Macron admet que la matança de manifestants algerians a París el 1961 va ser un "crim inexcusable"

BarcelonaEl 17 d'octubre del 1961, ara fa exactament 60 anys, França va viure un dels capítols més foscos de la seva història recent: la massacre de centenars de manifestants algerians durant una marxa per reclamar la independència del país nord-africà. Aquell octubre ja feia set anys que la guerra de descolonització d'Algèria durava. Convocats pel Front d'Alliberament Nacional (FLN, per les sigles en francès), almenys 20.000 algerians van sortir als carrers de París per exigir una "Algèria algeriana" i protestar per un toc de queda que s'havia imposat només als "francesos musulmans d'Algèria".

La resposta de la policia de la capital francesa, dirigida per Maurice Papon –que ja havia estat vinculat al trasllat forçós de 1.600 jueus als camps d'extermini nazis–, va ser la repressió dràstica. Almenys 12.000 algerians van ser detinguts i centenars van morir: apallissats –al carrer o als centres de detenció–, disparats o llançats al riu Sena. La xifra de víctimes oficial no existeix, tot i que els historiadors parlen de més de 200 persones.

Coincidint amb aquesta tràgica efemèride, el president francès, Emmanuel Macron, va participar aquest dissabte a l'acte d'homenatge al pont de Bezons, prop de Nanterre, des d'on van sortir molts manifestants aquell dia. Es tracta d'un gest sense precedents, ja que és la primera vegada que un cap d'estat assisteix a les commemoracions de la massacre, que va qualificar d'"inexcusable". "Els crims comesos aquella nit sota l'autoritat de Maurice Papon són inexcusables per a la República", deia el comunicat de l'Elisi, i Macron ho reproduïa al seu compte de Twitter. "La repressió va ser brutal, violenta, sagnant", afegia.

El 2012, el llavors president francès, François Hollande, va fer el primer pas i va reconèixer la massacre, posant fi així al silenci oficial que havia imperat durant dècades al país. Aquella va ser la primera vegada que un cap d'estat francès acceptava públicament que la brutal repressió, que Hollande va titllar de "sagnant", havia existit.

Les paraules de Macron han provocat reaccions diverses. Els partits d'esquerra han valorat que el president francès hagi acceptat la responsabilitat històrica dels fets, mentre que activistes han considerat que "no n'hi ha prou". Segons Rahim Rezigat, exmembre de la federació francesa de l'FLN, Macron "juga amb les paraules" sense reconèixer un "crim d'estat".

A l'espectre de la dreta francesa hi ha hagut una postura general de crítica cap al gest de Macron. Un exemple és el de la candidata de la ultradretana Agrupació Nacional, Marine Le Pen, que ha considerat que "aquests constants penediments són insuportables". "Mentre Algèria ens insulta cada dia, Emmanuel Macron continua menyspreant el nostre país", ha escrit al seu compte de Twitter. 

L'efemèride arriba en un dels pitjors moments pel que fa a les relacions diplomàtiques entre França i Algèria, deteriorades des de finals de setembre, especialment després d'unes declaracions de Macron en què acusava el "sistema politicomilitar" algerià d'utilitzar "les rendes de la memòria" per assenyalar França com un boc expiatori de tots els seus problemes. Ho va dir, segons va publicar el diari Le Monde, en una trobada amb descendents de figures destacades de la guerra d'Algèria. El govern del país nord-africà va respondre-hi cridant a consultes el seu ambaixador a París i va tancar el seu espai aeri als avions militars francesos.