ÀFRICA

La meitat de la població de Burundi, afectada per la malària

Un brot de la malaltia infecta 5,7 milions de persones i causa 1.801 morts des de principis d’any

Burundi, al centre-oest del continent africà, és víctima d’un brot de malària de proporcions alarmants. L’últim informe publicat per l’Organització Mundial de la Salut (l’OMS) ajuda a entendre la gravetat de la situació. Des de principis d’any s’han registrat 5,7 milions d’afectats, una xifra que suposa pràcticament la meitat de la població del país, que se situa en poc més d’11 milions. En el mateix període, és a dir, una mica més de set mesos, 1.801 persones han mort a causa de la malaltia, que continua sent especialment letal a Àfrica, on es registren la immensa majoria de casos del món -més del 90%-. Les víctimes mortals, doncs, ja igualen les que a la República Democràtica del Congo -que fa frontera amb Burundi per l’oest- ha deixat l’Ebola en un any d’epidèmia.

Els casos de malària s’incrementen a Burundi cada dia que passa. També les morts, que castiguen de manera particular els infants. Per fer-se’n una idea, durant la setmana del 15 al 21 de juliol es van confirmar 152.243 nous casos i un total de 65 defuncions. Aquest balanç suposa un increment del 164% en el nombre de casos si es compara amb la mateixa setmana del 2018. Però per ara -i malgrat el clam de les organitzacions humanitàries que treballen a la zona- el govern del país es nega a declarar el brot emergència nacional. “Estem a menys d’un any de les eleccions presidencials”, explicava ahir un funcionari anònim a l’agència de notícies AFP. “Pierre Nkurunziza [el president burundès], que té obertes moltes crisis al país, no vol reconèixer-ho perquè es podria considerar un fracàs de la seva política de salut”, afegia. El fet que no es declari l’emergència nacional dificulta les tasques de contenció. En aquest sentit, les Nacions Unides denunciaven recentment que “el pla nacional de resposta ha posat de manifest la manca de recursos humanitaris, logístics i financers per a una reacció efectiva”.

Però hi ha més motius que expliquen la virulència del brot. Des del terreny, Julien Binet, cap de missió de Metges Sense Fronteres (MSF) a Burundi, explica a l’ARA que les condicions climàtiques i geogràfiques han afavorit la propagació de la malaltia. “Burundi és un país muntanyós en què la població viu molt concentrada. Com que la malària és una malaltia parasitària que es transmet per la picada d’un mosquit i hi ha tanta concentració de població, la contaminació és realment fàcil”, assegura. En aquest sentit, l’ONU també alertava de la influència que hi està tenint el canvi climàtic. Segons l’organització, l’escalfament global ha provocat que els mosquits arribin a altituds on abans no arribaven, fet que multiplica els contagis i ataca persones que, com que no han estat exposades a la malària amb anterioritat, són més vulnerables. Les polítiques agrícoles del país tampoc hi han ajudat: en els últims anys s’ha fomentat la producció d’arròs. Els seus camps de cultiu són l’escenari ideal per a la reproducció del mosquit portador de la malària.

Una assassina silenciosa

El brot actual de Burundi recorda com continua sent de letal la malària a Àfrica, lluny del focus mediàtic. “És, lamentablement, una assassina silenciosa en molts, molts països”, apunta Binet, que subratlla que aquesta malaltia és la principal causa de mortalitat infantil en molts països africans.

La malària, doncs, tampoc és nova per a Burundi. “Des de MSF portem més de 25 anys al país i lluitar contra la bactèria ha sigut una de les nostres prioritats”, afegeix Binet. L’actual episodi tothom el compara amb el brot que hi va haver el 2017: llavors, en tot l’any es van registrar al voltant de sis milions de casos. L’executiu burundès, però, aleshores va declarar l’emergència nacional després dels primers 1,8 milions d’afectats confirmats i les primeres 700 morts.

L’episodi de malària a Burundi, en xifres