EGIPTE COP A L'ISLAMISME
Internacional04/07/2013

L'exèrcit egipci derroca Mursi i força noves eleccions

Els militars suspenen la carta magna i donen el poder al Constitucional

Ricard G. Samaranch

El CaireL'experiment islamista a Egipte ha durat només un any i tres dies. En un dia marcat per una gran tensió i incertesa, les forces armades egípcies van confirmar les expectatives que forçarien la dimissió del president Mohammed Mursi si no era capaç de trobar una sortida a la crisi política que es va iniciar diumenge amb unes manifestacions massives contra el seu govern. Caldrà esperar uns quants dies per saber si el moviment aconsegueix retornar l'estabilitat, o bé provoca una reacció violenta d'algun dels corrents de l'islamisme polític.

Inscriu-te a la newsletter Disculpeu-me, soc de lletresEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El nou full de ruta va ser presentat en un missatge de televisió pel ministre de Defensa, Abdelfattah al-Sissi, acompanyat del papa de l'Església copta, Tawadros II, i del gran imam d'Al-Azhar, la institució religiosa més important del país, així com diverses figures de l'oposició. A més de forçar la renúncia de Mursi, i que els seus poders els assumeixi de manera interina el president del Tribunal Constitucional, el pla també inclou la suspensió de la Constitució i la formació d'un govern de tecnòcrates que gestionarà el país fins a la celebració d'eleccions anticipades. Així mateix, Al-Sissi va anunciar la formació d'un comitè d'experts per esmenar la Constitució. L'atribolada transició egípcia torna a la seva casella de sortida.

Cargando
No hay anuncios

Al-Sissi va fonamentar la seva decisió en la "responsabilitat històrica" de l'exèrcit per evitar el vessament de sang quan un govern es mostra incapaç de posar fi a un conflicte polític l'inici del qual va situar al novembre. "Vam instar la presidència repetides vegades a dur a terme un autèntic diàleg nacional, però no ho va fer", va dir en un to greu. El cap de les forces armades va demanar a la població que no recorri a la violència, i va prometre que el nou temps polític serà inclusiu amb tots els corrents. A més, va garantir que durant el període transicional es mantindran les llibertats individuals i de premsa.

L'eufòria torna a Tahrir

Cargando
No hay anuncios

Tan bon punt el general va anunciar la deposició de Mursi, Tahrir va esclatar en un crit de joia. Era la seva gran victòria en dos anys i mig en un pols amb la màxima autoritat del país. El focs artificials van il·luminar la nit cairota, mentre desenes de persones s'atansaven amb els seus cotxes a Tahrir onejant banderes i fent sonar els clàxons. Un dels líders de l'oposició, Mohamed ElBaradei, que era a la roda de premsa, va beneir un fulla de ruta que s'ajusta perfectament a les demandes dels detractors de Mursi. "Espero que marqui l'inici d'una nova era per a la revolució de gener del 2011". I és que el document va ser negociat amb representants de l'oposició laica.

Tot i ser un president debilitat, amb un govern en descomposició, Mursi va mostrar-se desafiant fins a l'últim moment, insistint que no pensava renunciar a la seva legitimitat democràtica. De fet, dirigents dels Germans Musulmans van reaccionar al moviment de l'exèrcit qualificant-lo de cop. En un missatge televisat a última hora de la nit de dimarts, Mursi va presentar una proposta per sortir de la crisis: la constitució d'un govern d'unitat nacional amb amplis poders, la celebració de legislatives i la formació d'un comitè per esmenar la Constitució. Una proposta molt semblant a la feta una setmana abans.

Cargando
No hay anuncios

El rais va dir que defensaria la seva legitimitat fins i tot amb la seva vida. Tot i el dramatisme de les seves paraules i els seus gestos, no va travessar una línia: la d'incitar els seus seguidors a la violència. "La violència és una trampa, seria el final per a tots", va proclamar, i va recordar que la jihad, o la guerra santa, només es pot practicar contra els enemics de la nació, i no contra conciutadans. L'exèrcit va respondre a les tres de la matinada del mateix dimarts amb un comunicat en què la institució es declarava disposada a "morir" per defensar Egipte de "qualsevol terrorista, radical, o boig".

Ara la pilota és a la teulada de la comunitat internacional, i sobretot dels Estat Units, amb una relació conflictiva amb aquest país. ¿Reconeixerà el nou govern com a legítim? De la resposta en pot dependre no només el futur d'Egipte, sinó també el de la Primavera Àrab.