esquena d'una d'elles, i ella l'hi aparta bruscament. Com a resposta, ell li dona una bufetada i després, amb diversos homes més, la colpeja salvatgement, tant a ella com a les altres dones que intentaven ajudar-la. Els tiren cadires, els donen puntades de peu i les arrosseguen a l'exterior. Les imatges de les càmeres de seguretat que mostren el brutal atac —que va tenir lloc divendres a la ciutat de Tangshan, a la Xina, i que va deixar dues dones hospitalitzades— es van estendre ràpidament per internet i han dominat el debat públic al país els últims dies.

Les dones xineses han inundat les xarxes socials amb missatges d'indignació i terror davant l'amenaça de violència sexual que plana sobre la vida quotidiana. Només tres dels molts hashtags relacionats amb el debat a Weibo, la plataforma xinesa similar a Twitter, s'han vist més de 4.800 milions de vegades. La intensitat de la resposta pública posa de manifest la creixent atenció a l'assetjament sexual i a la violència de gènere a la Xina, on les converses sobre la igualtat són cada cop més habituals.

Però, gairebé simultàniament, també han sorgit altres narratives que resten importància a l'angle de gènere. Alguns juristes han dit que es tracta d'un incident de seguretat pública en general, no només per a les dones. Els mitjans estatals s'han centrat en la possibilitat que es tractés de violència entre bandes. Weibo ha suprimit centenars de comptes, acusant els seus usuaris de buscar crear enemistat entre gèneres.

Atac a l'activisme feminista

Les interpretacions contradictòries subratllen, però, la divisió que genera el feminisme a la Xina, tant per al públic en general com per a un govern que veu qualsevol activisme independent com un desafiament potencial al seu control. Activistes feministes han estat destituïdes als jutjats, demandades o arrestades. Els mitjans de comunicació estatals han descrit el moviment Me Too com una arma per a les forces estrangeres per debilitar la Xina.

La protecció contra la violència de gènere i l'assetjament sexual a la Xina és irregular. Al gener, les xarxes socials xineses van esclatar de manera similar després que una dona fos trobada encadenada en una barraca a l'est de la província de Jiangsu, i les autoritats van reconèixer més tard que era víctima del tràfic de persones. Però els funcionaris també van detenir o censurar alguns dels que van pressionar per obtenir més informació. L'any passat, la tenista Peng Shuai va desaparèixer de la vista pública després d'acusar un antic líder xinès d'alt rang d'haver-la coaccionat per tenir sexe.

L'atac de Tangshan ha provocat molta indignació, en part perquè la violència era molt extrema. Però aquesta ira no es traduirà necessàriament en un reconeixement més públic dels riscos als quals s'enfronten les dones al país, diu Feng Yuan, responsable d'Equality, un grup de defensa feminista amb seu a Pequín. "La raó principal per la qual la van colpejar va ser perquè el seu assetjament no va donar el resultat desitjat. Però molts dels comentaris més estesos sobre el tema no ho veuen, això –diu Feng–. El paper del gènere s'esborra, i és contra això contra el que hem de lluitar".

Un testimoni de l'atac a Tangshan va trucar a la policia gairebé immediatament, segons una entrevista que va concedir a un mitjà estatal. Unes 15 hores després, i quan el vídeo ja s'havia estès àmpliament, la policia local va emetre un comunicat dient que "estaven fent tot el possible" per arrestar els sospitosos, fet que va provocar que alguns observadors els acusessin de respondre només a causa del clam públic.

Diumenge les autoritats van dir que havien detingut set homes i dues dones. Les xarxes socials van bullir amb comentaris d'usuaris que censuraven tant els agressors com les actituds masclistes més àmplies que, segons ells, els havien permès actuar d'aquella manera.

Molts van assenyalar que les dones havien posat a la pràctica tots els consells habituals sobre com evitar l'assetjament —sortir en grup i estar en un espai públic ben il·luminat— i que, tot i això, se sentien insegures. "Quin tipus de precaucions vol que prengui aquest món perquè siguin suficients?", va escriure l'autora d'un article àmpliament compartit a WeChat. Un mitjà de comunicació estatal, The Paper, va examinar els registres legals de casos similars d'homes que agredien dones després de ser rebutjats. Va trobar diversos casos d'homes condemnats a una o dues setmanes de detenció. En alguns casos, els homes van passar menys temps detinguts que les dones a l'hospital.

Feministes, extremistes

Tot i que molts van destacar el factor del gènere en l'atac, altres veus van reduir-ne la importància. Alguns usuaris de les xarxes socials van preguntar per què les dones eren allà tan tard. El Beijing Youth Daily, de propietat estatal, va dir en un primer informe que l'home havia "xerrat" amb les dones i que després "les dues parts van començar a empènyer i empènyer". Alguns mitjans de comunicació estatals i comentaristes nacionalistes fa temps que han considerat les feministes com a extremistes. Tot i que els mitjans estatals van denunciar l'atac de Tangshan, els censors van esborrar diversos articles argumentant que els problemes eren sistèmics, inclòs un que vinculava l'atac amb el cas de la dona encadenada a Jiangsu.

“Podem analitzar aquest incident des de molts angles: culturals, diferències regionals, legals. Però al cor de tots aquests angles hi ha el gènere", apunta Huang Simin, una advocada de drets humans que ha treballat en casos relacionats amb la violència de gènere. "Si ni tan sols podem admetre el problema, serà molt difícil de resoldre".

Els atacants van ser acusats de "buscar brega i generar problemes" i d'agressió intencionada. En un signe que l'entorn sovint encara és hostil per a l'activisme feminista, fins i tot alguns que van dir que eren simpatitzants amb la causa instaven les dones a evitar ser massa combatives. Laura Yu, una advocada amb seu a Pequín originària de Tangshan, va dir que el vídeo l'havia enfurismat però que si les dones semblaven massa enfadades alimentarien la tesi dels homes que consideren el feminisme una amenaça als seus propis drets. "No és que vulgui cedir, però si no cedim en alguna cosa no hi haurà compromís", deia.

© Copyright The New York Times