Manifestacions en una quarantena de ciutats dels Estats Units contra el veto de Trump

Primer revés judicial per al nou govern, que manté la prohibició d'entrada als refugiats i als ciutadans de set països musulmans

Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest diumenge a ciutats i aeroports dels Estats Units per mostrar la seva indignació contra el veto de Trump a tots els refugiats i els immigrants procedents de set països de majoria musulmana.

Després de les manifestacions espontànies, dissabte, a diferents aeroports dels Estats Units, quan els agents de duanes van començar a aplicar la directiva de Trump, aquest diumenge s'han produït protestes massives a diverses ciutats d'arreu del país, les més nombroses a Nova York, Washington i Boston.

Aquest vídeo de 'The New York Times' permet veure una d'aquestes protestes des de dins (mou el cercle a la part inferior dreta amb el ratolí).

Els primers dies de Trump a la Casa Blanca demostren que, de moment, porta a terme tot el que volien els seus fidels, i tot el que temien els seus detractors. Compleix les promeses de campanya i com a conseqüència, ha aixecat les protestes al carrer i els recursos als tribunals. Les protestes van començar amb la manifestació massiva l’endemà del seu jurament. Més d’un milió de persones, van arribar als aeroports dissabte, i diumenge es van multiplicar les protestes a 40 ciutats i aeroports a tot el país. Manifestacions a Washington, a Nova York, però també a Atlanta, Filadèlfia i moltes altres localitats. El primer, el de la jutge federal de Brooklyn, Ann Donnelly, que ha bloquejat parcialment l'ordre executiva que veta l'entrada d'immigrants de set països de majoria musulmana. Posteriorment, tres jutges més, de Massachusetts, Virgínia i l’estat de Washington, van emetre dictàmens similars.


També és significatiu el comunicat dels fiscals generals d’11 estats declarant-se contraris al veto a immigrants i refugiats, i en el terreny polític, l’anunci dels congressistes i senadors demòcrates que aquest dilluns es concentraran davant del Tribunal Suprem en senyal de protesta.

Trump, impertorbable, ha tuitejat aquest diumenge: "El nostre país ara necessita fronteres fortes i controls extrems. Mireu què passa a Europa i al món, és un embolic horrorós".

Abans havia afirmat que les restriccions "no eren una prohibició als musulmans i que estan funcionant molt bé. Mireu els aeroports". Una afirmació que contrasta amb el caos que regnava als aeroports aquest dissabte, per les protestes dels manifestants que s'hi van concentrar, i per la falta d'instruccions clares que tenien les autoritats. Se cita un policia que, quan un advocat li va demanar a qui havia de dirigir-se, li va respondre: "Truca al senyor Trump".



La decisió de la jutge federal ha congelat fins al 21 de febrer la deportació de qualsevol ciutadà que arribi als Estats Units amb visat vàlid. És la resposta judicial a la denúncia formulada per l'American Civil Liberties Union (ACLU) per la detenció de dos ciutadans iraquians, Hameed Khalid Darweesh i Sameer Abdulkhaleq Alshawi, quan van aterrar a l'aeroport JFK, de Nova York. Trump va firmar l'ordre executiva que prohibia l'entrada quan ells estaven volant. La jutge estableix que deportar aquestes persones els provocaria un "dany irreparable".

Un revés a les ordres presidencials, però un revés només parcial. La jutge atura la deportació, però no estimula que es permeti l'entrada d'aquests detinguts als aeroports, ni garanteix l'entrada de ciutadans amb visat vàlid d'aquests països. La realitat és que, en els vols amb destinació als Estats Units, les mateixes companyies aèries estan impedint embarcar als ciutadans dels set països afectats per la prohibició.

Protestes i confusions que han obligat a una rectificació parcial de la Casa Blanca. Aquest diumenge, el cap de gabinet, Reince Priebus, ha afirmat que la prohibició d'entrada no afecta els ciutadans dels set països que tinguin residència legal als Estats Units, la famosa 'green card' (permís de residència). Però a la rectificació, Priebus hi ha afegit una advertència segons la qual aquests immigrants poden ser sotmesos a controls extres i que les autoritats de fronteres tenen "autoritat discrecional" per interrogar ciutadans procedents d'alguns països.

Un dels elements de les últimes ordres executives de Trump que probablement també arribarà als tribunals és la prioritat per als ciutadans de religió cristiana a l'hora de sol·licitar un visat. Aquest diumenge, al seu compte de Twitter, Trump ha tornat a insistir en la persecució contra els cristians: "Al Pròxim Orient han estat executats molts cristians. No podem permetre que continuï aquest horror".

La setmana passada, Trump ja havia afirmat que les anteriors administracions nord-americanes havien "tractat horriblement els cristians".  En una entrevista divendres a Christian Broadcasting Network va dir que "si eres musulmà podies entrar, però si eres cristià era gairebé impossible. És molt injust. Ara els ajudarem". Un cop més, les dades contradiuen Trump. Segons estudis del Pew Research Center, el 2016 als Estats Units hi van entrar gairebé el mateix nombre de refugiats cristians que de musulmans (37.251 i 38.901, respectivament).