Una marxa crítica de 'la ira' desafia Putin en defensa de les ONG "indesitjables" i presos polítics

Milers de persones surten al carrer per exigir la llibertat d'una activista que s'enfronta a sis any

Milers de persones han desafiat aquest diumenge les autoritats russes en secundar les anomenades marxes de les ires de les mares, manifestacions no autoritzades per protestar contra la repressió i criminalització de la dissidència al Kremlin. L’ajuntament de Moscou no havia donat permís a la convocatòria així que els organitzadors han hagut de demanar als assistents que deixessin les pancartes a casa i no fessin ocupació de carreteres per evitar, precisament, l’actuació policial.

“La nostra ràbia no està sotmesa a cap autorització”, escrivia fa uns dies al seu Facebook Varvara Gryaznova, una de les convocants que il·lustra com poc a poc els russos s’alcen en contra d’una legislació que cada vegada més retalla els seus drets d’expressar-se i castiga la crítica, ja no només política. 

Les marxes de les mares són una de les maneres en què els crítics a Vladímir Putin han trobat per denunciar l’obertura de casos penals contra les activistes Anastasia Xevtxenko i Liya Miluixkina. Totes dues dones són membres de l’ONG Rússia Oberta, fundada per l ’exmagnat del petroli Mikhaïl Khodorkovski, actualment a l’exili i un dels més acèrrims adversaris del president rus Putin.

L’entitat és una de les 11 declarades “indesitjables” per les autoritats russes basant-se en una llei que des del 2015 persegueix les organitzacions estrangeres, a les que s’acusen de promoure i incentivar la inestabilitat a Rússia. La norma, però, ha acabat per ampliar el seu radi d’acció contra entitats locals que tenen suport financer de l’exterior.

De fet, Xevtxenko és la primera persona a qui se li obre un cas penal i no administratiu per “la participació reiterada en les activitats d’una organització indesitjable”. L’activista es troba en arrest domiciliari a l’espera que comenci el seu judici oral, en què s’enfrontarà a una acusació associada a una pena que pot arribar fins als sis anys de presó. El 31 de gener, les autoritats no li van permetre sortir de casa seva per anar a visitar la seva filla de 17 anys que feia dies que estava ingressada i va acabar morint. “Avui, la persecució de dones, de mares que volen un futur millor i una millor organització de l’estat i de la societat, s’ha convertit en una cosa habitual”, assenyalava la convocatòria de la marxa publicada a les xarxes socials.

Una de les organitzadores de la manifestació, la periodista i politòloga Marina Litvinovitx, s'ha mostrat satisfeta de la resposta a la convocatòria i que va valorar especialment que marxa acabés sense incidents. “Les autoritats busquen amb aquestes persecucions judicials acabar amb tot indici d’activitat política”, ha declarat Litvinovitx, exconsellera de Khodorkovski. 

Amnistía Internacional considera que l’activista Xevtxenko és una presa política o de consciència. “En els últims anys, les autoritats russes han ofegat progressivament i han penalitzat la dissidència”, afirma Marie Struthers, directora per a Europa de l’Est i Àsia Central de l’organització humanitària. I, en aquest sentit, Rússia Oberta “s’ha convertit en l’última víctima d’aquesta repressió”, assenyala.