Augmenten a 18 els morts pel temporal de neu a l'est dels Estats Units

WashingtonUna gran tempesta de neu i forts vents ha paralitzat aquest dissabte 10 estats de la costa est dels Estats Units i ha deixat almenys 18 morts, desenes de ferits i centenars de persones atrapades durant hores a les carreteres.

La tempesta va sorprendre la ciutat de Nova York, que va passar en poques hores d'esperar efectes menors a prohibir el trànsit rodat fins aquest diumenge a primera hora, davant el pronòstic d'una nevada històrica que ja ha superat els 63 centímetres i s'ha convertit en la segona nevada més important a Central Park des que es tenen dades, el 1869.

Aquest diumenge a primera hora, però, ja s'ha aixecat la prohibició de circular a la ciutat. També han quedat lliures els túnels i ponts que enllacen a l'illa de Manhattan amb la resta del país. El governador de Nova York, Andrew Cuomo, ha anunciat que també ha estat restablert el servei públic d'autobusos i el metro, el més gran del país.

La ciutat més poblada del país havia suspès aquest dissabte el metro exterior, l'illa de Manhattan va tancar els túnels i ponts que la connecten i es van cancel·lar tots els espectacles a Broadway, la gran avinguda dels teatres.

La capital, Washington DC, està des de divendres al migdia en màxima alerta i aquest dissabte ha patit la pitjor fase de la tempesta, amb violents vents, visibilitat gairebé nul·la, grans acumulacions de neu i temperatures gèlides en descens fins a mínimes pròximes als –20 graus centígrads.

El metro de Washington, que serveix als estats veïns de Virgínia i Maryland, estarà tancat almenys fins aquest dilluns i l'alcaldessa de la ciutat, Muriel Bowser, va demanar ahir als ciutadans que es quedessin a casa i deixessin treballar les màquines llevaneu.

La capital, amb 43 centímetres registrats a l'aeroport Ronald Reagan, i 71 al de Dulles, viu la seva pitjor nevada en 94 anys, des del rècord de 71 centímetres del 1922.

La tempesta ha afectat enormement el trànsit aeri, amb més de 12.000 cancel·lacions i la previsió que els vols no comencin a reprogramar-se fins aquest dilluns a diversos aeroports principals.

En 12 estats de la costa est, de Carolina del Sud a Nova York, el mal temps ha obligat a desplegar 2.372 efectius de la Guàrdia Nacional, 490 dels quals a Virgínia.

Virgínia, amb acumulacions històriques de neu, ha registrat més de 1.000 accidents de trànsit, amb un balanç d'una víctima mortal i desenes de ferits.

La majoria de les morts relacionades amb la tempesta, 12, s'han produït a les carreteres, a causa de les perilloses condicions provocades per la neu, el gel, els forts vents i l'escassa visibilitat. Dues persones més han mort a causa d'una hipotèrmia i quatre han perdut la vida mentre retiraven neu –una tasca que requereix un gran esforç físic–, probablement per un atac de cor.

El balanç de víctimes confirmades per les autoritats és el següent: Virgínia (3), Tennessee (2), Ohio (1), Carolina del Nord (6), Maryland (1), Kentucky (2) i Nova York (3).

Entre els morts hi ha un nen de 4 anys que va morir després de xocar el vehicle d'emergències en què viatjava amb la seva família i altres nens i adults. Els havien rescatat després que els seus cotxes quedessin encallats en una autopista interestatal de Carolina del Nord.

Una altra de les conseqüències que ha deixat la tempesta és centenars de persones atrapades durant hores en autopistes de Kentucky, Virgínia Occidental i Pennsilvània, estat en el qual desenes de persones han estat bloquejades durant més de 24 hores.

La tempesta ha deixat, però, algunes notes curioses i tendres, com la imatge del panda gegant Tian Tian gaudint de la neu al Zoo de Washington, o la de la solemne guàrdia sota la tempesta dels sentinelles que guarden la tomba al soldat desconegut sense interrupció des del 1937 al cementiri nacional d'Arlington, a Virgínia.

S'espera que la neu i el vent vagin cessant al llarg d'aquest diumenge, quan començarà la complicada tornada a la normalitat, després de la que, sens dubte, ja és una tempesta de la qual es parlarà durant generacions.